David Córdoba, Manuel Ibàñez i Josep Gordillo a la sala de l’AV al Casal de Barri. Foto PV
L’espai, llavors un descampat, de la plaça Lluís Companys esdevingué centre de la vida de barri, molt abans de la seva urbanització actual. Ja en els darrers anys 70 i primers 80 s’havien plantat arbres i instal·lat bancs, intentant començar a fer habitable el descampat. El canvi de nom de l’entitat veïnal, a la pràctica, és una clara expressió d’aquesta centralitat, reforçada per la urbanització de les rodalies i la pròpia plaça. Els grups Gibraltar, els vells blocs amb portes al carrer Hispanitat i els passatges del darrere, que havien donat nom a la primera associació, són ara presència d’un passat no tan llunyà enmig d’una àrea que quasi és centre.
Això del passat no tan llunyà és sempre relatiu. En José Gordillo, vocal de la junta veïnal actual, mostra llibres de comptes i actes de l’antiga AV de Gibraltar, tot recordant que aquesta entitat s’ha reorganitzat i remodelat al menys un parell de vegades des de fa uns 40 anys, més o menys els de referència del naixement. L’associació s’ha reunit en uns soterranis dels pisos de l’Agut (l’antiga fàbrica de components elèctrics) i en un barracó que hi havia al costat de l’ermita de Can Boada.
L’any 1975, quan en Gordillo va arribar al barri, entrà a formar part d’un grup de gent jove que van organitzar l’entitat veïnal. Ell venia de Les Arenes, on havia estat a la junta veïnal, i recorda que «era temps de molta lluita i activisme social i polític», explica. Recorda, com a antecedent de l’AV, un grup de famílies dels pisos de Gibraltar que van quedar exclosos de la protecció i com a protesta van fer boicot de pagament a l’empresa constructora (Vitasa), tot dipositant diners en un compte bancari fins que es va resoldre el litigi.
Finals dels anys 70 i primers 80. El descampat que avui és plaça era lloc de trobada dels joves i, en l’ambient de politització esmentat, es va començar a organitzar activitats per resoldre la qüestió, reivindicant els terrenys per zona verda. Altra reivindicació important va ser la instal·lació de semàfors a l’avui avinguda Josep Tarradellas. Era, com a la resta de barris, el temps de l’urbanisme, zones verdes, equipaments, entre els quals l’actual casal cívic, a la plaça Agustí Bartra, carrer Joan d’Àustria.
Seguint un cicle que marcà bona part del moviment veïnal, la segona meitat dels anys 80 són de desactivació de moltes associacions. Els ajuntaments construïen i, amb més o menys voluntat, resolien problemes. La reorganització de l’entitat, en aquest cas, a mitjans ja dels 90, va ser motivada per la necessitat de garantir el manteniment i millora de la plaça Lluís Companys, al temps que per l’activitat cultural i lúdica al casal, on es van instal·lar aquesta AV i també les dels barris de Can Boada Casc Antic i Can Boada del Pi. També hi viuen al casal el Grup de Dones de Can Boada i la Colla de Diables.
Greus problemes també amb la neteja pública
L’actual president de la junta, en David Córdoba, amb els seus 32 anys és la cara de la nova associació. Des del 2001, ben petit encara, acompanya l’activitat, tot i que abans de dedicar-hi temps a l’AV va ser voluntari de Creu Roja i va formar un grup de joves al barri. Fill del grup que va reorganitzar l’entitat, coneix de primera mà aquest treball per resoldre les mancances de la plaça, «era tot perquè aquesta gent tenia els fills petits i feien falta reformes importants i manteniment, que no hi havia», recorda.
A més d’aquestes activitats, l’associació ha tingut sempre molta cura del local i, específicament, de l’equip de so i il·luminació de la sala d’actes, on es fan algunes de les actuacions de jazz més interessant del cicle anual Jazz a prop, una feina encetada per l’anterior president, en Javier Arias i a la qual en David i l’actual junta donen continuïtat.
Al casal cívic, l’AV és responsable d’un programa d’activitats que inclou sevillanes, gimnàs, tallers infantils, ioga, hip-hop, coral i teatre. Són activitats per atendre «necessitats socials», explica en David, a les quals molta gent tindria dificultat d’accés d’altra manera.
Fora del casal, l’entitat manté sempre la supervisió de l’espai. Ara reivindiquen la reforma de la plaça de l’Emigrant, que està amb bancs trencats i manca de baranes. Tornant a la plaça Lluís Companys, preocupa molt l’estat dels jardins i, especialment, del manteniment de la neteja i els contenidors d’escombraries. La situació a la cantonada del carrer Francisco de Vitoria amb Eugeni d’Ors «és un disbarat», adverteix en Gordillo, qui com a representant en el Consell de Districte considera que aquesta és una de les «lluites més fortes».
L’associació ha participat activament a la campanya de la FAVT per una Terrassa neta, i denuncia la concentració de contenidors, però també que «a la gent li costa ser cívica», declara el veterà activista, tot i que, considera, «això ho ha de resoldre l’ajuntament». Perquè, afegeix en David, «el problema de la brutícia hi és a tot Terrassa».
Un altre problema que preocupa molt és el tràfic en el barri, que consideren «un dels punts més negres de Terrassa». A part que la fira de la festa major del barri ha d’anar dins de la plaça perquè no es pot tallar cap carrer, l’accés al carrer Joan d’Àustria i la plaça Agustí Bartra són complicats, «si li dius a algun de fora que vingui a aquest casal es torna boig», explica en Gordillo. «Arribar aquí en cotxe és complicadíssim, un lio molt gran, ni GPS ni res, i aquest tema la gent ho reclama molt».
En aquests moments, l’entitat compta amb unes 300 persones sòcies, informa Manuel Ibàñez, un històric també de l’AV als seus 53 anys, actualment vicepresident. La junta anima un equip de 20 persones, les quatre persones del nucli bàsic, els vocals i col·laboradores. Participen activament a la FAVT, en algunes de les campanyes i, ara, en la comissió de la riera del Palau.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari