Com a humans ja hem fracassat des de fa temps, i la misèria humana cada cop és més gran. I vivim de la desinformació permanent i una gran hipocresia, on tot és una farsa i una gran mentida, això sí, qui ho paga és la ciutadania receptora d’aquesta situació i sobretot les víctimes de les guerres.
Ara tenim dues grans guerres, a Ucraïna i Palestina (la franja de Gaza), i les grans oblidades al Iemen, Síria, els kurds de Turquia, Armènia, Sudan i altres punts d’Àfrica.
Això vol dir, el gran fracàs de la nostra societat occidental, incapaç de promoure la pau, de voler imposar el nostre model sense afrontar les característiques de moltes societats que res volen semblar-se al nostre model econòmic, polític i social. Volem imposar aquest model, sense ser capaços d’entendre als altres. Un model hipòcrita, que només l’interessa l’extracció de recursos, per a satisfer el model de ficció en què ens hem situat, individualista, explotador de recursos finits i generador de conflictes permanents i de garantir la misèria com a model en els països en desenvolupament.
La guerra de Palestina amb el conflicte entre l’Estat terrorista d’Israel i els camps de concentració de Palestina, ens posa davant nostre les contradiccions i hipocresia en què vivim. La gran farsa on les anomenades potències occidentals fan una demostració de pur cinisme, engany, incapacitat i també afirmaria, de racisme vers aquelles cultures i poblacions que el supremacisme blanc es considerà superior.
Palestina, és una desgràcia evident que l’any 1948 amb l’Estat d’Israel, senzillament, no es va generar una solució, sinó la garantia d’un conflicte permanent i enquistat. Posar l’estat d’Israel ocupant l’espai dels palestins, sense consultar-los i imposar-ho gràcies al colonialisme anglès, que feia anys que patia atemptats, és una demostració de les nefastes decisions que els estats occidentals en la descolonització han anat prenent.
La creació de l’estat d’Israel, seguia una estratègia, posar un estat que controlés els estats àrabs. La mala consciència d’Occident pel tema de l’Holocaust que ha estat utilitzada de forma barroera i estratègica, i la pressió dels diferents lobbies jueus, va imposar la creació d’un estat, però el que també és evident, que aquest podia haver-se situat ocupant una part d’Alemanya pel seu comportament vers els jueus, d’Anglaterra o dels Estats Units. Però aquests estats ja es van encarregar d’endossar el problema en un lloc on hi hauria conflictes.
Els primers governs de l’estat d’Israel, eren dirigents terroristes que havien actuat amb total impunitat contra Anglaterra, qui exercia el control d’aquells territoris. I ningú els va considerar terroristes i els va acceptar. Llavors perquè durant molt de temps es va considerar l’OLP i ara Hamàs com a terroristes, quan el seu objectiu és aconseguir un estat Palestí.
I com l’anomenada comunitat internacional ha estat incapaç de fer complir a Israel els mandats de l’ONU, que han estat un veritable fracàs i la riota d’Israel, ben protegit pels Estats Units i els estats occidentals.
Israel ha anat enderrocant cases dels àrabs a Jerusalem que considerà la seva ciutat, amb l’objectiu d’anar-los expulsant d’aquesta ciutat.
Com és que es permet que els colons i sectors més radicals, actuïn amb total impunitat contra els àrabs a Jerusalem i als territoris ocupats de la Franja de Gaza i Cisjordània, on l’exèrcit i els colons van ocupant i expulsant als palestins de les seves terres, matant i assassinant amb total impunitat a aquesta població?
Com es pot parlar del dret de defensa d’Israel, quan rep algun atac dels palestins, que poden tenir algun coet de baixa qualitat, mandrons amb pedres i ganivets, davant d’un exèrcit que utilitza avions, tancs i soldats armats fins a les dents i que bombardegen i assassinen amb tota impunitat els civils. Bombardejant cases, hospitals, escoles, edificis sencers, aplicant càstigs col·lectius de forma permanent, com ara tallar l’aigua i electricitat. Milers de detinguts en presons israelianes de forma injusta, de convertir en camps de concentració i extermini la franja de Gaza i Cisjordània, d’ofegar l’economia palestina que viu de la misèria i dels ajuts exteriors, i d’actuar amb total impunitat contra la població civil, convertint-la en una societat sense futur, ni esperança.
