La dona del Priority boarding estava esparverada. La vam batejar així, observant-la des de la cua per accedir a l’avió que, tot i encara no haver arribat, s’anunciava a la pantalla com a embarcament imminent -si és que imminent pot ser mai una paraula a utilitzar viatjant amb Vueling-. El seu home no deia res, aparentment absent a la situació, mentre ella s’entestava a repetir aquell “no ho entenc”, aproximant-se al taulell d’accés per exigir l’acurat tracte pel qual havia pagat. Repetia aquell “no ho entenc”, sense parar de mirar cap a la llarga cua que s’havia format, buscant un còmplice, incapaç d’assumir el “nou ordre” i amagant, en realitat, un no voler entendre que els 20 € pagats de més, no eren més que un altre estafa.
I és que, quan un sospesa el seu pressupost per agafar un avió i es topa amb les ofertes dels vols que s’acollirien a la seva economia, ha de comptar que els horaris que ha contractat són una gran mentida. I, si la promesa està acompanyada del preuat qualificatiu: low cost – o, cosa que és el mateix, Vueling, en aquest cas- no és més que una correlació entre el preu que s’està disposat a pagar i la sort de mentida que vols creure a partir d’un desenllaç que, saps, serà del tot incert. Només des d’aquesta evidència es pot aventurar que pagar més per ser el primer de la cua de l’acostumat retard de Vueling és pretendre convertir la teva insignificança en una il·lusió a partir de… 20 €?
La dona del Priority i l’home que l’acompanyava, van entrar després que nosaltres, que no havíem pagat els 20 €, perquè la prioritat ja no era que ells fossin els primers a acomodar-se i que això s’anunciés pels altaveus per poder passar pel davant de la resta de la púrria que, potser, ells no consideraven ser, i de la qual la “companyia” se’n riu com de costum. La prioritat ja no era que el seient estigués net ni comprovar que tinguéssim la fitxa per saber per on coi has de sortir de l’avió si la cosa es posa lletja, o de tenir a mà la bossa de paper per vomitar a gust o que del lavabo no sortís una olor que et recordés que el preu del vol era un xollo, ni que el sofert “enjoy” que el capità va dir en totes les llengües que coneixia i que resultava no era cap de les que nosaltres utilitzàvem, fos una cosa possible.
La dona del Priority li preguntava a algú de la seva mateixa pretesa “classe” de què servia, doncs, pagar més si havien de fer la mateixa cua que “els altres”, sense adonar-se que “els altres” s’havien convertit en “nosaltres”. Nosaltres, el mateix ramat enganyat a partir de la candidesa de pensar que el vol ens ha sortit “tan barat”.
Em pregunta el meu fill petit, ja dins l’avió, què penso d’en Bukele, el president d’El Salvador que ha decretat un estat d’excepció en un context de violència, detenint a milers de “pandilleros” i que, sembla, ha reduït dràsticament els índexs de criminalitat del país. Li dic que la meva frontera està en el respecte dels drets humans, que es pregunti quantes d’aquestes detencions són arbitràries o si s’estan garantint unes condicions dignes en aquestes presons o si això posa en risc la democràcia, perquè la llei, potser, no s’està basant en l’estat de dret i, potser tampoc, en la independència del poder legislatiu sota el control de les pretensions del govern i que, potser… “Però està bé, no? -em talla-, ha acabat amb la inseguretat i amb la criminalitat, no?, de vegades s’han de prendre decisions dràstiques”. Parlem de la línia divisòria d’un estat de dret i d’una dictadura, d’Allende i de Pinochet i de les similituds en el discurs que valida les causes d’un cop d’estat o d’una mesura d’excepció.
I li dic que tenim sort de ser un ramat amb poder de decisió i que, aquest poder, aquest dret, és el que ens legitima per poder canviar les coses. I que els drets són aquelles condicions necessàries perquè la societat, en conjunt, sigui més justa i equitativa, consubstancials a l’home i que no són el mateix que els privilegis que, com la senyora del Priority, és una cosa que s’atorga i es revoca i que depèn, només… d’una forma contractual prèvia.
Toni Marcilla, treballador social
Deixa un comentari