Aquest govern municipal cada cop va tenint els mateixos vicis i costums dels governs del Psc-PsoE, no oblidant que alguns van ser-hi durant molts anys, i és evident que no han pogut oblidar aquella etapa.
I ho dic, per algunes decisions que es van prenent i que demostren la incapacitat per a resoldre els problemes, i quan no tens propostes, ni solucions, acabes en les contradiccions i incoherències permanents, o el que és pitjor, en anar volent satisfer a tothom, i a ningú, per tant, la disbauxa està garantida.
Fa dos dies va sortir un informe sobre els nivells de contaminació de l’aire a Terrassa, on s’indicava que estàvem per sobre de les dades admissibles, sent un dels municipis més contaminats, només sota de Barcelona.
I l’altre element important, és la manca de memòria històrica, del que ha motivat prendre un seguit de mesures al llarg dels anys en temes de mobilitat, i que alguns governants actuals ni saben. I s’han situat en un territori de l’absurd.
Una de les primeres decisions que va prendre el govern actual és carregar-se sense criteri ni justificació a la cap del Servei de Mobilitat, una professional de llarga experiència, i plenament convençuda i compromesa amb les solucions als temes de mobilitat. Però davant de les decisions a prendre, sense cap criteri, ni coherència, hauria estat un problema de veritat en haver d’acceptar la disbauxa en què s’han convertit les noves decisions.
El tancament parcial de la Rambla al transport privat, no era per afavorir el pas del transport públic només, responia a criteris de contaminació i la necessitat de reduir l’impacte de les emissions, per tant, criteris de salut i de sostenibilitat. I un intent de buscar solucions dins la complexitat, de reducció del vehicle privat i foment del transport públic, aplicant algunes solucions.
Com és evident, davant d’un element de consum com és el cotxe privat, el seu cost de compra i la publicitat permanent, és molt complicat prendre determinades mesures, que els propietaris no accepten. Alguns anirien amb el cotxe fins on calgui, ocuparien voreres, i els importa tres cogombres els criteris de sostenibilitat mediambiental, la salut, la contaminació i els impactes del cotxe en l’espai públic. Només una política convençuda i compromesa, sense dubtes, ni pors, ha de ser capaç d’aguantar la pressió dels diferents sectors i interessos particulars en detriment dels col·lectius.
I el problema del govern actual i d’altres, és que no sap aguantar la pressió, i tampoc té cap proposta per a resoldre els problemes de mobilitat, que els ha convertit en una disbauxa permanent.
Fa uns dies el govern ha repartit un butlletí “Millorem els nostres barris i la mobilitat a tota la ciutat”. Alguna cosa ha hagut de fer, ja que moltes propostes estan subjectes al finançament de la Unió Europea Next Generation. I calia fer propaganda i publicitat que res té a veure amb la realitat.
Aquest butlletí s’omple la boca de la qualitat de l’aire i la reducció de la contaminació, les zones de baixes emissions, la salut, i reiteradament “la sostenibilitat” un munt de vegades, l’agenda urbana de Terrassa i no podia faltar, “la revolució verda”, per acabar d’amanir-ho tot. I un full de ruta 2030 amb un seguit de mesures.
Quan després vas a la realitat, el panorama canvia. Ni revolucions verdes, ni fulls de ruta, ni sostenibilitat, ni avançar amb mesures de reducció de la contaminació, tot és una ficció, un miratge.
Què ara, es faci una obertura parcial de la Rambla, és retrocedir vint anys. I és una contradicció total contra les mesures de reducció de la contaminació i els criteris de sostenibilitat que el govern s’omple la boca. La solució del trànsit a Arquimedes i Galileu, no demana obrir la Rambla, sigui parcialment o totalment i per franges horàries, ni per l’urbanisme tàctic que és un absurd. Les mesures han de ser unes altres que obliguin el trànsit actual a anar per altres recorreguts, i si cal limitar l’accés de circulació per aquests carrers. Anar a una mesura fàcil com la que es proposa, és un contrasentit, i demostra la incapacitat municipal per afrontar de veritat el problema, no volen aplicar les altres solucions possibles.
Obrir la Rambla, és donar la raó als que quan es va aplicar la mesura, no la volien, la sostenibilitat els importava tres cogombres. I aquesta mesura com la d’obrir el pàrquing del Portal de Sant Roca, és un contrasentit a la política de Zones de Baixes Emissions, que al final no tindran cap efectivitat i seguirem tenint uns índexs de contaminació elevats.
Qui fa l’afirmació que les mesures de sostenibilitat mediambiental, no comportaran canvis en els diferents vectors ambientals, com la sostenibilitat, s’equivoquen. Aplicar mesures de veritat que ajudin al Medi Ambient, comporta canvis i esforços, i actuar contra el model actual de consum i mobilitat, que anirà en detriment del cotxe privat que és un dels grans contaminants i afavoridor del Canvi Climàtic.
I aquí ja no només hi ha una demanda dels temes de mobilitat, sinó demandes dels comerciants que incentivin el consum, l’estacionament i així una llarga llista d’interessos que volen ser afavorits. Per tant, un problema de mobilitat, s’ha convertit en un mercat de Calaf, on tothom vol resoldrà els seus interessos particulars.
Davant de tota aquesta disbauxa, l’Ajuntament, intenta satisfer a tothom, cosa que no aconseguirà. I al final tot el seu discurs de ficció, de no tenir solucions, d’incoherències permanents, de viure de la publicitat i propaganda, i de pervertir la sostenibilitat per no creure en ella, acabarà prenent decisions cada vegada més absurdes.
Reitero, amb criteris de sostenibilitat de veritat, amb criteris de reducció de la contaminació, amb criteris de coherència de les ZBE, i per una mobilitat sostenible, la Rambla no s’ha d’obrir al vehicle privat. La solució d’Arquimedes i Galileu passa per altres mesures que l’Ajuntament ha d’estar disposat a aplicar i deixar-se d’excuses. I d’una vegada deixar de fer una política merament tàctica que no va enlloc. El medi ambient és prou important, com anar-lo marginant o fer-ne una ficció.
I a tot això, no té res a dir el Servei de Medi Ambient, ni el Servei de Mobilitat, ni el Consell Municipal de Medi Ambient, ni els partits de govern, que alguns s’omplen la boca de sostenibilitat, ni una llarga llista d’entitats i col·lectius…? Fins quan farem acudits sobre aspectes molt seriosos, i que alguns han banalitzat.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari