Que la participació ciutadana és un tema cabdal quan parlem de democràcia és evident. Que realment des dels estaments públics es faci prou per promoure aquesta participació, ja és una altra història. Des del Procés Constituent de Terrassa s’ha volgut tractar aquest tema. Ha estat dintre de la xerrada mensual que duu a terme l’Escola d’Empoderament Ciutadà, el passat dijous a l’Ateneu Terrassenc, amb la presentació d’un exemple de participació de caire municipal, el de la població de Figaró -Montmany, de la mà del seu alcalde, i des de la visió de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT), amb la intervenció del seu secretari. Amb el rerefons del recent Reglament de Participació Ciutadana que l’Ajuntament de Terrassa va presentar el passat mes de febrer.
Lluc Vinyes, alcalde de Figaró-Montmany, i Txetxu Sanz, de la FAVT
El de Figaró-Montmay ha esdevingut un exemple emblemàtic quan es vol parlar de processos de participació reals a nivell local. Des de que una organització assembleària municipal (la Candidatura Activa del Figaró) va guanyar les eleccions el 2003, al municipi del Vallès Oriental, d’uns 1.100 habitants, s’ha vingut implementant un sistema de participació el qual persegueix involucrar totes les preses de decisions, segons comentava l’alcalde, en Lluc Vinyes. I és que tal com resa al web del consistori, es defineix la participació ciutadana com “tota aquella activitat que està adreçada a influir directa o indirectament en les polítiques públiques. Parlem d’influir en la presa de decisions de forma vinculant. No es tracta de consultar determinades decisions a la ciutadania sinó de traspassar-los el poder.” Així, les diagnosis sobre les problemàtiques o temes a abordar també es fan de forma participativa, no de la mà d’expert, ens deia Vinyes. I les decisions preses són sempre vinculants. Per a l’alcalde, “la legitimitat de qualsevol govern municipal ve donada quan tires endavant projectes que no corresponen a la pròpia ideologia de qui mana”. Per legitimar els processos de participació, existeix la Comissió Permanent, qui en fa el seguiment, i qui estableix també uns límits, com ara de tipus jurídic, o per no excloure les persones afectades per raó de raça, religió o sexe. Aquesta comissió està formada per partits polítics (encara que no en tinguin representació al consistori), per ciutadans, entitats, i pel govern municipal. També va destacar l’alcalde que en els processos de decisió hi participen els majors de 16 anys i qui estigui empadronat, i fins i tot gent sense empadronar que aporti vinculacions familiars amb el municipi, pel seu tarannà de poble d’estiueig. Un dels exemples que va citar era com definir el posicionament de l’Ajuntament vers el procés sobiranista que es viu a Catalunya. O bé el possible canvi de nom i grafia del nom del poble, on va acabar guanyant l’opció de mantenir el nom actual.
També la participació ciutadana comporta a Figaró-Montmany unes obligacions, com ara que un cop guanyades unes eleccions, el programa electoral del partit guanyador se sotmeti a una anàlisi de què es farà, i quins temes són els prioritaris, així com convocar un procés participatiu anual sobre els pressupostos. L’alcalde subratllà però, que actualment l’equip de govern es troba immers en una crisi institucional que pot afectar a aquesta aposta per la participació.
Els polítics tenen por que la participació se’ls escapi de les mans
Però realment s’està fomentant la participació? El segon ponent d’aquest acte, en Txetxu Sanz, secretari de la FAVT, feia referència a que sempre que s’han encetat a la ciutat processos de participació de qualsevol àmbit, i han estat diversos en els darrers anys, com a molt s’ha congregat a un grup de persones en cap cas superior a l’assistència de la xerrada que estava tenint lloc a l’Ateneu (unes quaranta persones). Potser passa això perquè els polítics tenen por a engegar processos de participació i no saber controlar-los, i que no sàpiguen com poden acabar, deia el ponent. En aquesta línia, a Terrassa i degut a la crisi, s’ha decidit no fer més pressupostos participatius.
Sobre l’actual esborrany de Reglament de Participació Ciutadana que ha enllestit l’Ajuntament, en Txetxu Sanz va voler destacar alguns aspectes en què la FAVT ha mostrat el seu posicionament:
- S’han fet esmenes en qüestions com les iniciatives populars, rebaixant al 4% l’aval de signatures mínimes exigides per tal que aquelles es puguin tramitar, per sota del 10% que proposa l’Ajuntament (suposaria un mínim de 20.000 signatures, quan la ciutat compta amb uns 215.000 habitants).
- Pel que fa a la participació ciutadana en els plens, quan s’entra alguna pregunta que exigeix una resposta per part del govern municipal, que aquesta tingui dret a rèplica (fins ara el regidor respon a la pregunta i aquí es queda el procés). A més, aquesta demanda requereix d’un excés de burocràcia els dies previs a la celebració del Ple, entenent el ponent que així s’encotilla massa la participació.
- En les audiències públiques, també es demana des de la FAVT donar més temps a les respostes del ciutadà adreçada al regidor de torn.
- Pel que fa als Consells de Districte, els quals han de tenir una funció deliberativa i per prendre decisions, deia en Txetxu Sanz, des de la FAVT es reclama que se’n faci una delegació de competències de l’Ajuntament cap a aquests. I que els regidors de districte siguin escollits pels ciutadans dels barris a través de candidatures obertes de persones.
- En referència al Síndic de Greuges, la FAVT aposta per que sigui escollit directament pels ciutadans.
- El secretari de l’entitat veïnal ha volgut ressaltar també que molts barris es troben allunyats de la resta del districte on estan adscrits, i pateixen diverses mancances que s’han de tenir en compte quan es vol integrar-los en termes de participació.
- Per últim, Sanz ha fet esment del Consell de Ciutat, el qual pensa la FAVT que no té definits la seva missió i objectius, i que aquests es poden confondre amb altres eines creades des del consistori, com és l’Agora Terrassa.
La participació ha de partir de la societat civil
Només dues entitats, també de la banda del moviment veïnal, han volgut fer esmenes a aquest reglament municipal. Així, l’AVV del Barri Segle XX fa una dura crítica a aquest reglament impulsat per l’Ajuntament. En un text dur, l’assciació aposta per què no s’adapti la participació als interessos partidistes de qui governa, maquillada amb alguns aspectes participatius poc consistents, i en no voler confondre la participació en una estratègia de control social del territori i de les entitats. Així, denuncia que el model de participació implantat en els darrers anys ha estat un fracàs, acabant sent atomitzat i inoperant, i que ha provocat l’allunyament de la ciutadania. Des de les entitats “també cal fer autocrítica, tenim dèficits democràtics i molt baixa participació”, admet l’AVV, però l’actual Pla de Participació proposat per l’ajuntament “parteix de les mateixes incongruències, i parteix d’un concepte funcionarial i tècnic de qui l’ha proposat: s’hauria d’haver fet des de la societat civil, o com a mínim comptant amb aquesta des del començament”. Les propostes i al·legacions que es poden fer venen determinades per un marc encotillat, i parteix de la mala diagnosi prèvia d’un fracassat model participatiu vigent. Igualment, i per ampliar la qualitat democràtica i aportar-hi millores, entre d’altres propostes que fa l’AVV del Barri Segle XX: l’Ajuntament ha de facilitar la participació de les entitats i tendir a eliminar els processos administratius innecessaris. Demana fins a tres intervencions en els Plens de col·lectius i entitats, amb una durada de fins a 10 minuts cada una, i amb possibilitat de rèplica a la resposta donada. I que aquestes intervencions no pateixin la trava de cap informe que pressuposi la seva idoneïtat: l’important és donar la possibilitat de participar i expressar el que es consideri. Que el format d’audiència pública esdevingui una eina àgil de debat i reflexió entre ciutadans i representats polítics, amb la moderació de l’alcalde i sense la rigidesa que té un Ple municipal. Respecte els òrgans de participació han de tenir un caràcter decisori, oposant-se radicalment a que aquests siguin merament consultius, tal com s’enuncia en la proposta del govern municipal. Això a banda que aquestes decisions puguin efectivament aplicar-se o no, segons ho determini el Ple, com a òrgan de decisió superior, si és que aquestes decisions afecten a acords polítics superiors. El mateix demana l’entitat aplicar en els anomenats consells de participació, ja siguin Consells Sectorials o de Districte. Pel que fa al Consell de Ciutat, l’associació veïnal es mostra al mateix temps d’acord , però s’oposa fermament a la inclusió de persones títol individual en aquest ni en cap àmbit de participació (tampoc amb “l’eufemisme de persones de reconeguda vàlua ciutadana”), ja que això va en detriment del sentit col·lectiu organitzat, segons diuen, i que l’objectiu ha de ser el “de promoure la participació reforçant el paper de la societat civil a través d’entitats i col·lectius organitzats”. També en aquest punt sembla que es fa una referència vetllada a l’Àgora Terrassa: que no sigui un espai institucional d’aparença i sense continguts, creat per evitar les masses crítiques.
Per la seva part, l’AVV Poble Nou-Zona Esportiva, també se suma a les crítiques referides a que el reglament ha estat elaborat per l’Ajuntament sense la intervenció de cap entitat ni ciutadà. Reclamen que s’enxampli el temps màxim d’intervenció en el ple municipal fins a 6 minuts (per sobre dels 3 minuts que s’hi estableixen), i que s’ampliïn les sessions d’audiència pública en un mínim d’una sessió anual per regidoria. També demana aquesta associació que “es canvii el caràcter consultiu dels òrgans de participació pel de caràcter vinculant en les decisions dels assumptes que els hi són propis, ja que això és el que realment pot incrementar la participació”, i fer efectius els Consells de Districte amb caràcter vinculants, però que s’ha de vetllar per què el vot de ciutadans a nivell individual no tingui el mateix pes que el de representats d’entitats, ja que així s’estaria potenciant el valor de l’individualisme davant del treball col·lectiu.
La CUP també diu la seva
La CUP de Terrassa també ha volgut dir la seva en aquest tema, i ho va fer intervenint directament al bloc que l’Ajuntament va habilitar per fer propostes. La formació política destaca que “cal fer un ús de la consulta vinculant de manera habitual a diferents nivells territorials (ciutat i barri)”. Així, l’exercici de la democràcia ha de ser “directe i vinculant, donant al poble el dret a veu i vot i a prendre decisions vinculants de tot ordre polítiques, urbanístiques, energètiques, de gestió, i davant tot, econòmiques, on els pressupostos municipals marquen les línies d’actuació del poder real del poble”. També mencionen que la participació ha d’estar garantida per l’accés a tota informació, per facilitar així la presa de decisions. A més, des de la CUP s’assenyala el principi d’igualtat democràtica, pel qual tota persona ha de ser escoltada. En aquesta línia es distancien de les entitats veïnals, quan afirma que “les entitats no sempre són representatives de les opinions de tots els seus socis”. La formació també s’expressa amb contundència quan diu que el Reglament de Participació “crea uns òrgans pretesament democràtics que no deixen de ser un bany de fals populisme per presumir de ser propers a la ciutadania”, sense assegurar que els processos arribin a ser vinculants i relegant el poder popular a una mera eina consultiva.
Deixa un comentari