Una cooperativa gestiona el servei públic d’aigua a Olesa de Montserrat

No Comment

A Olesa de Montserrat el servei públic d’aigües està gestionat per una cooperativa de consumidors i usuaris a la qual pertany la pràctica totalitat de llars de la ciutat. El nostre redactor Pep Valenzuela va fer per la revista Cooperació Catalana, publicada per la Fundació Roca i Galès, un reportatge i entrevista amb el president de la Comunitat Minera Olesa, Joan Arévalo, apareguda en el número 387 d’aquesta revista i que, pel seu interès, publiquem íntegrament a continuació.

Comunitat Minera Olesana, SCCL, la cooperativa de l’aigua

Servei públic i rendibilitat del capital, bé comú i negoci particular, beneficis privats i socials, gestió pública i privada. Conceptes molt presents en els debats econòmics i polítics dels darrers anys, aquestes parelles o disjuntives són els pols d’un conflicte històricament en curs que, a grosso modo, vindria a posar en una contradicció cada vegada més aguda l’economia com a forma o sistema de relacions socials justes i la producció de la riquesa com a treball social i col·lectiu, d’una banda, i l’apropiació privada d’aquesta riquesa per part d’uns pocs excloent-hi a la majoria, de l’altra.

Joan Arévalo (amb ulleres), president de la Comunitat Minera, durant la inaguració d'una font pública a Olesa de Montserrat. Foto: CMO Joan Arévalo (amb ulleres), president de la Comunitat Minera, durant la inaguració d’una font pública a Olesa de Montserrat. Foto: CMO

L’experiència de la Comunitat Minera Olesana ofereix elements pràctics i teòrics molt interessants al respecte. A més des de la perspectiva de treball amb un bé tant important i simbòlic per a la Humanitat com és l’aigua. En aquest cas “la retribució del capital ha d’estar d’acord amb el fet que és un servei públic, un bé comú que ha de ser per a tothom”, afirma en Joan Arévalo, president d’aquesta cooperativa del Baix Llobregat, tot informant que en el seu cas això vol dir que “aquí no hi ha retribució de capital”.

La Comunitat Minera Olesana SCCL és una cooperativa de consumidors i usuaris des del 8 de desembre de1992. Però el currículum d’aquesta empresa social comença l’any 1868, quan nasqué com a comunitat de propietaris. Van ser els pioners 144 dels a prop de 3.000 habitants de la ciutat. Amb 24 anys de dedicació a l’empresa, en Joan és una de les persones que la coneix millor i de les que més dedicació ha posat en aquesta història ja més que centenària.

La transformació de comunitat de propietaris en cooperativa va ser, d’una banda, quasi una exigència des del punt de vista de la personalitat jurídica, per poder continuar gestionant el servei. De l’altra, perquè la cooperativa “és allò que s’assemblava més a la filosofia dels fundadors, i fins i tot ho millorava, una persona un vot i democràcia en una assemblea sobirana per a l’autogestió del servei”.

La Comunitat Minera Olesana (CMO) és l’esforç de moltes generacions, resum, que han volgut “conservar l’aigua com un patrimoni col·lectiu, aquesta aigua s’ha de repartir i subministrar de forma autogestionària”. Ha estat una experiència de continuïtat, sense ruptura, amb aquests principis bàsics molt clars.

Una vida de transformació i inversions continuades per reforçar la qualitat i subministrament en contra, moltes vegades, de tendències i modes; “dintre dels panorama gestor de l’aigua al Baix Llobregat som l’única cooperativa i els únics que fem l’autogestió de l’aigua completa, integral des de la captació fins al servei a les cases, sense tenir que comprar recursos hídrics a altres empreses, com Aigües Ter Llobregat (ATLL)”.

Martorell, Esparreguera, tot l’entorn de fet, depenen d’ATLL. Olesa és l’única ciutat no connectada, “això ens dóna avantatges, aigua pròpia autogestionada, de moment fins l’any 2047”. Tenen captacions que garanteixen servei pel creixement del poble. L’any 1993, informa l’Arévalo, empresari i cooperativista durant dècades; es va fer un pla general d’Olesa calculant una població fins a 30.000 habitants, ara en són quasi 24.000, i la infraestructura és més que suficient.

No hi ha cap regal aquí, però. La CMO ha anat fent la seva feina, garantint qualitat i preu en el servei. Modernitzant infraestructures, aplicant tecnologies, fins a esdevenir model d’altres empreses, com quan, recorda en Joan, van començar amb el doble filtratge, sorra i carbó actiu. Aquest any, a l’abril, es posarà en marxa un mecanisme d’oxidació amb diòxid de clor, que és el més recomanat per a no crear subproductes i que té propietats molt bones per aplicar-les en la potabilització.

Amb el canvi de local social van millorar el servei als socis i la població de la ciutat, doncs hi ha una sala d’actes amb aforament de 100 persones, on es fan les assemblees i reunions generals, que també està a disposició de les entitats i el teixit social. Pel que fa al pagament del servei, l’aigua surt un 30% més barata que la mitjana de preus a Catalunya.

Captació i sostenibilitat

Fa 147 anys la captació d’aigua va començar en una mina (d’aquí el nom de la cooperativa). Amb el creixement de la població es va fer necessari anar al riu, on construïren una planta potabilitzadora, el 1902. No volen, però, mantenir aquesta dependència del riu i des de fa 2 anys s’ha endegat el projecte Olesa Aigua Segle XXI amb el qual volen aprofitar l’important freàtic dintre del propi casc urbà i les opcions de l’entorn: rieres importants provinents de la muntanya, pous, mines, sínies i moltes fonts.

Declara en Joan Arévalo que es preparen per a les eventuals conseqüències del canvi climàtic, preveient que el riu baixarà amb menys aigua i un règim de pluges menor. A més de la recuperació de fonts, s’instal·laran canonades per fer arribar l’aigua d’aquestes als barris; “perquè entenem que comprar tanta aigua envasada no és bo, ha de ser prou bona la que tenim”. Aprofiten les obres al casc urbà per portar una canonada fins a 4 barris d’Olesa, “que es pugui gaudir d’aquesta aigua de brollador i no sigui necessari anar a comprar aigua embotellada”.

Bé comú i sostenibilitat són principis orientadors de la cooperativa olesana. El Llobregat és patrimoni d’Olesa i de tota la comarca i sempre han demanant a les administracions que el riu sigui molt més ben cuidat i protegit. A més, perquè hi ha la conca salina del Bages que fa que l’aigua moltes vegades no compleixi amb els nivells mínims de qualitat, “un problema nostre i de totes les gestores”.

En aquest punt, assegura el president de la Comunitat, tant Aigües de Barcelona com l’ATLL han optat per osmotitzar l’aigua, com si fos del mar. Això, considera, és molt preocupant, perquè l’aigua del Llobregat i del Cardener “surten amb unes qualitats excel·lents”, i és quan passa per la zona salina que l’aigua queda contaminada. Entenen que, com diu el professor Margalef, la contaminació s’ha de tractar en origen i no al final.

Per això també, estan intentant que l’ajuntament els hi concedeixi la gestió del clavegueram. Perquè volen fer la gestió del cicle integral de l’aigua i perquè la recuperació de l’aigua bruta cada vegada serà més important; “hem de tornar a recuperar l’aigua que hem embrutat”. Per això cal un clavegueram en perfectes condicions, que no contamini el freàtic.

Una cooperativa del poble, un poble cooperativa

El nombre de socis de la cooperativa és d’uns 9.880, equivalent a 11.000 punts de servei pels 23.500 habitants. Totes les famílies en formen part. L’aigua és molt més barata i, a més, l’aportació econòmica que fa el nou soci (aquest any 380 euros), es pot recuperar en marxar. I es pot pagar en terminis.

La CMO és una entitat molt integrats a la vida cultural i social del poble. Cada any celebren uns premis que distingeixen les entitats que es dediquen al bé comú i treballen de manera altruista; “perquè, a la fi, la CMO no és res més que un voluntariat amb forma de cooperativisme”.

El darrer curs dedicaren uns 15.000 euros a finançar aquestes entitats, beques menjador, accions contra l’exclusió social, “així, els excedents que dóna la cooperativa té un retorn social”. Participen en un projecte per posar fonts als barris per a que la gent no tingui que comprar aigua embotellada. Tenen, així mateix, un projecte de col·laboració mútua amb cooperatives d’Argentina, Buenos Aires, on hi ha moltes cooperatives d’aigua.

A darrere d’aquest èxit hi ha la voluntat col·lectiva de defensar el bé comú. Ara, “perquè pugui funcionar, tenim tècnics i un grau de professionalització i d’excel·lència, sense el qual no es poden fer bé les coses”, declara en Joan, tot emfasitzant: “no per tenir beneficis, sinó perquè funcioni l’Economia Social cal que hi hagi una exigència empresarial, amb els seus ets i uts, ha de ser rendible”.

A la cooperativa hi treballen 10 persones, 4 a la planta potabilitzadora, 2 pel control comptadors i facturació i 4 d’administració i oficines. Són contractats, a part de socis de la cooperativa.

Finances

“Per dir-ho fàcil”, declara en Joan, “quan fem els pressupostos els tanquem a zero, anivellem despeses i ingressos”. La factura queda en el preu just i d’allò més econòmica possible. De la gestió només queden entre 2.000 o 3.000 euros, “no volem generar beneficis per la via d’incrementar les tarifes que obliguen, després, a pagar impostos de societat. I les inversions es fan per mitja de les aportacions anuals del socis/sòcies”.

Les persones sòcies fan una aportació de capital anual de 12 euros, que es va sumant a l’aportació inicial. Creix el patrimoni de la CMO i la divisió entre el patrimoni net i el nombre de socis puja. Els 12 euros/any es distribueixen en cada factura que cobren. Amb l’ampliació de capital es crea un fons suficient per anar fent inversió. Cada assemblea decideix quina serà l’aportació anual per cobrir les inversions.

D’altra banda, està previst als estatuts que si cal fer una inversió més gran, el soci pot fer aportació individual voluntària remunerant el capital que aporti durant el temps que l’assemblea aprovi.

De totes formes, també han demanat al banc; en condicions en general bones, a part les previstes per cooperatives, perquè al banc local que els coneix molt i, assegura el president de la cooperativa, els “apliquen el mínim d’interès”. D’altra banda, pensant en el futur, ara s’estan incorporant a Coop57, la propera assemblea ho ha de ratificar. “Perquè cada vegada volem posar més punts de suport, de sostenibilitat amb entitats que siguin com nosaltres, que siguin cooperatives, amb el mateix esperit cooperatiu i la mateixa filosofia, aprofitant les sinèrgies”.

La vella Comunitat esdevé avantguarda…

Als voltants del 2008, alguns consellers de la cooperativa, recorda l’Arévalo, van voler connectar-se a l’ATLl al·ludint que per guanyar garanties de subministrament i perquè no calia “patir” treballant tant, que “ells ja ens ho arreglarien tot”. Però, sense comptar amb els cost que això representava per les sòcies i socis, sense considerar els riscos de dependre d’una societat que ara esta gestionada per una multinacional i de perdre així     la gestió de la totalitat de l’aigua d’abastament, tot fent menys rendibles les infraestructures pròpies… L’assemblea, però, va saber rectificar. Ara, la cooperativa és més forta que mai; “com les oliveres d’Olesa, com més grans més arrelades, i quant més grans més fortes”.

De totes formes, alerta l’Arévalo, els intents de les empreses per denunciar davant l’Administració que el servei que ofereix la CMO no compleix amb les garanties exigides s’han frenat perquè “som punters en la potabilització d’aigua, estem en el punt d’excel·lència, certificat ISO 9001( any 2001)”. Quan van posar filtres amb carbó actiu van esdevenir referència, “ Vàrem ser uns els primers a col·locar-lo a Catalunya, tothom venia a veure’ls”. Ara estan en la fase del diòxid de clor.

Molta gent s’apropa a Olesa per conèixer l’experiència, alguns pensen en municipalitzar el servei a les seves poblacions. Cita l’exemple d’aigües de Manresa S:A., on l’aigua es va municipalitzar i dóna aigua a molts pobles de l’entorn. Les claus de l’èxit són les ja dites: eficiència, excel·lència, participació i control ciutadà. Perquè, afegeix, “l’aigua és un dret i no una mercaderia, un bé comú, i la seva distribució ha de ser també comú i participada”.

Pep Valenzuela. Abril, 2015

Related Articles

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER