L’altre dia llegia que, segons un estudi noruec, cada cop ens estem tornant més tontos. O dit d’una altra manera: que l’efecte Flynn, aquell que deia que el coeficient intel·lectual dels països desenvolupats no parava de créixer, ara mateix semblava estancat o en franca recessió en gran part per culpa de l’empobriment del nostre llenguatge parlat i escrit.
Naturalment, un servidor no és cap expert en la matèria i me’n guardaré prou d’afirmar si el coeficient intel·lectual té molt o poc a veure amb la nostra capacitat lèxica o sintàctica a l’hora de parlar o escriure. Del que n’estic segur, però, és que, en termes generals, cada cop escrivim pitjor. I és curiós perquè, paradoxalment, mai abans a la història de la humanitat havíem escrit tant com ara. De fet, molts de nosaltres passem moltes estones de la nostra vida diària escrivint al whatsapp o a les xarxes socials. I dic estones per no dir hores. Ho podem constatar en qualsevol espai públic. A l’autobús, al tren, a la sala d’espera del metge, a les terrasses dels bars, a les places… Joves i grans, enlloc de llegir o parlar com abans, ens aferrem al nostre mòbil i no li traiem l’ull de sobre. Sovint, com ja he dit abans, per escriure/contestar missatges o per ficar cullerada a les xarxes socials.
Tot i així, és un fet que el nostre llenguatge escrit s’està empobrint progressivament. Que potser escrivim més però que ho fem molt pitjor que abans. Que ens mengem punts, comes, accents, apòstrofs, pronoms, majúscules, lletres i fins i tot paraules i que el lèxic i la sintaxi de les nostres frases faria enrojolir al mateix Tarzán o a qualsevol indi apatxe d’aquells westerns que vèiem de petits els dissabtes a la tarda.
Jo no sé si llegir amb cert criteri selectiu i escriure amb certa dignitat ens fa més intel·ligents o no. Possiblement, només ens farà una mica més cultes. Però, tot i així, animo a tothom des d’aquesta tribuna malarrassenca a llegir i a escriure. Naturalment, en la mesura de les nostres possibilitats i sense cap mena d’autoexigència literària. En el meu cas llegir m’ha proporcionat gaudi i distracció però també m’ha facilitat les eines necessàries per escriure amb certa decència. O per fer-me entendre, almenys. Però escriure m’ha permès, sobretot, reordenar els meus pensaments i poder expressar la meva opinió o les meves emocions amb cert criteri i coherència. Cercant les paraules adequades i emprant els temps verbals i els matisos necessaris per construir qualsevol argument amb un mínim de gràcia i claredat.
Comunicar-nos per escrit amb cert domini del llenguatge és, doncs, un dels privilegis que ens distingeix dels animals. Aprofitem-lo, si us plau. No el desvirtuem. Insisteixo: potser l’hàbit de llegir i escriure no ens farà més intel·ligents però de ben segur ens ajudarà a pensar més i millor.
Xavi J. Prunera
Deixa un comentari