L’extrema dreta (PP i Vox), han començat la seva campanya, l’excusa és la llei d’amnistia, però l’objectiu és recuperar el govern tot intentant generar com altres vegades, que el PsoE-Psc augmentant la cridòria al carrer, als mitjans de desinformació de la caverna, la Judicatura corrupte i franquista, l’Església pedòfila, els sindicats policials d’extrema dreta, només cal esperar la reacció del sindicat de la Guàrdia Civil i d’alguns membres de l’exèrcit propers a l’extrema dreta, per a aconseguir que li agafi la por, i com sempre, es tiri enrere.
Estem en un moment altament perillós, que recorda altres moments de la nostra història, ja que quan l’extrema dreta (PP i Vox) i els seus hiperventilats comencen la cridòria i passar-se la legislació vigent pel forro, fent crides a la policia nacional perquè deixi d’actuar incomplint les ordres rebudes, i ha demanat la intervenció dels militars a les casernes. Alguns pensen que el fet d’estar a Europa i l’OTAN, això no passarà. Obliden que l’Estat espanyol és diferent en molts aspectes, som una democràcia de baixa qualitat, les institucions de l’Estat estan podrides i corruptes, moltes d’elles no tenen cap credibilitat, ja que està infestada i controlada pel franquisme sociològic, començant per la Monarquia molt propera a Vox, part de la Judicatura corrupta plena d’impresentables incapaços de fer justícia i al servei dels partits d’extrema dreta i dels poders fàctics econòmics, les forces del desordre i l’exèrcit amb un alt percentatge de votants de Vox, i així podríem anar fent llista.
Anar fent el discurs sobre el trencament de la unitat d’Espanya, de considerar al president del govern i el seu partit de corruptes i traïdors, de considerar que tenim un govern il·legítim, i així tota mena d’insults i la mentida com eix fonamental, acompanyat de molt soroll al carrer perquè faci la sensació de caos total i pèrdua del control, i sobretot, obliga que les forces del desordre (Policia Nacional i Guàrdia Civil), actuïn amb contundència contra els que se suposa són els seus aliats naturals. És normal fer-ho contra l’esquerra i l’independentisme, però no contra els salves pàtries de l’extrema dreta que la defensen. És més, a més dels suposats patriotes estic convençut que hi ha en les manifestacions policies de paisà adherits i atiant la violència, amb l’objectiu de generar la confusió i la confrontació.
Atacar de moment les seus del PsoE-Psc, anar generant tensió al carrer convocant manifestacions per tota Espanya, i demanant que els anomenats “bons psoistes, que no socialistes”, com la vella guàrdia decrepita i mers vividors corruptes com els González, Guerra i d’altres, vagin fent crides contra Sánchez i d’altres dirigents demanant la revolta interna.
I després tenim als impresentables del PP, dirigits per l’expresident del govern Aznar, tot demanant un alçament popular contra el govern. I llavors apareixen els màxims dirigents de Vox demanant una insurrecció i envien als seus radicals i repartidors d’estopa a les manifestacions per a enfrontar-se amb la policia i generar el caos i la violència extrema, i el discurs “de farem el que calgui…”. El PP no s’embruta les mans i crítica la violència i com és evident al govern com a responsable d’aquesta, i la feina bruta ja la fa Vox, això és de manual. I de moment, la violència s’exercirà sobre el PsoE-Psc, però la violència al final es descontrola, i acabarà atacant les seus de les diferents organitzacions polítiques i sindicals. Això ja ho han fet a Catalunya i sobretot, al País Valencià.
El que és una anomalia, i això és l’Estat espanyol, que partits d’extrema dreta com Vox i tots els seus grupuscles, estiguin legalitzats i se’ls permeti fer el que els dona la gana, ben protegits per les institucions i les forces de desordres públics (Policia i Guàrdia Civil), així com per la Judicatura. Com és possible que el Sr. Abascal digui el que diu, fen crides a la desobediència policial i l’actuació militar, amb un discurs de l’odi permanent, promovent la violència dels seus i les organitzacions afins, amb proclames al franquisme i tota la simbologia franquista i nazi, i ningú actuí de forma contundent, detenint i sancionant. On és la Judicatura, la Policia i el discurs del Rei? Molta actuació contra l’esquerra, l’independentisme, contra la llibertat d’expressió, i contra molts drets amb l’aplicació de la Llei Mordassa i acusacions falses de terrorisme, i l’extrema dreta es permet el luxe de muntar manifestacions que com ha passat a Madrid, han acabat amb una violència extrema promoguda per aquests i els seus afins més violents, i que tothom sap qui són, i cap ha estat detingut i empresonat.
I com deia, és un moment perillós, ja que molts sectors d’esquerres no han contestat a les provocacions, observen com l’extrema dreta (PP i Vox), van ocupant els carrers, fent cridòria i exercint la violència desbocada, amb l’esperança que tant la Policia, la Guàrdia Civil i alguns militats i jutges, els donin suport públic. I esperem que no hi hagi cap màrtir, mort, que els doni encara més motius. I tot això amanit i suportat pels seus mitjans afins de desinformació.
Però al final la provocació i la desmesura, espero que no comporti una resposta activa per part dels diferents moviments, col·lectius, partits i sindicats, farts d’aquesta situació, i es vegin atacats, i generi una resposta al respecte, convertint el carrer en un camp de batalla entre faccions, per a veure qui té la força i control d’aquest. Cal tenir en compte que si anem a la història, sempre trobarem habitual la confrontació entre els feixistes dels anys 1920, durant els anys de la República, durant la transició, i en molts moments en les etapes del 15M i del procés, i sobretot, a València. Quan els problemes i conflictes es resolen al carrer, no se sap mai com poden acabar. Quan aquells que fan crides permanents a la Constitució franquista, a l’ordre i al compliment de les normes i respecte a les institucions, se les passen pel forro i promouen la violència, llavors no tenen cap dret a exigir-ne el compliment, ja que han trencat les normes vigents, i el respecte i la convivència.
Bé, esperem que la cridòria de l’extrema dreta (PP i Vox) amaini i es tranquil·litzi, cosa difícil, ja que quan tinguem govern d’una vegada, llavors continuarà la batussa per la Llei d’Amnistia, i l’objectiu d’enderrocar al govern. I esperem que a PP i Vox, no li hàgim d’aplicar la mateixa medicina, i tothom tingui prou sentit comú, tranquil·litzi la situació, i deixi d’utilitzar el carrer i la cridòria per a interessos espuris.
Però per desgràcia l’Estat espanyol, és de riota, vàrem passar d’un règim criminal a ser demòcrates de tota la vida, sense depurar, ni demanar responsabilitats als seus criminals. Al contrari, hem deixat créixer la bèstia (PP i Vox) i ara en paguem les conseqüències, alguns dels anomenats partits d’esquerres, van pensar que promovent l’oblit, la suposada reconciliació, anar creient en el miratge de la democràcia homologable, ens en sortiríem. El famós quadre de Goya on dos personatges s’enfronten a cop de garrot, és la imatge d’un país que el pintor va saber expressar sobre la societat espanyola, i això era el segle XIX, i així continuem. Veurem com acaba tota aquesta comèdia bufa…
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari