Des de fa uns quants anys des de diferents àmbits, entitats i partits polítics, així com el mateix Ajuntament, van acceptar el discurs permanent del “barri degradat i abandonat”, i em refereixo al Barri de Ca n’Anglada. Arrel de la notícia apareguda en un mitjà de comunicació local aquests dies, on el PP havia posat una carpa i els seus dirigents van fer-hi una estada, van aprofitar per a fer de nou el discurs de l’abandonament i la degradació, els problemes de convivència i l’amanit discurs de les ocupacions permeses. Sempre la mateixa foto i discurs, quan determinats partits necessiten promocionar-se, utilitzen el mateix barri a Terrassa.
El PP, com fa habitualment Ciudadanos, i VOX, i de vegades el Psc-PsoE, que ha viscut sempre de les contradiccions i de no saber què volen, han participat d’aquest discurs interessat. Altra cosa és si de veritat els seus veïns i veïnes residents, aquest discurs els interessa gaire. I si de veritat volen viure d’aquesta ficció que en res els ajuda, i els fa una publicitat degradant, on sembla a efectes de notícies i mitjans de comunicació, un barri de característiques similars a la Mina o d’altres, on els han penjat una llufa que tot i les millores, no se la poden treure de sobre després de tant repetir aquest discurs.
Sobretot, perquè al final els interessos estratègics de determinats partits, la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes els importa tres cogombres. El més important és que serveixi els seus interessos, i no fer res per resoldre i afrontar els problemes de veritat. Ara, a efectes de la propaganda miserable, els va perfecte.
Personalment, estic més interessat, ja que s’apropa més a la realitat, la notícia apareguda als mitjans de comunicació locals, sobre una nova iniciativa anomenada, (Re) volta de Ca n’Anglada, on l’objectiu és millorar la convivència i el conjunt del barri amb iniciatives positives que hi ajudin.
I com tot barri de la ciutat, sempre hi ha unes necessitats i demanda de millores en serveis i equipaments, i també la necessitat d’una convivència efectiva. I estic convençut que des de fa molts anys, aquests han estat els objectius de les diferents entitats que hi viuen i treballen, no en tinc cap dubte.
Ca n’Anglada ha tingut una gran història col·lectiva des de la mateixa dictadura, on era un exemple pel conjunt de la ciutat, on des de la seva Parròquia, fins a les seves entitats i alguns lideratges, va ser un barri combatiu i reivindicatiu. I era un barri similar al conjunt de la ciutat, amb mancances i necessitats. I mai, i reitero, mai ha estat un barri marginal, ni abans, ni ara. I no estic gens d’acord en què és un barri degradat, ni marginat si agafem les dades i els estàndards del que es consideren de veritat aquests conceptes.
“s’apropa més a la realitat la notícia apareguda als mitjans de comunicació locals sobre una nova iniciativa anomenada, (Re) volta de Ca n’Anglada, on l’objectiu és millorar la convivència i el conjunt del barri amb iniciatives positives”
Ca n’Anglada ha estat un barri d’immigració des de sempre, primer provinent del conjunt de l’estat i Catalunya, després de població magrebina. Però això no ha estat un problema, ja que és l’essència i existència del mateix barri. I quan mirem les dades, hi ha alguns barris que tenen la mateixa incidència migratòria, tant de població magrebí com de zones subsaharianes, i no per això apareix el discurs de la marginalitat i les deficiències, i els problemes de convivència són els normals i habituals en una comunitat. Això sí, no hi ha passejades estratègiques, ni publicitàries, d’alguns partits per a fer-se notar, i utilitzar el barri de forma barroera per als seus interessos.
