El missatge que el PP traslladarà a la societat en general i els seus votants a partir d’ara no serà altre que el “tot s’hi val”. Quedarà oberta la veda per a qualsevol cosa que no els agradi, aquesta serà la bona política. Ho diré d’una altra manera perquè s’entengui millor, el PP ja és ultradreta de facto, el problema és que Feijóo (el seu secretari general) no és el líder del PP, el líder i capo di tutti capi és Aznar, aquest és el problema i, de retruc, el problema de tot un país. I Vox? Aquests, no enganyen, són feixistes directament.
La dreta a hores d’ara és una olla de pressió, si li sumem la cobdícia i la impaciència dels actors econòmics que els pressionen, el sentiment de propietat del poder (govern okupa i il·legítim) i la forma de com van sortir d’aquest. Queda clar que han perdut les formes i la sensatesa fa temps i els rellisca la destrossa social que quedi. La deshumanització mediàtica d’índole goebbesliana és el primer pas que condueix cap a un alt grau de violència irreprimible i desfermada. Tot el que diuen és similar al que deia la propaganda nazi respecte als jueus. Ja vam veure els dibuixos de Pablo Iglesias amb cos d’una rata, idèntics als que circulaven per Alemanya preparant l’Holocaust que vindria. La deshumanització. És així com funciona la nostra impresentable dreta.
Al PP només l’interessa el poder i li és igual el que hagi de fer per aconseguir-lo. Són els fills d’una dictadura, educats en una dictadura i les dictadures no moren amb el dictador. El seu sentit de la democràcia és un petit vernís que, a la que li passes un fregall, deixa veure el fons de què estan fets i quines són les seves arrels. Es parla d’aquesta forma d’actuar de la dreta com si fos “modificable”, i inclús s’analitza com si fos un element actual. Res.
Aquesta forma d’actuar és la de “tota la vida” (des de molt abans de Franco), i no és que es pugui canviar (ha passat molt de temps com per revisar-se), és que hi ha una “voluntat entossudida” de persistir-hi, ja que aquest “classisme” de la “bona gent” deshumanitza la resta, el senten com una senya d’identitat. El tenen en totes les mentalitats dictatorials no depurades el 1978 i també en les ments de mirades de polítics incultes que engrosseixen avui l’electorat del PP, la democràcia no és sant de la seva devoció, continuen creient-se que ells són els únics amb la potestat de governar. Si guanyen a les urnes, val; si perden, no val. No toleren cap més alternativa. Aquest és el seu concepte unilateral de la democràcia. Primer ells, després ells i més tard, ells.
El líder actual del PP és un mentider compulsiu, ara resulta que alguns incauts l’estan descobrint. Feijóo va arribar a la Xunta gràcies a un escàndol fabricat per la caverna mediàtica per defenestrar a la mà dreta d’un Fraga que repapiejava, la seva primera campanya va ser bruta, amb un estil de barrejar mentides amb mitges veritats. Quan va aconseguir la seva primera presidència de la Xunta gràcies als escons de les províncies més envellides i pobres com ara Lugo i Ourense, va utilitzar la TV gallega com la TV del PP.
La seva “bona política” consisteix a portar corbata i no cridar, no tenia problemes perquè tots els mitjans li menjaven a la mà, al seu darrere centenars de periodistes li vigilaven el bressol, però les coses canvien en l’àmbit estatal. Per més apel·lacions que pugui fer al “bon govern”, a la “seriositat i sentit de la responsabilitat” i a què és un “home d’estat”, els fets, les actuacions, els silencis i les complicitats el delaten. No és més que un peó de la dreta nacionalpopulista més nefasta d’Europa occidental, a més d’un líder políticament inconsistent i insolvent.
Si et preguntes sobre el lloc on es troba Feijóo com a “garant de la bona política i del sentit d’Estat”, si no fos una pregunta retòrica, la resposta seria que està desaparegut. Però des de sempre i que no està per escoltar ningú que no sigui a Vox. Feijóo és un pelele, que mentre va governar Galícia amb tot a favor seu no li feia faltar destacar com a estadista (que no ho és). Simplement, comportant-se com un administratiu dels cabals públics generós amb els seus i sense aixecar massa la veu, va poder seguir creixent allà.
Però ara està en el fangar, en un sistema creat per la dreta d’aquest país, que ja no distingeix entre la ultradreta, el trumpisme i ser un hooligan. Ell, segueix els dictats de l’emperador Aznar i va fent tombarelles depenent de les portades dels mitjans afins, no té ni poder ni personalitat política només és pròpia supervivència. És quasi commovedor.
La tan pregonada dreta, a Espanya no existeix com a ens polític. La va ocupar una banda de delinqüents convictes que porten per nom Partit Popular. La d’aquest país és un succedani de succedani de democràcia flagrant, sotmesa i mamonejada per colpistes del franquisme insepult.
No confonguem a una dreta estàndard, més o menys radical, amb la caterva de mangants professionals que representa la xusma del PP. Feijóo no deixa de ser un mediocre que s’ha ofegat a la riba i ni ell ni el PP acaben de digerir-ho. El PP amb el seu afany per recuperar el poder s’ha fotut en un laberint i ha caigut en la teranyina de Vox. Però no ens enganyem, ja que tenen més afinitat política amb Vox que amb qualsevol altre partit del Congrés.
El PP no té ni els valors ni els ideals d’un partit de centredreta democràtic com el de qualsevol país de la UE (per desgràcia nostra). Els seus orígens el delaten i a Vox l’ha parit el PP, és el seu fill més radical, són la mateixa família política i a la mínima oportunitat s’ha comprovat que el príncep era una granota. Feijóo i el PP ja només enganyen els que els és igual ser enganyats, els seus votants. PP i Vox han estat més de trenta anys formant una sola família i no podem creure’ns ara que volen separar els seus camins. Són, han estat i seran el mateix, una ultradreta reaccionària i feixista.
Si hi ha una investidura progressista, la dreta serà encara més bronca del que ha estat fins ara i el “tot si val” serà la seva bíblia. Feijóo es veurà ultrapassat pels emissaris de la dreta que l’enganxaran sempre amb el peu canviat, el que he dit, un pelele, fins que com a ninot trencat se’l treguin de sobre. El PP i Vox tenen a sobre tota la pressió de l’Ibex35 i la resta del poder econòmic. Tenen lligat el poder judicial de 1978. La cosa aquesta del CGPJ és una vergonya internacional. Tenen la majoria de mitjans de comunicació… per tant faran mal.
Respecte al control del país, històricament, sempre ha estat un entramat d’església, noblesa, cacics, alts funcionaris, rics garrulos i salvapàtries, tots ells afavorits pel sistema molt més que no pas per l’aportació que fan a la societat, per això sempre s’oposen a qualsevol mena de canvi. Gairebé sempre manen els reaccionaris amb el suport d’una part de la població que ho és en gran manera per la seva incultura. Per això és important mantenir una ràtio d’incultura constant i adequada limitant la qualitat de l’educació perquè aquesta no canviï gaire; si es fixen, aquests grups mai es basen en un raonament que busca el bé comú o el del seu propi grup social, cosa totalment legítima, només repeteixen el que els prediquen des de certs púlpits mediàtics.
No serà una legislatura fàcil, no. Tot és demolidor, però no definitiu. Això sí, per primera vegada, estan pare PP i fill Vox abraçats, però aïllats en el pati del Congrés. Crec que malgrat la dificultat dels números, aquesta és l’oportunitat de reforçar-nos en moltes coses mirant el futur. Ofici i paciència.
miquel mallafré, 9 d’octubre de 2023
Deixa un comentari