No, ho sento. No m’ho crec. Vint anys d’abusos sexuals i vexacions a desenes de nens i nenes d’una escola de Barcelona no poden camuflar-se així com així. Impossible. Perquè sí, l’Albert Benaiges pot ser un porc que durant dècades aprofités la seva posició de professor d’educació física per tocar culs i titoles d’infants, masturbar-se davant d’ells i vexar a tot aquell que li posés pegues però si ho va fer durant tants anys és impossible, al meu parer, que cap dels seus col·legues ho ignorés. Impossible que cap dels seus col·legues no escoltés, com a mínim, algun rumor que fes saltar les llums d’alarma.
El problema en aquesta societat tan classista, covarda i hipòcrita en la que vivim és que, en aquest casos, resulta molt més fàcil i còmode fer la vista grossa i mirar cap a una altra banda que no pas enfrontar-se al monstre. I si no fixeu-vos en casos com els d’en Jeffrey Epstein o Harvey Weinstein als Estats Units. No dic que el porc d’en Benaiges hagi arribat als extrems d’aquests dos depredadors d’alta volada però, poc o molt, l’excoordinador del futbol base del Barça també gaudia de cert poder. De certa ascendència. De certa influència. Malauradament, la nostra societat tendeix, per desgràcia, a protegir els poderosos i a no donar crèdit als febles. “Calla, calla, que encara sortirem malparats”, acostumem a pensar. I sí, està molt bé que, de tant en tant, el Llimós de torn esbombi el que tothom ja sabia i li pari els peus a la fera però, sovint, ja és massa tard. El mal ja està fet i les conseqüències per moltes d’aquestes criatures, irreversibles.
Convindria, per tant, que qualsevol còmplice d’aquests depredadors sexuals també pogués ser castigat amb prou duresa. I quan dic còmplice em refereixo a qualsevol persona que sent conscient d’actes o comportaments poc o gens ortodoxes com els d’aquest miserable no els denunciï i opti per callar. Per mi són tant o més culpables que qui els executa.
Els alemanys, en aquestes coses, ho tenen molt clar: “Si en una taula hi ha deu persones i un nazi, en aquesta taula hi ha onze nazis”. Més clar, l’aigua.
Xavi J. Prunera
Deixa un comentari