Magroc, una cooperativa local d’atenció a la infància

No Comment

La cooperativa Magroc SCCL gestiona des de fa més de 13 anys un servei públic de prevenció, atenció i tractament de trastorns de desenvolupament dels més menuts.


Professionals de diferents disciplines especialitzats en la primera infància van decidir muntar la cooperativa Magroc SCCL, en veure que a la ciutat hi havia la possibilitat de gestionar un centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), els quals són titularitat de la Generalitat. Aleshores ho tingueren clar i optaren per crear una cooperativa de treballadors, el desembre del 2003.

«Vam decantar-nos per aquesta fórmula cooperativa, ja que en aquell moment en el sector n’hi havia vàries», ens explica la Núria Oñoro, psicòloga, una de les sòcies fundadores de Magroc i actual gerent de la cooperativa. A inicis de 2004 el CDIAP gestionat per Magroc ja estava en funcionament. «Llavors érem 5 sòcies cooperativistes, en aquest moment són 24 treballadors, 11 d’elles sòcies (un d’ells es troba en excedència), la majoria amb contractes indefinits», detalla la Núria. La majoria aclaparadora de dones sòcies ens l’explica la Marta Méndez, logopeda-psicopedagoga, que exerceix de presidenta del consell rector, per què «en aquest sector professional és el que predomina, tot i que ens interessava també diversificar».

Els tractaments comprenen àmbits com la psicologia, la logopèdia, la fisioteràpia, la psicopedagogia, la psicomotricitat, la intervenció en treball social, i la neuropediatria.

Les sòcies de la cooperativa Magroc SCCL. Foto MAGROC

La Núria ens descriu el servei públic i gratuït que presta Magroc SCCL, el qual té per objectius la prevenció, la detecció i el tractament dels trastorns del desenvolupament: «la nostra especialitat és la petita infància, en la franja dels 0 als 6 anys, amb alt risc o amb trastorns del desenvolupament».

En el CDIAP s’atenen les demandes derivades des de diversos estaments, ja sigui des de pediatria, des de serveis socials, des de les escoles, o bé les famílies que acudeixen al centre per iniciativa pròpia. «Fem una primera acollida, una valoració diagnòstica que es comunica als pares i una proposta de tractament, si és que cal fer-ne», amplia la Núria. A partir d’aquí, els tractaments que realitza el servei són diversos, i comprenen àmbits com la psicologia, la logopèdia, la fisioteràpia, la psicopedagogia, la psicomotricitat, la intervenció en treball social, i la neuropediatria. També duen a terme activitats amb grups de pares, grups d’infants (de joc, de llenguatge…) o aquàtiques a la piscina. «Sempre donem molta importància al context familiar i a la implicació de la família», puntualitza la Marta, «ja que pensem que és el motor del desenvolupament del nen».

Més enllà del context familiar, també estan en contacte amb l’entorn de l’infant. Per això, Magroc també està especialitzat en dur a terme una important tasca de prevenció: «anem a totes les escoles bressol de la ciutat, sobretot les públiques però també les privades», matisa la Núria; «les educadores municipals ens criden quan els preocupa un infant, es detecta un problema i fem una observació a l’aula, llavors veiem si cal fer una intervenció i derivar-lo al centre».

La part assistencial es fa directament al centre, en alguns casos a domicili. Paral·lelament, hi ha la part de coordinació amb tota la xarxa de serveis que intervenen amb l’infant, pediatria, serveis socials, i també amb justícia, ja que la tutela la pot tenir l’administració.

Una altra vessant que es treballa a Magroc és la docència. «Hem participat recentment en un curs de treball amb famílies a l’Escola d’Estiu del Vallès adreçats a mestres d’escoles bressol, per exemple un recent sobre autisme». A nivell municipal, participen també al Pla d’Infància, a la Taula Local de Capacitats Diverses i Accessibilitat, i a la de Salut Mental, «procurem estar en els projectes comunitaris que tenen a veure amb la petita infància», puntualitza la Marta.

Magroc també duu a terme una important tasca de prevenció en totes les escoles bressol de la ciutat.

Magroc SCCL es troba a un lloc cèntric, al carrer Major 40-42: «ve gent d’arreu de Terrassa, i volíem facilitar que tothom arribés fàcilment en bus, que és el mitjà de transport que fan servir principalment els usuaris per venir al centre».

Ens els darrers anys han de treballar amb situacions més difícils: «Quan hi ha alguna situació especialment delicada ens posem en contacte amb serveis socials», especifica la Núria. «Sovint cada vegada hi ha situacions més complexes i els infants petits són molt vulnerables. Per exemple amb pares separats en situacions conflictives, amb judicis pel mig i que ens criden com a testimonis quan la nostra tasca no és pericial». Això, reconeixen les sòcies, ha generat més complexitat en l’atenció, més despesa de temps, d’energia, i problemes en el desenvolupament de la tasca assistencial. La Marta apunta en aquest sentit, «estem en districtes amb situacions de molta exclusió social, amb persones immigrants, etc. Comptem amb el suport d’una mediadora, no només per l’idioma, sinó també per diverses situacions que de vegades ens costa entendre, però que estarien justificades per la pròpia cultura».

Una cooperativa per oferir la millor atenció i servei

Per tal d’oferir la millor atenció, el funcionament i l’organització del centre està molt estructurat. L’Equip Directiu vetlla pel funcionament del servei, el formen el Consell Rector (la presidenta, la secretària i la tresorera) i la Coordinadora Tècnica i la Gerent. «El Consell Rector ens reunim un cop per setmana, de vegades convidem segons les necessitats a la gerent i a la coordinadora del CDIAP, elles són les que gestionen el dia a dia». L’assemblea de socis de la cooperativa se celebra amb certa assiduïtat, cada dos mesos. Després hi ha l’assemblea ordinària anual, per tal d’aprovar els comptes i les grans línies estratègiques.

Al respecte del fet de funcionar com a cooperativa, la Núria reconeix que el format «té també les seves dificultats, en relació a la celeritat de les decisions que es prenen, però té una riquesa que no tindria un altre format. No hi ha ningú insubstituïble, les decisions són compartides, han estat reflexionades per diferents persones, hi ha interessos només col·lectius»; emfasitza també que «pot semblar que això alenteix la dinàmica, per això nosaltres fem un esforç per agilitzar la presa de decisions». De fet, el consell rector es reuneix cada setmana, per desenvolupar i seguir els acords generals marcats per l’assemblea.

La coordinació de Magroc amb el sector de l’atenció precoç a Catalunya queda garantida per l’adhesió a la UCCAP, la Unió Catalana de Centres d’Atenció Precoç, a través de la qual hi ha interlocució directa amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. També estan federades a la Federació de Cooperatives de Treball, i participen a la Sectorial de Cooperatives d’Iniciativa Social. Les sòcies de Magroc ens expliquen que es plantegen participar en altres activitats de caire més local i que tinguin a veure amb el treball comunitari. Però, en tot cas, reconeixen que «tenim una llista d’espera considerable, i la nostra funció principal és la d’oferir el nostre servei amb la màxima qualitat possible i donar resposta a totes les demandes amb la màxima celeritat. Per tant no tenim massa disponibilitat. Totes les sòcies fem atenció directa… No donem a l’abast».

També, com no, han notat els efectes de les retallades: «els recursos no han augmentat des del 2011, mentre hem d’atendre a més població», assenyala la Núria. Convé recordar que la Generalitat finança enterament el servei, «Magroc no té cap altra font d’ingrés».

Com a societat cooperativa, les sòcies de Magroc tenen clar que han de potenciar l’economia social i solidària. «Intentem posar el nostre granet de sorra. De fet, procurem que els nostres proveïdors vinguin del món cooperatiu, o bé persones de l’entorn de Terrassa. Tenim la gestoria amb el Col·lectiu Ronda, les assegurances amb Arç Cooperativa, comprem a Abacus, la missatgeria amb Trèvol…». L’aposta per la millora de la qualitat del servei que ofereix Magroc SCCL queda refermada també per una certificació ISO en sistema de gestió de qualitat que van obtenir l’any 2012.

Els trastorns emocionals i autistes, els més habituals

Foto MAGROC

Les demandes que més arriben al CDIAP Magroc estan relacionades amb el caminar i la parla; «sol ser el primer que observen els pares i que els indica que alguna cosa passa». Després, els diagnòstics més habituals són els trastorns emocionals i els vinculats amb l’espectre autista, amb menor incidència hi ha els de la comunicació i llenguatge, i seguidament, els trastorns psicomotrius.

Segons explica la Marta, «en els darrers anys la demanda s’ha intensificat, potser amb els anys de crisi s’ha aguditzat. El patiment de la gent també ha tingut el seu pes a nivell familiar».

A nivell de dades, destaquen que al llarg de 2016 es van atendre més de 800 infants i les seves famílies a Magroc. La demanda és constant, fins al punt que «es donen d’alta entre 20 i 30 famílies cada mes», destaca la Núria. També destaca el fet que el nombre de nens atesos dobla el de les nenes.

Miquel Gordillo

Related Articles

Deixa un comentari

#agendaMLRS
  1. Fira de llibres de poesia

    novembre 24 10:00 - 20:00
  2. «Picaplat», poesies, cançonetes, cantarelles i dites per a infants

    novembre 24 17:30 - 18:30
  3. «Pasolini, el poeta de les cendres»

    novembre 24 19:00 - 20:00
  4. “Tertulàndia” al Bau House

    novembre 24 19:00 - 21:00
  5. «Mirall transparent», recital de poesia

    novembre 24 21:00 - 22:00
  6. WEDNESDAY NISPERS FEAT.LAIA ESCARTÍN

    novembre 24 21:00 - 22:30
  7. Teatre : Deixeu-me un tenor!

    novembre 24 21:30 - desembre 30 23:00
  8. «Grisalla», recital de poesia

    novembre 24 22:30 - 23:30
Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER