Ha costat, s’ha fet un llarg trànsit, per desgràcia tard, però bé, ha arribat una bona notícia, l’Ajuntament donarà suport legal a les víctimes del franquisme i el fet que dediqui un dia i acte solemne de reconeixement i homenatge. Tots els grups han donat suport a aquesta proposta aprovada en l’últim Ple Municipal, i com no podia ser d’una altra manera, el PP s’ha quedat sol. Encara resta pendent d’assumir les seves responsabilitats pel volum de franquistes conversos a les seves files, el deute pendent amb les víctimes del franquisme i no haver demanat perdó ni haver renunciat a un règim criminal.
Per a moltes víctimes aquesta decisió arriba tard, ja no hi són, moltes oblidades interessadament, resultat d’un silenci còmplice, d’una transició mal entesa i que va servir només als franquistes per a ser protegits al no demanar-lis responsabilitats, ni ser depurats.
I ho fa encara més incomprensible, pel fet que durant quaranta anys a la nostra ciutat ha governat el mateix partit que s’omple la boca de dir-se “d’esquerres i republicà”. I ha estat incapaç de fer passos en la direcció aprovada, d’homenatjar sense pors ni reticències a moltes persones que van patir tot tipus d’abús, o exiliats retornats. Quan s’ha reconegut a algú ha costat un esforç lamentable fer-ho, sobretot, per por a que determinats sectors del poder local, els critiqués, tot utilitzant l’excusa lamentable de que “nosaltres governem per a tota la ciutadania”, cosa que vol dir senzillament, per la dreta convencional i la franquista. El pacte encobert entre el govern municipal i aquests poders locals que sempre han controlat la ciutat, i que molts, eren i són franquistes reconvertits, ha fet que una decisió com la que ha estat aprovada, hagi estat impossible fins avui.
Alguns promotors de la construcció i sectors industrials, de la CECOT i Institut Industrial, de la Cambra, de Mútua, del Diari de Terrassa (on el seu màxim responsable fins fa quatre dies encara posava una esquela el 20 de novembre per la mort d’un criminal), de l’àmbit de l’esport, i així una llarga llista de sectors on els seus màxims responsables eren veritables reductes d’aquell règim, això si, molts reconvertits al PP o CiU. I per desgràcia van trobar la complicitat d’un govern covard, sense principis, i sobretot, que evita la confrontació. Per aquest motiu encara tenim monuments franquistes (d’Alfons Sala al Passeig i entrada de la UPC), no atrevir-se a posar la bandera republicana el catorze d’abril a la façana de l’Ajuntament, medalles i reconeixements i així una llarga llista de fets i situacions.
Però repeteixo, encara que sigui tard, és una molt bona notícia, com a mínim per aquells que encara viuen i pensaven que continuarien oblidats en un silenci indigne, pels familiars de tots aquells que ja han mort, i sobretot, perquè el fet de fer l’acte de reconeixement al Ple Municipal cada any, servirà per no oblidar, per a fer pedagogia dels fets i que les noves generacions no oblidin, ni a les persones que van lluitar contra un règim criminal a canvi de res, ni que molts van donar la vida amb l’esperança de donar una vida millor a les futures generacions que avui gaudeixen d’unes millors condicions de vida.
I espero que aquells que han governat durant tots aquells anys, facin una reflexió profunda, del seu oblit, de no haver complert amb allò que diuen ser. Per respecte i coherència amb les víctimes que van morir i lluitar per a unes idees, i per l’esperança de recuperar una República que va ser assassinada i per a tots aquells que hi van creure, van morir i van patir la repressió amb tot tipus de represàlies, en què molts d’aquells franquistes conversos de les entitats i institucions indicades, avui prohoms amb alt reconeixement institucional, no els donaven feina i els escupien a la cara a ells i les seves famílies. I el que és pitjor el silenci i abandonament de les teves organitzacions properes durant molts anys. I mentrestant, anaves veien com es confraternitzava amb els franquistes conversos, als que es feia la pilota, homenatges, monòlits i medalles de la ciutat.
Benvingut l’acord i el PsC que deixa de mirar a una altra banda, que al final ens haurem de creure que està patin certa evolució, tant en aquest tema com en la municipalització de l’aigua, on s’enfronta a un dels poders fàctics locals, L’altra sorpresa és el PDECAT i C’s, que segurament hauran patit un lapsus mental, acceptant aquest acord. Esperem que no es quedi només amb aquest gest, sinó que anem molt més enllà d’un acord i acció puntual, expressat amb un compromís i convenciment. Per tant, ja poden enderrocar monuments, fer canvis en el nomenclator, recuperar alcaldes republicans, homenatjar a exiliats i torturats vius abans no se’ns morin, recuperar de veritat la memòria històrica. Molta feina a fer.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari