Comas, cap de colla de Minyons: “la millor temporada està encara per venir”

Guillem Comas al bar del local de Minyons (Foto: PV)

“Aquí els castells tenen 36 anys. Res no s’ha fet, per tant, d’un dia per l’altre”. Així de directe i ferm parla en Guillem Comas, cap de colla de Minyons durant la temporada de 2014, la millor d’aquest grup en la seva particular història, i candidat a la reelecció en la propera assemblea anual.

En ser demanat d’explicar les claus d’aquesta millor temporada, aquest bomber d’ofici i minyó des del 1984 respon que, primer, “n’hi ha hagut d’altres de molt bones i, tot plegat, la millor temporada està encara per venir”. Poc espai, llavors, per al lluïment personal o individual. Creu que aquest 2014, tot i tan bo, ha estat un any amb “poca varietat” de construccions.

Accepta, sí (de fet és una evidència que tothom que passa per carrer del Teatre 4 ha pogut viure i veure), que aquesta temporada ja es va notar un canvi pel que feia a la il·lusió i la motivació de la gent, “però nosaltres només hem acompanyat, hem sigut part d’aquesta onada”. Amb una participació entusiàstica de més de 200 persones a l’assemblea de l’any passat va ser relativament fàcil crear un equip gran, representatiu de les diverses generacions.

Amb això, va venir un canvi de dinàmica, “canvi de cicle encara està per veure, no es pot dir en una temporada només”. Tot plegat, parlem d’una feina feta dia a dia, assaig a assaig, des de temps enrere. Les temporades anteriors aquest treball no va poder acabar-se amb l’èxit dels castells descarregats, però sense la preparació de gent a troncs i pinyes, sense la feina amb la canalla que es va anar fent no haurien pogut arribar ara, afirma Guillem.

Sobre la pregunta de sempre, aquest minyó que ha pujat a dalt de tot als castells i ha anat baixant fent els diferents nivells durant 30 dels seus 37 anys de vida, respon: “no soc estudiós, jo faig castells i conec bé la meva colla”. Però si els de la camisa malva han arribat tan lluny en aquest terreny motius hi haurà.

Afirma Guillem que “aconseguim unificar tot molt i bé; i també, és cert, dintre de l’àmbit de l’amateurisme, que s’ha anat produint una certa professionalització”. Professionalització en la forma de tractar, d’estudiar i preparar els castells, no en la dedicació de la gent; tot i que això darrer ja fa dies que fa camí en altres contrades i sembla que és un horitzó difícilment eludible a mig termini. Perquè, certament, la complexitat de les construccions ha augmentat molt, i per tant la necessitat de preparació i, entre altres, de mides de seguretat també, està a l’ordre del dia.

El 2014 va acabar amb assajos de 500 persones, tot i que el volum més constant ronda les 200. A les actuacions ha participat una mitja de 250 persones, viatjant la majoria en autocar; la resta, moltes vegades fins a 100, en cotxes propis. Hi ha una canalla d’entorn a 60 nenes i nens.

Enmig de tot això, “la canalla és un pilar fonamental”, emfasitza en Guillem, un grup que necessita una atenció i cura molt gran i especials. Pel que fa estrictament als castells, però també i molt organitzant tot d’activitats altres: sortides, jocs, festes. “Crec que a la Colla aprenen molt a créixer, s’espavilen ràpid”.

La participació i el protagonisme de les dones és un fet i és un altre element clau de tota aquesta història. Recorda el cap de colla que va ser precisament Minyons la colla que va introduir per primera vegada dones, amb tot el reguitzell de crítiques, opinions contràries, etc… Aviat, més o menys, tothom ho va entendre i assumir. Avui, els pisos de dalt són de les dones i en alguns casos, no és encara el de Minyons, fins i tot el lloc de cap de colla ja ha estat o és ocupat per dones.

Resumint, la gent volia i vol avançar. El canvi, també al món casteller, no és un moment sinó la vida mateixa. Els darrers anys gent jove ja va anar assumint les responsabilitats més grans, i “ara tenim un pati nou, ha entrat moltíssima gent jove en els darrers 5 anys, i fent molta feina, assumint responsabilitats”. Una situació perfecta, doncs, per a que es produeixin els relleus necessaris, mantenint i reforçant aquest treball col·lectiu sense el qual els castells no podrien ser.

Per a la propera temporada, totes les expectatives són bones, “però cal”, insisteix en Guillem, “incorporar més gent, al menys un centenar més”, per enfortir aquest projecte, que ho és de cultura popular i ho és de societat. “Som de fet com una mena de país petit, de microsocietat, demostrant que amb moltes diferències, d’origen, cultura o social, quasi tantes com al conjunt de la societat, podem treballar i treballem pels mateixos objectius”, teoritza una mica en Guillem concloent: “i la clau de l’èxit és molta cooperació, de tothom, no l’èxit individual, sinó el de tot el col·lectiu”.