Com es permet que l’Estat terrorista d’Israel, ataqui al Líban, Síria, i a qui calgui, com l’assassinat indiscriminat de dirigents i militars a Iran i dirigents palestins, i tothom ho consideri normal?
I com es pot parlar de què Iran o Corea del Nord, o altres estats, no poden tenir la bomba atòmica, ni energia nuclear encara que sigui civil, quan Israel disposa de la mateixa i ningú exerceix cap control sobre aquest? Ningú pot decidir, ni determinar qui pot disposar d’unes armes i recursos, quan ells en tenen.
I l’atac de Hamàs aquests dies, tot i la desgràcia per la mort d’israelians, no hauria de permetre una venjança miserable contra tota una població civil, aplicant l’assassinat indiscriminat de milers de palestins indefensos.
I com diuen alguns analistes i experts, a més de la venjança, l’objectiu d’Israel encara pot ser més miserable, annexionar la franja de Gaza expulsant i eliminant als palestins dels seus territoris, fer una neteja ètnica amb la complaença d’una comunitat internacional que els importa tres cogombres la lluita dels palestins. Aquests dies estem veient com es manipula a l’opinió pública amb informacions falses de l’atac de Hamàs, tot per a justificar l’actuació criminal de l’estat terrorista d’Israel.
L’objectiu, anul·lar la possibilitat dels dos estats, per tant, generar la frustració de la societat palestina, i l’intent d’expulsar-los al Líban i Jordània, ser un poble sense pàtria, ni estat. El que per desgràcia ha estat durant segles Israel.
La comunitat internacional, davant d’aquesta situació ho deixa de donar suport incondicional a Israel, perquè actuï amb total impunitat, i d’una vegada l’obligui a complir el dret internacional i els acords, o viurem de la misèria humana en què s’ha convertit aquest conflicte, que només té una sortida, complir els acords, establir la pau, portar a la Justícia Internacional als dirigents israelians per crims de guerra i d’una vegada establir sense cap tutela d’Israel, els dos estats, Israel i Palestina.
I acabar amb el concepte miserable i racista, que un israelià val més que dos-cents palestins. Una mort és vergonyosa i lamentable, innecessària i només genera dolor.
I la gran hipocresia: es denuncia a Rússia pels atacs indiscriminats contra la població civil d’Ucraïna. Què és evident que és un fet lamentable i denunciable, però després no ho valorem igual amb el que està fent Israel amb els palestins, afirmen que Israel té el dret de defensar-se, amb armament pesant i matant a infants, adults, gent gran, dones i homes, amb total impunitat, fent malbé tota mena d’infraestructures.
I sobretot, amb un president d’Ucraïna demanant armament i justificant la mort de població civil palestina, i recordant que també estan en una guerra geoestratègica per Occident. O el president Putin, preocupat per les actuacions israelianes contra la població civil palestina, oblidant el que està fent ell a Ucraïna.
Però bé, vivim en una farsa miserable, una estratègia de desinformació ben planificada, i unes guerres que no porten enlloc, genera molts morts i dolor, i el que és pitjor, cap possibilitat de reconciliació entre pobles i frustració en les generacions palestines, que com que no tenen esperança, la sortida és atemptar i lluitar contra l’ocupant israelià. I si la comunitat internacional no s’hi posa de veritat, la pau cada cop és més lluny i impossible, perquè els morts i la destrucció només genera venjances.
Això sí, els estats i fabricants que venen armament, els va perfecte, el negoci està garantit i la hipocresia i la manca d’ètica i escrúpols, seguirà sent la imposició.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari