Josep Puig: “hem de democratizar l’energia i apropiar-nos de com es genera”

Les alternatives davant el sense sentit de l’anomenat Impost al Sol, decretat pel govern espanyol, i que impedeix obtenir energia de forma autònoma, són un fet, i destaquen per la forma col·lectiva en què es produeixen.

L’enginyer i expresident del Consell Rector de Som Energia, Josep Puig Boix, tornà a visitar la ciutat el passat 8 de juny, als Amics de les Arts. Aquest acte s’emmarcava dins de la Setmana del Medi Ambient que acaba de concloure, i que organitzava aquesta cooperativa de consum d’energia verda. La intervenció del ponent destacà el concepte de democràcia energètica, consistent en apropiar-nos de la generació, de la distribució i de la comercialització d’energia. “No pot ser que les xarxes de distribució d’energia siguin de propietat privada, ja que a més les hem pagat tots”, remarcà Puig. A més, “els béns bàsics com el sol, el vent i l’aigua pertanyen a tothom”.

Josep Puig acudí el passat 8 de juny als Amics de les Arts.

Per tant, apropiar-nos de com fem servir la tecnologia que ens envolta, que actualment està controlada per lobbys privats, i que provoca empobriment per a la comunitat local. La recuperació del control energètic donaria poder a les persones i a les comunitats, i permet que sigui aprofitada per la gent que hi viu en l’entorn.

Relacionant aquesta idea de l’apropiació comunitària de l’energia, Puig es mostrà rotund en que “no podem créixer, hi ha límits que no es poden traspassar. Actualment utilitzem els recursos naturals a un ritme superior del que es poden regenerar”. Com a expert i dècades d’estudi i activisme en l’àmbit energètic, defensà que “l’energia, solar o eòlica, no la hem de produir, només la hem de captar i redirigir-la cap a les nostres necessitats. Per fer això, Puig afirma que necessitem una tecnologia “que sigui el màxim d’eficient i que transformi els béns en serveis”. Per això , Puig lamenta que “ens hem fet addictes a obtenir energia cremant materials fòssils; cal reduir el malbaratament”, un altre dels missatges clars de la seva proposta.

La fórmula propugnada es resumeix en què cal reduir de la demanda, sense haver de cremar fòssils, on hi hagi amb accés a tothom i amb control local, i flexible amb les fonts del sol i el vent. “S’ha de trencar amb l’oligopoli actual en poder d’unes quantes multinacionals”, reblà Puig, que tenen concedit el mercat i l’explotació energètica, i de pas “acabar amb les subvencions creuades com hi ara!” (amb exemples com Endesa Distribución, Endesa Producción o Empresa Comercializadora).

Respecte a exemples de democràcia energètica, Puig en cità diversos i que funcionen des de ja fa anys. Com ara a municipis dels Estats Unitats, o els molins de vent a Dinamarca autoconstruits per comunitats. A Alemanya, que des de fa uns anys l’administració federal aposta per un canvi de sistema, existeixen més d’un centenar de cooperatives que produeixen energia. A Catalunya, amb el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, es preveu que el 50% de tota l’energia sigui renovable. “Hem aconseguit que la Generalitat faci un canvi de xip”, assegurà Puig, malgrat la distància encara amb altres paisos quant a la llibertat i democratització de l’energia.

Projectes de democratització energètica: Generation kWh o Viure de l’aire del cel
 
Durant la trobada, que comptà amb molt públic interessat i conscienciat, també es van mencionar projectes que persegueixen aquesta apropiació de la producció. Des de Som Energia fa un temps es treballa amb el projecte Generation kWh, el qual permet a socis fer aportacions per desenvolupar projectes d’energies renovables, com ara plantes fotovoltaiques, eòliques i minihidràuliques. A la vegada, les aportacions permeten una reducció en la tarifa del consum elèctric.

Un altre projecte innovador és la iniciativa Viure de l’aire del cel, que permet la construcció d’un aerogenerador a la població de Pujalt (Alta Anoia) que generi energia neta. Aquesta és consumida per l’entorn rural, amb aportacions de qualsevol que hi vulgui participar, i que obtindrà un rèdit segons l’aportació realitzada.

Miquel Gordillo