Des dilluns els terrassencs ja som, definitivament, en fase 1. Una fase que ens permet fer algunes coses que poden posar-nos potencialment en perill i que, alhora, ens impedeix de fer-ne d’altres absolutament innòcues. D’exemples n’hi ha un grapat però solament en posaré un. A veure què us sembla.
Des de dilluns mateix, podem quedar fins a 10 amics a la terrassa de qualsevol bar sense cap obligació de portar mascareta ni de mantenir cap tipus de distància entre nosaltres. I això vol dir que, legalment, podem intercanviar entre nosaltres les gotícules pròpies d’una apassionada conversa després de tant de temps sense veure’ns sense que ningú ens pugui advertir o multar per fer-ho. Això sí, en el trajecte de casa a la terrassa del bar estem obligats a posar-nos la mascareta perquè com que resulta impossible no creuar-nos en algun moment amb algú que no respecti la distància dels dos metres, tècnicament ens poden sancionar si no la duem posada. Genial. Fantàstic. Em trec el barret. Tot molt sensat i coherent.
En fi, que un cop tocats i enfonsats anímica i econòmicament per la pandèmia ara ja només faltava que ens prenguessin per idiotes. Sortosament, sembla que el virus ja fa figa i a poc a poc ens anirem refent però… Recuperarem algun dia l’escassa llibertat i l’escàs sentit comú d’antuvi? Vist el que vaig veure dilluns (terrasses a vessar com si no hi hagués un demà), tinc els meus dubtes.
Xavi J. Prunera
Deixa un comentari