No acostumo massa a parlar de política perquè no sóc cap expert i perquè al Malarrassa ja hi ha qui ho fa amb prou rigor, ironia i mordacitat. M’estic referint, com no, al meu amic i mentor Miquel Mallafré.
Tot i així, a vegades no me’n puc estar. L’altre dia, per exemple, les deposicions que alguns “lectors” del Món Terrassa van deixar al post de l’entrevista que aquest diari li dedicava a en Mouad Essemmaa, nou coordinador de l’ANC a Terrassa, em van fer bullir la sang.
Si us hi passeu, ho podreu constatar. Però si no, us estalviareu la vergonya aliena que provoquen les deposicions racistes i homòfobes que han plantat alguns primats (i ho sento pels micos) pressumptament terrassencs. Perquè sí, amics, fins ara molts feixistes estaven camuflats entre els grupuscles més ultradretans del PP i C’s i no feien massa soroll però des que Vox ha irromput en el panorama polític reagrupant aquestes desferres humanes molts fatxes han decidit treure’s la màscara del damunt per dedicar-se a escopir odi i rucades vàries per la xarxa amb total impunitat.
No espereu, doncs, trobar-los únicament a les manifestacions falangistes al costat de quatre mòmies nostàlgiques del franquisme i quatre neonazis amb el cap rapat i botes militars bramant consignes que farien vomitar a una cabra. Per desgràcia, són més a prop. Entre nosaltres, vaja. Són a la feina, al replà de l’escala, al forn on anem a comprar el pa. Més de 200.000 vots a Catalunya ho confirmen. I si bé pot semblar que, de moment, tot queda en quatre bravates per la xarxa i algun comentari obscè a l’autobús o el metro, què podria passar si un dia manen? Què és què potser no tenim prou memòria històrica?
No sé a vosaltres però a mi el tema em comença a preocupar seriosament. Sóc molt conscient que aquesta nova bafarada fatxa és fruit del populisme, la ignorància i la crisi global en què som immersos, però si la cosa no millora (i no fa pinta de millorar encara), tot fa pensar que el feixisme seguirà abonant el seu terreny amb merda de la millor qualitat.
Potser a molts els noms de Trump, Bolsonaro o Salvini els poden semblar aliens a nosaltres, però jo sóc del parer que la realpolitik espanyola no està tan lluny dels postulats d’aquesta escòria. Si amb un govern PSOE-Podemos continuem tenint una monarquia corrupta, una justícia hereva del TOP franquista i presos polítics de tots colors a la garjola, no vull ni pensar què podria passar si aquesta patuleia de Vox toquen poder algun dia.
Deixa un comentari