Els seus impulsors esperen començar el projecte d’ecobotiga i engrescar un mínim de 60 socis de forma inicial. La propera setmana està previst que es constitueixi l’associació, i que es busqui un local on instal·lar aquest súper de productes ecològics i de proximitat.
Encara no té nom comercial, ni tan sols un espai decidit on muntar la botiga. Tot i així, aquesta iniciativa ja ha despertat prou interès a la ciutat i una gran il·lusió per als seus promotors. Serà la primera botiga cooperativa per què els socis «adquireixin i consumeixin productes ecològics i de proximitat de forma autoorganitzada» en paraules de Marc Montlló, un dels seus promotors.
Entre aquests hi ha el Marc, la Laia i el Joan, qui han dut a terme tres xerrades informatives en diferents espais (Ateneu Candela, Kopikua i Damunt un Cel de Fil) per explicar com han plantejat el seu projecte. Durant les trobades han recavat també les opinions de les interessades. Moltes d’elles són persones que ja formen part dels grups de consum de la Coope Candela i de Kopikua, i moltes altres a títol particular, «més d’una cinquantena en total». Per ara, gairebé 40 famílies de la Coope Candela ja ha decidit adherir-se a aquest projecte de botiga ecològica i cooperativa, mentre que els membres de Kopikua han de prendre encara una decisió.
El Marc i el Joan expliquen la seva proposta d’ecobotiga cooperativa al restaurant Damunt un Cel de Fil, davant una vintena d’interessades, el passat dilluns dia 10.
Un petit super de productes ecològics
El passat dilluns vam assistir a la tercera trobada informativa al restaurant Damunt Un Cel de Fil, durant la qual s’explicà com es planteja aquest projecte. Es tracta de “cobrir les necessitats d’alimentació i d’altres productes” de tot aquell qui esdevingui soci: fruita i verdura, però també lactis, carns, cosmètics, productes de neteja, etc., «com si fos un petit supermercat». A banda d’atreure el màxim de persones interessades a participar, en aquestes trobades s’ha transmès una idea clara: la de permetre que tothom que s’involucri participi també en la presa de decisions de com serà aquesta botiga i quin serà el seu funcionament.
El primer pas serà crear una associació, per més endavant, abans que acabi l’any, es passi al format jurídic de cooperativa. Mentrestant, el desig és que la botiga ja estigui en funcionament a la tardor. La idea és atreure un grup de socis per començar i permetre que la botiga tiri endavant. Els seus impulsors calculen que necessiten uns 32 mil euros per fer-la rutllar, i proposen que les sòcies es facin càrrec, ja sigui avançant uns diners o bé avals que permetin la posada en marxa. Una altra opció que no es descarta és demanar un crèdit a Fiare o a Coop57, o bé fer servir les dues vies per encetar el projecte. Respecte a la quota dels socis, s’ha situat en els 12 euros mensuals. En tot cas, estem parlant d’un projecte col·lectiu, de forma que els termes concrets s’acabaran concretant en una assemblea constituent, a determinar un dia de la propera setmana.
Després de converses i debats en el sí de la mateixa Coope Candela i de la xarxa PIC Vallès, Marc expressà que «plantegem aquesta ecobotiga sense un ànim de lucre, sinó com un servei a les sòcies que volen consumir productes ecològics i donant suport als productors locals, entesos aquests com de la comarca». Això sí, el projecte ha de ser viable econòmicament, i entre d’altres, descarregui la tasca quotidiana de portar la botiga i els proveïments, l’atenció als socis, i l’administració, a tres persones que hi treballarien professionalment.
Quasi 80 famílies interessades en saber del projecte
A partir d’aquí, la botiga funcionaria com altre grup de consum però més extens. Els impulsors s’emmirallen en experiències reconegudes i d’èxit, com ara La Magrana Vallesana a Granollers, El Brot a Reus, o La Ortiga de Sevilla, que recentment van ser-hi a Terrassa per compartir el seu mode de funcionament juntament amb altres cooperatives. Hi ha un projecte similar a Sabadell que també es troba en una fase d’inici.
Per ara es contempla que a la botiga puguin adquirir productes només les sòcies que s’incorporin i apostin per aquest model de consum de proximitat i de suport a la producció local. «Volem fomentar-la en tots els seus sectors productius», assegura en Marc. El pla econòmic contempla que el projecte pugui arrencar amb 60 famílies, que aportin una quantitat inicial de fins a 500 euros, ja sigui de forma directe o amb un aval, bona part d’ells retornables quan la cooperativa pugui tenir els seus primers beneficis. L’opció de fer un pagament per avançat és la preferible, i pot ser recompensada amb descomptes o un rendiment financer específic. Un cop adherides, cada família aportaria una quota de 12 euros mensuals per al manteniment de les despeses. L’altre ingrés a banda de la quota mensual, és el marge que s’establiria per sobre del preu del producte, adquirit de forma directa amb els productors, i que rondaria el 15% per cada producte. «El projecte no té ànim de lucre, és un servei a les famílies que de forma mancomunada aposten per un model de consum més sostenible on es promogui la despesa», ha explicat Joan Pi en les reunions, en referència a un marge comercial petit, i que a mig termini suposaria que les famílies estalviessin amb les seves compres.
Pel que fa a l’organització, l’assemblea de socis serà l’òrgan màxim de decisió de la cooperativa, i es reuniria un o dos cops a l’any. Una junta de socis regiria el funcionament quotidià i les decisions més immediates a prendre. També es crearan les comissions idònies per tal de funcionar com un grup de consum, entre les quals hi seran segur les d’administració, la de comunicació, i la de recerca i contacte amb proveïdors. Aquesta es preveu que engegui bona part de la feina, i serà la base de l’èxit d’un projecte d’aquestes característiques.
Ara, el proper pas, és que les famílies i persones interessades constitueixin, la setmana entrant, el primer gruix de socis que impulsi el projecte. De seguida, es farà la recerca d’un espai a llogar i a on instal·lar la botiga. Serà preferiblement en un lloc cèntric de la ciutat i accessible, tal com s’ha explicitat (se n’ha parlat d’algun espai del carrer del Nord o als volts del Vapor Ventalló, però s’ha de determinar). La planificació hi és, també moltes ganes i il·lusió, i com no, la necessitat de dotar la ciutat d’un espai que aposti de forma decidida per un altre tipus de consum.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari