Més d’una vintena de dibuixants satírics d’arreu del món denuncien les polítiques repressives de l’estat espanyol en una publicació

Es distribuiran 10.000 exemplars d’’Illegal Times‘ per tot el país i també s’ha activat una pàgina web amb els mateixos continguts

Entre els il·lustradors que participen en la publicació hi ha des de col·laboradors de The Guardian a altres de Charlie Hebdo, The New Yorker o El Jueves

Una vintena d’il·lustradors satírics d’algunes de les principals publicacions d’arreu del món, com The New Yorker, The Guardian o Charlie Hebdo, han volgut mostrar la seva solidaritat i participar de la denúncia de les polítiques repressives i totalitàries de l’Estat espanyol. Una denúncia col·lectiva que ha pres forma d’un publicació especial i única: Illegal Times. Coincidint amb el final de campanya electoral, es distribuiran 10.000 exemplars de la publicació satírica arreu de Catalunya i es posarà en marxa la pàgina web www.illegaltimes.org.

Illegal Times es presentà el dilluns, dia 18, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb l’assistència de la dibuixant belga Cécile Bertrand (La Libre Belgique), dels dibuixants Kap, Fer, Sr. Plástiko, Ferran Martín, Azagra i Ant; de membres del Col·lectiu Ronda i de la cooperativa de comunicació L’Apòstrof, impulsora de la publicació. L’objectiu, segons la cooperativa, és «irrompre enmig de la campanya electoral per recordar que no es poden normalitzar les eleccions del 21-D, que es faran en unes condicions completament anormals i d’excepció».

La publicació satírica neix d’una idea conjunta de la cooperativa L’Apòstrof i el dibuixant satíric Jaume Capdevila (Kap), que s’han unit per fer una acció reivindicativa i recollir veus crítiques contra les polítiques repressives de l’Estat espanyol de dibuixants que treballen en els principals diaris internacionals. És un projecte sense afany de lucre i totes les persones que hi escriuen o il·lustren hi han participat de manera solidària.

A través d’una quarantena de vinyetes i articles d’opinió, Illegal Times vol esdevenir un crit plural contra els atacs dels drets col·lectius i individuals que s’han anat agreujant des de l’1 d’octubre, especialment el dret a la llibertat d’expressió. Per això, l’humor és el protagonista de la publicació, amb la participació de dibuixants satírics que col·laboren en mitjans de prestigi internacional, com The Guardian, The New Yorker o Charlie Hebdo.

De ‘The Guardian’ a ‘Charlie Hebdo’ i ‘El Jueves’

Entre els dibuixants que s’han sumat a la iniciativa hi ha Martin Rowson, col·laborador habitual de The Guardian; Khalid Gueddar, dibuixant marroquí condemnat a tres anys de presó per haver dibuixat la família reial del Marroc a la revista Backchich; l’escocès Terry Anderson, membre del comitè de direcció de l’organització Cartoonist’s Rights Network Inernational; la novaiorquesa Liza Donnelly, que col·labora amb The New Yorker i la CBS News; l’holandès Tjeerd Royaards, director de Cartoon Movement, plataforma de dibuixants d’arreu del món; Mohammed Sabaaneh, dibuixant i activista nascut a Kuwait i que col·labora al diari palestí Al-Haya Al-Jadeda; Eneko, nascut a Caracas però establert fa anys a Madrid, col·laborador d’El Jueves i Interviu, i acomiadat de 20 minutos. També hi participen dibuixants dels principals mitjans catalans i espanyols, com Fer, Azagra, Ferreres, Raquel GU, Ferran Martin, Manel Fontdevila i Kap.

A més de les vinyetes, Illegal Times també compta amb articles d’una vintena d’activistes i representants de la societat civil, com ara els escriptors Jaume Cabré i Marta Rojals, l’advocada basca Jone Goirizelaia, el periodista turc Hamza Yalçin, la guionista Júlia Cot, el periodista David Fernàndez, l’economista Arcadi Oliveres, la periodista Natza Farré, l’activista Simona Levi, l’actor Sergi López, la pallassa Pepa Plana i el Col·lectiu Ronda, entre altres.

Redacció/Setembre (revista digital)

Vinyeta de Terry Anderson

Com s’ha fet Illegal Times

Tot va començar amb les garrotades de l’1 d’octubre. L’endemà, a la cooperativa, no parlàvem de res més.

La mala bava es va accentuar quan la repressió va anar a més i quan, al cap d’uns dies, vam veure la portada del Charlie Hebdo en què ridiculitzaven el moviment independentista català. “Els catalans, més ximples que els corsos”, afirmaven. I no deien ni mu de la repressió que hi havia hagut. Algú va dir: “Hem de fer alguna cosa”. Algú altre va suggerir: “Podríem trucar a la redacció del Charlie Hebdo i convidar periodistes aquí perquè sàpiguen el que està passant”. I algú més va proposar: “I per què no parlem amb algun dibuixant d’aquí?”.

Llavors va entrar el KAP a les nostres vides, el brillant Jaume Capdevila. Vam tenir una primera conversa amb ell a la terrasseta del carrer Casp. “No patiu pels de Charlie Hebdo”, va fer, “ells se’n foten de tot el que poden, sense cap problema”. I xerrant xerrant se li va acudir que podríem fer una publicació en què participessin ninotaires de tot el món. Ell té molts contactes. I nosaltres tenim contactes d’activistes socials que poden aportar reflexions en forma de textos. Faríem, doncs, una publicació de vinyetes i textos.

I volíem que sortís aviat, durant la campanya electoral, per denunciar la repressió política i la brutalitat policial que vivim a Catalunya des de fa mesos, i per denunciar també la il·legalitat i la anormalitat de les eleccions del 21-D.

A l’Apòstrof ens vam reunir d’urgència per valorar la proposta. Endavant! A més, tenim les hores socials i els diners socials. Ep! Aturem-nos. Hores socials? Diners socials? Què diables és això?

Des que vam inventar la cooperativa, vam decidir atorgar-nos a cada un de nosaltres unes hores socials que podíem destinar, en horari laboral, a participar en iniciatives de transformació social o de denúncia. No en són gaires, però ens han servit, per exemple, per ajudar a organitzar la Fira d’Economia Solidària de Catalunya o la Diada Internacional del cooperativisme, per participar en suplements del setmanari Directa. A més de les hores, des de fa uns anys vam decidir invertir una part dels nostres beneficis —en cas que en tinguem, és clar— a projectes socials.

I això per què? Primer perquè la cooperativa és nostra i nosaltres decidim què fem amb el nostre temps i els nostres diners. I en segon lloc, perquè creiem que la nostra feina té més sentit si podem contribuir a fer més petit el capitalisme.

Dit això i reprenent el fil de la història, la conspiració va començar. Una nit, en un restaurant de Gràcia, uns quants de la cooperativa vam reunir-nos amb el KAP per posar fil a l’agulla. Teníem poc temps, dues setmanes i mitja, i havíem de tocar moltes tecles. Vam començar pel nom de la publicació. Al final l’hem titulada Illegal Times, però va estar molt a punt de dir-se El 156, La Porra, Illegal Post o M. Rajoy.

Després de triar Illegal Times, vam pitjar l’accelerador. El KAP es va encarregar de contactar amb ninotaires internacionals i nosaltres, amb l’ajut de la Bel Zaballa, vam demanar col·laboracions a activistes polítics i culturals de casa nostra. El material va arribar en pocs dies. A l’Apòstrof, vam començar a fer proves de disseny i a demanar pressupostos a impremtes. També vam buscar altres mecenes que poguessin fer aportacions per pagar la impressió.

El divendres 15 van arribar els 10.000 exemplars de la publicació al local del Grup Ecos. Malgrat que sembla que aquí s’acabava tot, aquí començava una feina ingent: la distribució i la difusió. Els dies següents els vam dedicar a fer arribar patracols d’Illegal Times a molts indrets de Catalunya gràcies a la nostra xarxa informal de col·laboradores i amigues. També vam activar el web www.illegaltimes.org. I vam organitzar una roda de premsa per al dilluns 18. El divendres ens van dir que, si volíem, podíem fer-la a la Model. El cor ens va bategar. Seria un punt, fer-la allà! Però les dificultats logístiques —havíem d’encarregar-nos nosaltres de l’equip de so, de taules i cadires, de la connexió wifi— ens van fer decantar finalment pel Col·legi de Periodistes.

I el dilluns 18 vam fer la roda de premsa. I molts periodistes van venir. I van començar a aparèixer articles d’Illegal Times a tot arreu. I, de tantes visites, el web va caure. I el telèfon no parava de sonar de gent que volia saber on podia trobar un exemplar d’Illegal Times. I demà són les eleccions i esperem que, en fi…, que la gent es continuï organitzant i no es deixi trepitjar.

l’Apòstrof

Manifest

Pilotes de goma, cops de porra i destrosses. La brutalitat policial es va desfermar el passat 1 d’octubre a Catalunya per impedir que la ciutadania pogués votar en el referèndum d’autodeterminació, un dret, el d’autodeterminació, reconegut internacionalment i que tots els estats de les Nacions Unides estan obligats a adoptar. Per sort, no van poder impedir-ho del tot, la ferma voluntat de resistir de milers i milers de gent anònima va permetre que 2.286.217 persones, el 43,03% de l’electorat sobre un cens de 5,3 milions acabessin votant, això sense comptar els vots de les urnes que es van acabar emportant tant la policia nacional com els mossos d’esquadra.

Les imatges d’aquella violència ferotge –que va deixar més de mil ferits, un dels quals va perdre la visió d’un ull–, de la policia entrant als col·legis electorals i agafant les urnes, van recórrer mig món i van mostrar la naturalesa autoritària d’un estat espanyol que segueix vulnerant drets humans bàsics com el de la llibertat d’expressió.

Però igual que la vulneració dels drets democràtics per part de l’estat no començava l’1 d’octubre, tampoc va acabar aquell dia. Després vingueren la dissolució del Parlament de Catalunya i del govern de la Generalitat elegits democràticament pels catalans i catalanes el 27 de setembre de 2015, la intervenció política de l’autonomia (la intervenció econòmica ja s’havia consumat feia uns mesos), així com l’encausament judicial i la presó preventiva per a dos activistes civils noviolents i de deu membres del govern, així com l’exili de la resta, i la censura, altre cop la censura, tancant un centenar de webs, assetjant mitjans de comunicació, investigant i encausant tuitaires, mestres, dibuixants i actors.

Aquesta publicació que teniu a les mans vol ser un crit plural i valent per denunciar els atacs contra els drets col·lectius i individuals, i entre ells la llibertat d’expressió. I ho fem utilitzant com a tota arma la ploma, en forma de vinyetes i de reflexions, les vinyetes que aporten una vintena llarga de dibuixants satírics d’arreu del món, molts dels quals col·laboren amb diaris de prestigi internacional, i les reflexions escrites per una quinzena d’activistes socials i culturals.

Juntes alcem la veu per cridar prou repressió. Ni a Catalunya ni enlloc.