Avui dilluns dia 11 de març s’inaugurà l’exposició “La desbandà, el terror com a arma de guerra”, que romandrà fins al dia 11 d’abril a la Sala d’Actes del Centre Cívic Montserrat Roig.
Fa referència als fets del 7 de febrer de 1937, davant l’entrada imminent a la ciutat de Màlaga, de les tropes franquistes, la població va fugir de manera descontrolada per la carretera N340 cap a la ciutat d’Almeria, pel terror que li causaven les informacions que des de ràdio Sevilla emetia el criminal General Queipo de LLano, cridant a degollar rojos i violar a les seves dones. Unes 10000 persones podien haver estat assassinades, per bombardejos i metrallades durant la fugida d’unes 100.000 persones.
Per desgràcia aquella població, ja els havien arribat les notícies d’assassinats en les actuacions a les poblacions on els criminals franquistes havien actuat, nord d’Àfrica, poblacions andaluses, com Granada amb l’assassinat de Federico García Lorca el 18 d’agost de 1936 a Granada, i el 15 d’agost de 1936 a la plaça de braus de Badajoz, amb una massacre d’entre 1800-5000 republicans assassinats amb total impunitat. I així podríem anar fent una llarga llista d’assassinats en multitud de poblacions amb l’arribada de l’exèrcit franquista amb el suport dels falangistes i altres organitzacions.
Per desgràcia molts d’aquests fets han estat desconeguts, i ara comencen a aparèixer públicament, sobretot, perquè no s’oblidin, i no continuïn amagats i oblidats de forma interessada, per a una farsa transició i discurs de la reconciliació, que mai es va produir. Només els que la van promoure per a interessos polítics per a garantir-se el sou i la cadira dins la nova organització política, on els criminals d’aquell règim van ser amnistiats i no van ser depurats, ni se’ls van demanar responsabilitats pels seus crims, monarquia, polítics, militars, jutges, policies i guàrdies civils, l’església, sectors econòmics i de les diferents institucions, han continuat vivim amb total impunitat fins als nostres dies.
Només ens resta recuperar aquella memòria perduda, i recordar a molts que van patir aquells fets. I sobretot, desactivar el nou revisionisme històric dels partits d’extrema dreta com PP i VOX, que volen refer els fets, i amagar la impunitat dels criminals que viuen amb aquestes organitzacions. Que no només volen reinterpretar els fets històrics, sinó degradar als que van ser assassinats. Aquests partits són uns miserables i indecents, corruptes i trencadors de la convivència que pensen que aquest Estat els pertany, són el seu negoci i el seu patriotisme és de pandereta i ficció.
Cal, doncs, ser forts i fer tantes accions com calgui, per a recuperar la memòria democràtica, i que no es degradi a les víctimes d’aquell règim criminal. I està molta feina a fer, per això cal que apareguin moltes associacions que de forma coordinada ajudin a recuperar-la, recordar fets i sobretot, a les víctimes. Fer que els joves ho coneguin, evitant que siguin manipulats per aquests impresentables, que ja els va bé amagar els fets històrics, i amb el discurs de mirar endavant, anem tapant el passat, que no els interessa explicar-lo, perquè molts avui encara pertanyen a aquell règim criminal.
I per desgràcia la desbandada de Màlaga, no va ser l’única, durant la guerra civil en vàrem tenir unes quantes, cada retirada i entrada de les forces franquistes a les ciutats i pobles, en va comportar una. La fugida de molta població provinent del País Basc direcció a Catalunya, que va ser receptora de molta població provinent de molts llocs. Població que participa en la desbandada de Màlaga acabarà a València i al final a Catalunya. I moltes patiran les dues grans desbandades de Catalunya fugint direcció a la frontera francesa on patiran els bombardejos i metrallaments de l’aviació franquista. I la desbandada de València, amb la fugida des de Madrid, on es produeix l’última gran bossa de fugida direcció al port de València i Alacant, amb l’esperança de marxar amb un vaixell a l’exili, que per desgràcia no es produirà, serà una trampa sense sortida que comportarà les detencions i assassinats de molts republicans en mans d’aquelles tropes criminals, que només tenien la venjança com a objectiu.
I Terrassa, també patirem la nostra desbandada de molts ciutadans davant de la previsió de l’arribada de l’exèrcit franquista abans del 26 de gener de 1939. Evidentment, no de la magnitud de les esmentades, però alguns ja havien agafat l’exili, altres s’afegien a la retirada col·lectiva direcció a la frontera. Altres intentaven fer les últimes accions de defensa amb l’intent de voladura d’alguns ponts, i destrucció de papers i documents per a evitar represàlies.
Per desgràcia, res va evitar l’entrada dels criminals franquistes, que personatges com l’Emili Matalonga i els seus assassins, ja portaven les llistes de persones i famílies a qui anar a buscar, per sort, una part important ja havia fet la seva desbandada i no eren a la ciutat. Per tant, la quinta columna franquista a la ciutat, ja havia informat perfectament els capitostos falangistes de fora i als que exercirien el terror, pallisses i assassinats durant el primer franquisme a la ciutat. L’esperit de venjança havia arribat, i com deia el mateix Matalonga, no només es tractava d’exercir la venjança, sinó d’imposar l’ordre i que els obrers i les seves organitzacions, no oblidessin mai qui manava a la ciutat.
També com deia un dirigent sindical, per desgràcia, no s’havia acabat bé la feina de depuracions i eliminacions, ja que per desgràcia no s’havia eliminat de forma efectiva a tots els col·laboradors de la quinta columna, que després van ser els criminals que participen en les delacions.
Bé, al final ja el sabem tots es va perdre la guerra, i es va entrar en una etapa fosca, una llarga dictadura, i un retorn de la democràcia lamentable, on l’oblit i els oblidats va ser la seva essència, senzillament, una indecència i manca d’ètica. Recuperem la memòria, no oblidem i evitem que molts dels fets esmentats, no restin impunes, amagats i sense memòria. Molts familiars volen recuperar els cossos dels seus familiars enterrats en molts espais sense nom, ni dignitat.
Lluitar contra la impunitat, l’oblit, la indignitat, el respecte i la humanitat, i l’intent de refer la història i els fets, per part, dels botxins i les seves organitzacions, ni un pas enrere.
I per desgràcia, no aprenem res de la història, i avui encara hi ha genocidis i desbandades, on la impunitat segueix sent la forma de fer, el que succeeix a Palestina amb l’actuació criminal del govern d’extrema dreta d’Israel, és un exemple.
Aprofiteu per a visitar l’esmentada exposició, reflexioneu i no oblideu, sobretot, per aquelles persones que van lluitar i donar la vida, per la República, la democràcia i la llibertat, i una vida millor, i cal donar-los el nostre agraïment i reconeixement.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari