Les obres del Passeig estan en la seva fase final, el debat sobre la idoneïtat, el disseny, les llambordes, els estancs… romandrà en l’oblit. Tindrem una nova imatge, on els vianants gaudiran d’un nou espai, i els cotxes veuran reduït el seu espai. Fins aquí, res a dir, el temps ens dirà si ha estat un encert o, senzillament, la imposició del disseny inútil, de fer canvis per no canviar res. Espero i desitjo que després dels debats generats, les despeses produïdes i la caòtica mobilitat, tant dels cotxes com dels vianants, compleixi amb els objectius d’idoneïtat i prioritat pels vianants i que aquests ho aprofitin i agraeixin.
Però, per desgràcia, no s’ha aprofitat per complir una demanda de part de la ciutadania, com és eliminar tota referència a un personatge nefast, com és Alfons Sala, comte d’Ègara. Alguns, sobretot els qui han controlat la ciutat durant molts anys, el consideren un gran benefactor de la ciutat, va portar la Universitat Politècnica a Terrassa. Això sí, el que no diuen és que l’objectiu d’aquesta aportació només pretenia beneficiar els fills i persones benestants, en cap cas pretenia que fos un projecte social pel conjunt de la ciutadania.
Avui, encara hi ha les plaques del nomenclàtor amb la indicació del Passeig Comte d’Ègara, industrial i polític, així com els anys de naixement i mort. Quan es diu “industrial i polític”, caldria per a ser més clars i exactes, “Industrial, polític corrupte, cacic, franquista que donà suport incondicional als criminals colpistes i suport a la repressió i assassinats d’aquell règim”, i podríem afegir defensor d’un model d’ordre concretat en la repressió dels sindicats obrers, d’atonyinar obrers i de mantenir un grup de matons que repartien estopa on fos necessari, incloent-hi les portes dels col·legis electorals per a garantir les topinades. I per exemple, el sometent va ser un cos al seu servei, que es dedicava a garantir la repressió i el seu model d’ordre pel control de la ciutat.
L’altre aspecte no resolt és el famós monument dedicat a la seva persona, una veritable vergonya per l’escarni públic i la felicitat d’aquells prohoms que han dominat la ciutat i que sempre l’han considerat el seu representant. Aquells que l’any 1977, amb l’anomenada transició, tots es van convertir a la democràcia amb vint-i-quatre hores, amb l’objectiu de continuar controlant la ciutat i, sobretot, els seus negocis (constructors, Mútua, Cecot, Cambra, Institut Industrial, mitjans de comunicació com el Diari de Terrassa-Tarrassa Información…). I com és evident, sabien perfectament que els governs del Psc-PsoE no els comportaria cap problema, al contrari, era el millor col·laborador que els garantia la continuïtat de poder i negoci local.
Per tant, es plantegen diferents preguntes. El govern municipal pensa complir la Llei de Memòria Democràtica? Es perdrà de nou una oportunitat per a eliminar aquest personatge nefast de l’espai públic? Està previst eliminar el nom del nomenclàtor actual i canviar el nom més adequat d’una vegada?
Respecte al monument, hi ha dues opcions, treure’l del lloc actual i portar-lo al magatzem municipal. Mantenir-lo eliminant qualsevol referència a l’Alfons Sala, posar una placa o el que sigui en record als homes i dones assassinats als camps d’extermini nazis o als republicans assassinats, o a les dones que van defensar el règim republicà…, o sigui, en aquests moments hi ha molts elements que ens permeten homenatjar i recordar a moltes persones oblidades, que són mereixedores de ser recordades. I eliminar d’una vegada el record i homenatge a un criminal.
Algú afirmava que ell no havia matat ningú. Segurament és veritat, però quan un segueix la seva biografia, ell era l’executor intel·lectual que manava els executors directes de la repressió en la seva etapa política amb l’exercici com a cacic, del comandament de la repressió sobre els sindicats i els obrers, i va donar ple suport als criminals colpistes i la seva repressió i assassinats en massa contra els republicans, per això va ser homenatjat, va rebre honors i medalles i monument, primer a la Plaça Vella i després al lloc actual, així com la dedicació del Passeig com a honor públic.
Per tant, què pensa fer el govern municipal amb aquest monument? Ho hauria d’aclarir, explicar i justificar. Veurem…!
I seria una pena i vergonya, no aprofitar la realització d’aquestes obres per, primer, donar compliment a la Llei de Memòria Democràtica, i per acabar amb l’escarni públic de tots aquells que van patir la repressió, exili i assassinats. I sobretot, perquè hi ha un govern municipal que s’anomena d’esquerres, i que hauria de fer honor al que això vol dir, i posar fi a aquesta situació vergonyosa, és la millor oportunitat, i les obres en aquests moments hi ajuden, i justifiquen. Els anteriors governs municipals, de més de quaranta anys, van ser incapaços d’afrontar aquest tema, sempre van mirar a una altra banda, esperem, doncs, que el govern actual, deixi de fer-ho, i encari el tema d’una vegada, una part important de la ciutadania, ho agrairà.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari