Aquests dies és important repetir que la gestió de l’aigua succeeix en el que és un monopoli natural. Així la competència només es dóna en el moment de la licitació. Després una sola empresa gestiona. Una sola.
La pregunta que ens hem de fer és : Com aconseguim que la gestió sigui eficient, transparent, i integral i ecosistèmica. I aquestes no són paraules buides. Tenen molt de sentit i ho vaig a explicar:
La transparència, l’eficiència i la cura del medi o els drets humans es defensen des de la consciencia individual i la col.lectiva , es defensen quan cada persona pensa en el Bé Comú i no només en el seu propi benefici.
A Terrassa, defensem la gestió pública amb participació de la ciutadania perquè estem convençuts que quan parlem d’aigua, el mercat, és a dir la gestió privada, o la mixta, obeeix a objectius crematístics, i s’anteposa la maximització de beneficis a qualsevulla altra consideració.
“A Terrassa no volem una empresa pública a l’ús i susceptible d’ineficiència o de corrupció. Volem construir un model amb participació de la ciutadania i amb mecanismes de control eficaços.”
És impossible aconseguir el màxim benefici sense minimitzar costos i minimitzar costos implica retallar en cuidar tot allò que no sigui la butxaca dels accionistes. Tenir cura del medi és quelcom que surt car en aquest paradigma. I dir això no és fer demagògia, és tan sols explicar els principis fonamentals del capitalisme com a model econòmic.
A Terrassa volem que la gestió d’aigües tingui com a objectiu prioritari un servei de qualitat a les persones, tenint en compte el mediambient i la seva cura. No volem pensar en termes de “beneficis o dividends”. Les lleis de mercat no serveixen en temes d’aigua. Ho diem sempre: l’aigua no és un cotxe o qualsevol bé de luxe.
Al desembre d’enguany acaba la concessió de 75 anys que l’Ajuntament atorgà a Mina. I si bé és cert que els inicis de l’empresa foren sense ànim de lucre, per abastir l’incipient indústria tèxtil, sense la qual Terrassa seria molt diferent, amb els anys va esdevenir una Societat Anònima, amb uns beneficis tan sucosos que fins i tot algú n’ha parlat en termes de caramel. Vull agrair aquí el paper imprescindible que hi jugaren en aquest desenvolupament de la nostra ciutat els milers de treballadors i treballadores que s’hi deixaren la vida a les fàbriques tèxtils. I vull també recordar que la “nostra Mina”, de la que el Sr.Royes parla al Diari Terrassa, avui, 24 de setembre, no és “nostra” per moltes filigranes que faci a través de la seva Fundació, i ja no és només Mina, ara depèn d’Agbar i Agbar de Suez, gegants del sector. Aquesta setmana a més han tingut la “gentilesa” de finançar al BBVA en les actuacions que organitza al Centre Cultural. Potser aquest banc va mancat de fons, vès per on!
La història és la que és i cadascú va tenir el paper que va tenir. I ara és el moment idoni per a posar l’aigua en mans de la ciutadania. Volem exercir el control i gestionar directament, per tal que l’aigua no sigui el negoci d’uns quants i sobretot per tal que l’aigua deixi de ser considerada un negoci, degut a la naturalesa excepcional del bé del que estem parlant.
L’aigua és un bé que es troba a la natura. La seva cura correspon a totes les persones. Hem de ser conscients de que la seva gestió té un cost que hem d’assumir entre totes. Aconseguir que arribi a les nostres aixetes amb qualitat, evitar que haguem de comprar-ne d’embotellada, amb els costos mediambientals que hi incorpora, contemplar una gestió d’aigües residuals per tal de minimitzar l’impacte sobre el medi, coordinar-se amb d’altres municipis… Tot això té un preu. Ens agradaria no haver d’afegir-hi els dividends que s’emporten els accionistes quan la gestió és privada o mixta.
La gestió la pagarem entre totes, i les inversions i tot el que s’hi relaciona, tenint uns valors més enllà del merament crematístic. Per això els gestors han de perseguir l’eficiència a tots els nivells, des de la responsabilitat de totes les persones i des del cor, amb voluntat de servei a la comunitat.
A Terrassa no volem una empresa pública a l’ús i susceptible d’ineficiència o de corrupció. Volem construir un model amb participació de la ciutadania i amb mecanismes de control eficaços. Per això és tan important la formació de la ciutadania i dels gestors de la cosa pública, per a transformar-nos en persones que tenen cura del medi, menys egòiques i menys egoístes.
Parlem de bens i subministres bàsics. Parlem dels comuns. A ciutats com París, que a sobre hi tenen la seu de les grans multinacionals del sector, ho estan aconseguint i l’experiència demostra que han millorat a nivell econòmic i mediambiental.
Deia Noam Chomsky en una entrevista que “és un error esperar alguna cosa dels líders”. Estem en un moment en que som moltes les que ens estem plantant i a risc de perdre una part important del nostre temps, el fem servir en la recuperació dels Comuns. M’agradaria construir una forma de gestionar de manera més amorosa i això és quelcom que hem de fer entre tots i totes.
La supervivència de la nostra espècie està demanant a crits un canvi de model energètic i un canvi en les maneres de gestionar més enllà de l’afany de lucre. El canvi comença en tu, en mi , en cadascuna de les persones que estem llegint. Necessitem estar pendents del que fem, de com ho fem i sobretot de per a què ho fem. Hem de ser capaces de mirar a mig i a llarg terme i pensar també en les generacions futures.
Posem-nos-hi!
Sonia Giménez
Membre de la Taula de l’Aigua de Terrassa
Deixa un comentari