Si analitzem el volum d’actuacions i inversions fetes en aquest barri al llarg dels anys, veurem que no hi ha cap barri de la ciutat on el nivell de serveis, equipaments i actuacions hagi estat més evident i elevat. I des d’un seguit d’equipaments que ja els agradaria tenir a molts barris: Poliesportiu, Centre Cívic, Casal de Gent Gran, Escoles Públiques, la Masia… Serveis de neteja, transport públic, serveis socials, gent gran… Dos Plans de Barri, que se’ls va atorgar de forma totalment injustificada, ja que no complien els requisits bàsics, o sigui, un volum de recursos tant econòmics, d’inversions, com de personal especialitzat. I per últim, tota l’actuació incomprensible d’esponjament i noves edificacions, que comporta una inversió important de diners públics. I per desgràcia, la política de les administracions, tant de la Generalitat, com sobretot, la municipal, ha generat la mentalitat de necessitat de ser sempre un barri subvencionat i depenent. Motiu pel qual ha perdut aquella convicció de lluita d’aquells anys de veritables necessitats, on aquestes es forjaven amb la convicció de la lluita col·lectiva de tothom, on immigració i residents habituals, tenien els mateixos objectius com a ciutadania.
I segons s’afirma per part d’alguns sectors, totes aquestes actuacions no han resolt la convivència, al contrari, s’ha degradat. La pregunta és, de veritat aquest ha estat el motiu? Tothom ha tingut interès en fer-la i millorar-la? O generar aquesta mala relació, ha estat una estratègia interessada per mantenir el discurs de la marginalitat i el conflicte, per a seguir mantenint la via de la subvenció permanent?
Els habitatges que ara estan en el projecte d’esponjament i enderroc, eren els que en el seu dia tenien afectació de fibrociment. Era el mateix que passava a uns quants barris de la ciutat. El conjunt de barris de la ciutat van resoldre el problema amb un acord amb les administracions que els arribava a subvencionar fins el 88% de les actuacions. L’únic barri que no ho va acceptar i volia el 100% de subvencions va ser Ca n’Anglada, que va perdre una oportunitat per a refer aquells habitatges. I l’actitud irresponsable de les administracions, que van acceptar que molts propietaris fessin reparacions irregulars, no van resoldre el problema, garantint la degradació dels habitatges que ara s’estan enderrocant i refent. Ara els faran uns habitatges nous, que no deixa de ser una injustícia amb el conjunt de la ciutat.
“Les administracions, sobretot, la municipal, han de sortir del paternalisme absurd, i acabar d’una vegada amb solucionar els problemes a cop de talonari, quan s’ha demostrat que no ha servit de res.”
I cal recordar, que qui ha llogat molts dels habitatges ocupats per la immigració, són els residents, que han fet el seu negoci. I això, molts dels detractors ho obliden interessadament, segurament, perquè alguns participen del negoci.
Cal doncs que d’una vegada els veïns i veïnes facin passos en millorar la relació i la convivència, on totes les parts han de fer l’esforç ja que afecta a la seva qualitat de vida, i ningú els hi resoldrà, ni les administracions, ni els partits polítics, que ja els convé mantenir el discurs, que no ajuda als veïns, i només degrada el valor del seu patrimoni i de la seva vida.
I les administracions, sobretot, la municipal, han de sortir del paternalisme absurd, i acabar d’una vegada amb solucionar els problemes a cop de talonari, quan s’ha demostrat que no ha servit de res. Una política que a més de ser incoherent, només fa que generar desigualtats amb el conjunt dels barris de la ciutat, que tenen moltes més deficiències i prefereixen evitar el discurs de la marginalitat, que en res els ajuda ni millora.
Cal doncs refer el discurs, i recordar que aquesta ciutat, per sort, no té cap barri que es pugui considerar marginat atenen al que això vol dir. Altra cosa, és la necessitat que tots els barris disposin de serveis, equipaments, gaudeixin d’una bona convivència i això es fa i treballa cada dia, i garantir sempre l’equilibri i transparència i equitat en la distribució de les necessitats del conjunt de la ciutat. Per tant, s’ha d’acabar amb el discurs de la subvenció permanent, i anar forçant el discurs de la marginalitat, per opcions que ajudin a millorar les actuacions i les accions, l’exercici de ciutadania en drets i obligacions, i com és evident, cal fer pedagogia i ajudar als nouvinguts a entendre la convivència. I això ho haurem d’entendre tothom i assumir-ho, ja que la necessitat de la immigració cada vegada serà més necessària, per cobrir llocs de treball i per pagar les pensions de tothom.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari