Cinisme, mala fe, manca d’ètica i escrúpols, aquest és el comportament dels dirigents de Ciudadanos. Tot el dia omplint-se la boca de la necessitat de promoure la convivència, d’evitar enfrontaments, de què Catalunya viu un enfrontament civil, que si… Una farsa, han optat per la confrontació amb provocacions permanents, tenen una necessitat vital que algun dia hi hagi un enfrontament i sobretot amb víctimes agredides. I després del ridícul fet de la Ciutadella, però que van muntar un xou mediàtic que els mitjans de Madrid els hi van premiar.
Ciudadanos sap que la batalla dels llaços al territori la tenen perduda, i Catalunya també, per tant, necessiten guanyar la batalla mediàtica a Madrid i Espanya. A la Senyora Arrimadas i el Sr. Rivera, la confrontació els va perfecte, i el que passi a Catalunya com el tema dels llaços i els símbols, els importa tres cogombres, són mers aspectes estratègics per fomentar el clima de conflicte.
En veure que amb els discursos inflamats no se’n surten, han reforçat l’estratègia de la confrontació amb els llaços, les creus i altres elements. Tenen més possibilitats que al final es produeixi un enfrontament real, si alguns membres del sector independentista farts de les provocacions, s’enfronten al seus escamots. Algun municipi ja els ha advertit que si hi van a trencar la convivència es trobaran amb una sorpresa desagradable.
Escamots amb passamuntanyes o disfressats, armats, ben pagats, dirigits per policies o guàrdies civils de paisà, ben protegits per la Fiscalia i l’Estat, actuant amb tota impunitat. Jo suposo que si altres persones i col·lectius, o els CDRs per exemple, fessin el mateix, seria un escàndol i els faltaria temps per a reclamar la intervenció de les institucions de l’Estat, en permetre que uns brètols sense consciència vagin pels pobles buscant brega, trencant la convivència i amb un alt risc d’enfrontaments, i no s’entén que això ho permeti l’Estat, ara, per la pàtria el que calgui. Quin Estat…
Aquests escamots, molt valents i herois ells, a finals d’agost a una quinzena d’habitatges privats del Barri Segle XX de Terrassa, els van pintar les façanes amb creus gammades. Com és evident, habitatges on els seus propietaris tenien penjades estelades o cartells de llibertat dels presos polítics. Això vol dir que han comès un delicte contra la llibertat d’expressió dels seus propietaris i un atac a la propietat privada, ja estem fora del debat de l’espai públic. Aquest escamot, alguns d’ells eren de Ciudadanos, ja que han estat identificats. Han creuat una línia vermella que no se sap les conseqüències que això pot tenir, i què passarà si un propietari atrapa un d’aquests brètols en el moment de l’acció? Quina pot ser la resposta d’aquest propietari davant d’aquest fet? Això si, ni la Sra. Arrimades, ni el Sr. Rivera, ni el Sr. González regidor i portaveu a l’Ajuntament de Terrassa, han obert la boca al respecte, i com és evident els mitjans de comunicació de Madrid, ben calladets, això ja no els interessa explicar-ho. I la Fiscalia anar mirant a una altra banda.
I un altre aspecte a tenir en compte, la banalització del nazisme, que va ser un fet històric lamentable, amb moltes víctimes que no mereixen aquest tractament. Els dirigents de Ciudadanos i el PP, en fan un ús barroer i èticament impresentable, acusant els independentistes de nazis, llavors és comprensible que uns ignorants sense consciència pintin aquesta simbologia a façanes privades cometen un delicte.
Demanar seny i responsabilitat en aquests moments és impossible. Només es vol la subordinació, la renúncia de l’independentisme als seus objectius i la rendició total. Acatament de l’ideari de l’extrema dreta que representa Ciudadanos, això per a ells, és la convivència, la democràcia i parlar. Tant ells, com el PP i el PsoE-Psc, ja saben que només tenen el 37% dels vots, per tant, Catalunya és un territori perdut, ja que l’independentisme segueix molt fort i no abaixa el seu percentatge, al contrari, les bretolades de Ciudadanos encara els ajuda més. L’imaginari sobre el trencament de la convivència, és la seva ficció interessada. El discurs de la Catalunya dividida i enfrontada només està en el seu imaginari, per això pensen que amb uns vuitanta-noranta brètols provocant pels pobles aconseguiran trencar la convivència, i que demostra la feblesa que tenen, ja que són incapaços de trobar més persones residents en aquests pobles on actuen.
El Sr. Sánchez, president del govern, s’equivoca quan diu que Catalunya no té un problema amb l’Estat espanyol, i és un problema de Catalunya amb Catalunya. Doncs no, segueix sent un problema amb l’Estat espanyol perquè ha estat incapaç de treure de les institucions el franquisme estructural, per tant, els espanyols tenen un problema amb les institucions de l’Estat, i ve faria el Sr. Sánchez de començar a fer neteja en aquestes estructures (Monarquia, Judicatura, Alt funcionariat, Exèrcit, Administració…). I l’altre problema és Ciudadanos que és la continuïtat de les estructures franquistes que en fa un ús barroer i utilitza l’enfrontament de Catalunya per a demostrar cada dia el seu ideari real. L’independentisme és l’excusa, el seu camp de batalla estratègic, i necessita l’enfrontament com l’aire que respira, objectiu Madrid i governar la seva Espanya ideal, Rivera té més proximitat ideològica a José Antonio Primo de Rivera, que a Macron, i sinó al temps.
Mentrestant, el Sr. González regidor i portaveu de Ciudadanos a l’Ajuntament de Terrassa, seguint el discurs partidari, anirà presentant mocions al Ple per la convivència, quins cínics, impresentables i sense el més mínim escrúpol, ni dignitat. És el país i Estat que tenim.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari