Vivim temps estranys. Surrealistes, diria jo. I precisament per tot plegat, em fa molta mandra entrar a valorar les mesures que s’han pres i les reaccions que s’han produït respecte la lluita contra aquesta pandèmia que tant ens esta trasbalsant a tots. No, definitivament no en tinc ganes. Prefereixo ser pragmàtic i exposar-vos el meu punt de vista sobre la situació que ens ha tocat viure evitant qualsevol tipus de discussió bizantina que, de ben segur, no ens durà enlloc.
Així doncs, permeteu-me que apel·li al sentit comú. Al sentit comú, a la responsabilitat i a tot el que estigui a les nostres mans per frenar el creixement exponencial d’aquesta punyetera corba d’infectats que amenaça amb col·lapsar el nostre sistema sanitari i que, de produir-se, obligaria als nostres professionals a triar qui viu i qui mor als centres hospitalaris més afectats. Així de dur, així de cru i així de clar.
Si sou dels que durant aquest estat d’alarma us toca, sí o sí, anar a treballar, feu-ho amb precaució. Mantenint distàncies, mans netes i evitant riscos innecessaris. I si sou dels que esteu confinats a casa, hi ha un munt de coses a fer a banda d’assaltar la nevera i, tot seguit, anar a saquejar el Mercadona. Teletreballeu, llegiu, escriviu, escolteu música, veieu pel·lícules o sèries, navegueu per internet, cuineu, beveu (amb moderació), netegeu la cristalleria, la coberteria, la campana de la cuina, canvieu els mobles de lloc, jugueu amb els vostres fills, feu puzzles, expliqueu contes, jugueu a cartes, als daus, al monopoly, dibuixeu, pinteu, canteu, toqueu algun instrument si en sabeu, feu l’amor, feu flexions, feu abdominals, feu peses, feu bici estàtica, parleu amb els que teniu més aprop, procureu que a les persones grans de la vostra família no els falti res, dormiu, descanseu, feu el gos, talleu-vos les ungles, feu-vos la manicura, depileu-vos, poseu-vos una mascareta, tenyiu-vos el cabell i si no teniu paper de cul, renteu-vos els baixos al bidet que és molt més higiènic.
Però, sobretot, si us han dit que us quedeu a casa, feu-ho, collons. Si més no, el màxim de temps possible. Recordeu per què estem fent tot això? Us ho repeteixo?
Xavi J. Prunera
Deixa un comentari