Ja s’ha acabat la primera comèdia bufa, l’extrema dreta PP-Vox-UPN i la Monarquia, no han aconseguit el govern, de moment. Ara s’intensificarà la propaganda contra el president del govern Pedro Sánchez i el PsoE-Psc, per a evitar que aconsegueixi un govern. La Judicatura, els mitjans de desinformació de Madrid, els bisbes i els sectors econòmics com la CEOE, ja preparen generar pressió i sobretot, confusió.
El Sr. Feijóo, ha perdut, i hem escoltat conceptes com dignitat, per Espanya, pels espanyols, per la llibertat, i així una llarga llista d’absurditats en les quals no creuen els salva pàtries que se l’han venut a qui calgui, ple de corruptes, molts amb els seus capitals a paradisos fiscals, i així una llarga llista d’hipocresies i falsedats.
Espanya, per molt que alguns estiguin dient de forma permanent que som una democràcia europea i homologada, és una ficció. Som un Estat fallit, corrupte en les essències, amb una part important de les institucions que encara arrossega el postfranquisme incrustat en moltes d’aquestes.
La farsa de la transició, on una part important es va convertir en vint-i-quatre hores en demòcrates de tota la vida, segueix amb molts problemes d’adaptació a una democràcia de qualitat. La plurinacionalitat i les especificitats territorials no volen ser assumides, la pluralitat ideològica no s’accepta, i alguns pensen que tenen el dret de governar de per vida.
Segons el PP-Vox i UPN, amb Bildu no pot pactar ningú, és una línia vermella, segons ells, no han demanat perdó pels que va matar ETA, i mai podran normalitzar la vida en el País Basc. Aquests mateixos que fan aquesta afirmació i tenen la memòria molt feble, obliden interessadament, que ells tenen criminals i seguidors del franquisme, que ha estat la criminalitat més gran d’aquest Estat, són seguidors fervents dels franquistes assassins de la major tragèdia provocada, i mai han demanat perdó, al contrari, alguns encara en fan mofa dels assassinats, consideren aquell el millor règim, i ataquen a la dignitat dels assassinats amb tota impunitat. Com recorden els de Vox, ells van guanyar la guerra, per tant, podien fer el que van fer amb total impunitat. I ara resulta que aquests personatges, el PP els blanqueja, els diu que són democràtics i tenen tot el dret a la seva existència. En un Estat normal, estarien il·legalitzats, jutjats i detinguts per apologia a un règim criminal.
Bé, tota la comèdia del Sr. Feijóo, i l’intent de dignificar-lo pels seus, és la gran farsa, però per desgràcia, votats. Ara comença la segona part de la comèdia, per desgràcia, això no s’acabarà i haurem de patir, com a mínim als que els importa tres cogombres el que facin uns vividors professionals de la política, la candidatura del Sr. Sánchez a aconseguir el govern. Per tant, ara comença l’etapa de la dreta moderada i contradictòria, que ha renunciat a l’ideari de l’esquerra, al servei de l’Estat i moltes vegades als interessos dels poders econòmics, el que ha confirmat que la socialdemocràcia ha estat sempre, la gran prostituta del règim. I ara ens trobem davant del gran dilema, evitar un govern de l’extrema dreta (PP-Vox, UPN i la Monarquia), que de moment s’ha evitat.
Per a una proposta que com a mínim no empitjori les coses. I haver d’estar davant d’aquest dilema, és bastant lamentable i trist. I ja veurem com anirà aquest procés d’aquests dos mesos, i si s’aconseguirà un acord entre allò que alguns anomenen les forces de “progrés”, que és molt dir, o es repetiran eleccions, que ja seria una desgràcia haver d’aguantar més temps aquesta farsa.
No serà fàcil, posar d’acord a totes les opcions d’aquestes forces de “progrés”. I resoldrà el mercat persa en què es convertirà aquest procés de negociació, on la diversitat d’interessos ja comença a ser més que evident.
La dreta de Catalunya que és Junts, que ara va de salva pàtries nacional, i no vol perdre l’oportunitat de superar les exigències amb l’objectiu de guanyar a ERC, sobretot, de cara a unes eleccions. Necessiten amb urgència tornar a recuperar cadira i sou, i espais de poder. Són aquells de la Catalunya seva, privada i al seu servei. I faran el que calgui, perquè el PsoE-Sumar no governi. Ja els va bé, que hi hagi unes eleccions i el PP-Vox- UPN i la Monarquia, guanyin. I sobretot, necessiten anar entretenint als hiperventilats que encara creuen amb aquella independència de ficció que mai va ser promulgada. Els que s’omplen la boca de l’1 d’octubre, però mai hi van creure de veritat, era una mera estratègia.
I ERC, cada vegada se’n va fent més petita, va perdent oportunitats, precisament, per a ser d’esquerres i republicans, allunyats d’aquests principis. Molt discurs de paper i poc avançar per a millorar els problemes de la gent. Estar entre la socialdemocràcia i l’absurd, li genera molta competència, entre un Psc de dretes moderat i la CUP, com una alternativa a la seva esquerra. Això sí, aguantar la cadira i el sou fins on calgui, però per desgràcia és de curta durada, ja que la ciutadania també pensa i n’està farta.
I la competència entre Junts i ERC, per anar proposant una ficció, i veure qui és més independentista i pota negra, només ens porta al desgavell polític i generar més frustració. I allò que es va intentar l’1 d’octubre, sigui un mer record i miratge, i una gran oportunitat perduda. Aquells que no creiem amb la política professional, l’actitud d’aquests partits, només reforcen el nostre convenciment, i la poca credibilitat que tenen tots els seus dirigents. I una evidència, la ciutadania que va ser l’eix fonamental de les grans manifestacions i de dur endavant aquella data, ja fa temps que ha retornat a casa, farta de la comèdia i farsa d’aquests partits, que tenen la credibilitat per terra.
Cal tenir en compte, que tot i els dubtes que genera el Sr. Pedro Sánchez, és per desgràcia, l’opció raonable, no la millor, però la que en aquests moments hi ha com a contraposició a l’extrema dreta. Unes noves eleccions, portarà a un govern Feijóo, per tant, tothom ha de ser conscient d’aquesta situació, i les negociacions que es facin hauran de tenir en compte aquesta possibilitat. I els que les provoquin, ho pagaran amb un alt cost electoral, i el que és pitjor, ho pagarà la ciutadania, tal com ja està passant a les autonomies i municipis que governen.
Resten dos mesos per a patir un alt nivell de mentides, manipulacions, desinformacions, insults i el discurs del perill de la desintegració de l’Estat, per desgràcia no serà així. Com deia Bakunin, “cal que es cremi tot, no es poden deixar ni les arrels, perquè tornen a créixer. I el vell Estat, i els mals vicis i costums tornen a aparèixer.” L’estat espanyol necessita una veritable transformació de fons, per acabar amb llargs anys d’imposició, d’incultura, ignorància, corrupció, misèria humana, democràcia, llibertat i dignitat de veritat. Al llarg dels segles les diferents monarquies, les classes dirigents, l’església, les institucions, s’han podrit i la corrupció ha estat el seu eix fonamental, així com la imposició ideològica del seu model.
No és que estiguem en lluita permanent entre el que anomenem les dues espanyes, senzillament, és una sola que no ha avançat i segueix fixada en la misèria humana d’uns professionals de la política, que van engreixant els seus patrimonis i dels poders fàctics, viuen del passat, d’una història fictícia i el futur els importa tres cogombres.
Paciència, molta paciència i desitjar que d’una vegada s’acabi aquest malson. Veurem…!
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari