Una vintena d’autors terrassencs ens presenten els seus llibres

No Comment

Una vintena d’autors terrassencs presentaren els seus llibres a l’acte organitzat per Omnium Cultural Terrassa

Presentació Autors Terrassencs 2018 per Omnium Cultural Terrassa

Aquest passat divendres a la Biblioteca Central es va dur a terme, com cada any, la presentació del llibres editats en català per autors terrassencs, que enguany són 57 obres de 44 autors. Aquest acte, organitzat per Omnium Cultural Terrassa, mostra l’excel·lent cultura literària que hi ha a la ciutat.

Un presentador disfressat de Pompeu Fabra, en commemoració del 150è aniversari del seu naixement, va ser l’encarregat de conduir tot l’acte, que mitjançant la definició de paraules relacionaven l’autor i el seu llibre.

L’acte el va tancar amb les paraules del president Omnium Cultural  Terrassa, Xavier Ordeix, qui va fer èmfasi en la història de la nostra llengua i com aquesta llarga història mostra que encara no s’ha normalitzat com a llengua, cultura i història.

 En Carles Zalazar, de l’Esmut, va ser l’encarregat de musicalitzar l’acte, que va finalitzar amb “L’Estaca”.

Quasi una vintena d’autors van assistir per presentar al públic els seus llibres en un acte que durà dues hores, tot plena d’aplaudiments i anècdotes que va crear un acte amb un caliu que ens agermanava a tothom.

Anna Carreras i Aubets. Fotografia Ana Mesa

La primera que va presentar el seu llibre va ser l’Anna Carreras i Aubets, que va llegir la presentació que li van fer per descriure la seva obra.

Encén el llum és la sisena novel·la que publica. Després del gratificant canvi d’estil assajat en les seves darreres obres, Anna Carreras ha escrit una novel·la on el protagonista és el magnetisme del sexe.

Aquesta és la història d’una tigressa blanca que aplica la mateixa transcendència a l’hora d’escriure que en rematar un francès. L’antiga secta xinesa de les Tigresses Blanques dedica quasi una dècada a l’art de la fel·lació com a activitat sacra, per completar un procés biològic que les farà rejovenir entre cinc i quinze anys. La Blanca —que no es diu així— té vint-i-cinc anys i tot just emprèn el camí que la farà incorruptible. Actua verge de traves morals i culpabilitats cristianes i està decidida a capgirar la idea occidental del sexe com a mecànica horitzontal. Per aconseguir-ho tastarà un reguitzell de companys —cadascun batejat amb l’idiograma pertinent— i fugirà de la penetració. No és cap joc ni som davant el tot s’hi val. Hi ha uns preliminars lents, regits per un codi compartit, a la recerca de l’èxtasi durador.

A Encén el llum hi trobareu sexe explícit, a voltes poètic, i una idea d’erotisme entesa com a llenguatge i experiment. El sexe no és una finalitat. Som dins d’un viatge d’autoconeixement a través dels altres, en plena època de malferits emocionals. Que el lector traci el pont entre refugis.

Pere Colomer. Fotografia Ana Mesa

En Pere Colomer presentà El testament transcendental de Herr Rocamora, tot explicant l’anècdota que els llibreters no sabien on posar aquesta novel·la, que es troba a mig camí entre diferents tipologies.

En Marc obre una capsa que li va deixar el seu pare. Ell i els lectors hi trobaran part de la història de tres generacions dels Rocamora, en Marc, el pare i l’avi.

El pare, l’Ignasi, és l’eix de la narració; es mou en dos nuclis, a Barcelona hi té la família, a Berlín el treball i els amics, i a les dues ciutats, les dones que estima. Després de la mort del seu pare l’envaeixen una sèrie d’interrogants: el pare tenia una doble vida? Quin misteri amaga la casa que volen enderrocar a Berlín? Com pot estimar dues dones? Què li està passant a ell?
L’autor ordeix una trama excel·lent, que capta i manté viu l’interès del lector i aconsegueix que faci seves les preguntes del protagonista.
L’Ignasi, per tal de descobrir la veritat, cerca l’ajuda d’un mestre budista. Aquest li diu que «la ment ha de dominar les emocions» i, pas a pas, el condueix pel camí de la meditació.
Quan el Marc tanca la capsa, ha quedat tot explicat, o no? El títol de l’últim capítol acaba amb un interrogant. És un encert més de l’autor, que fa l’ullet al lector, atrapat per la força de la trama, i el convida a esbrinar si les ficcions narratives superen la realitat o bé si existeixen realitats que sobrepassen allò que la imaginació construeix.

Xavi Coral. Fotografia Ana Mesa

En Xavi Coral presentà L’herba sempre és més verda a l’altra banda donants les gràcies perquè ell no havia escrit una narrativa sinó un recull de les seves històries de les quals va donar un tast.

L’origen d’aquest llibre es remunta a l’estiu del 2014, quan Xavi Coral va publicar una sèrie d’articles de viatges al diari Ara. a L’herba sempre és més verda a l’altra banda, aquell cos inicial ha estat ampliat amb noves cròniques i un apunt periodístic que complementa i clou cadascun dels relats, fusionant així la seva professió amb la passió per viatjar. El resultat és una tirallonga de curtmetratges: cinquanta-dos capítols, tan breus com intensos, que s’escriuen amb la matèria primera de la vivència personal i les impressions meticulosament anotades als seus inseparables quaderns de viatge.

Amb un estil fresc i directe, il·lusionat –i il·lusionant–, entenedor i vital, i amb la mateixa actitud proactiva i humil amb què es declara viatger vocacional, l’autor transcriu petites i grans històries, anècdotes, lliçons i sensacions viscudes arreu del món; i ho fa amb una mirada a vegades descriptiva, a vegades reflexiva, però sovint carregada d’humor i ironia.

Atresorades al llarg d’una dilatada trajectòria viatgera, Xavi Coral compila en aquest llibre una constel·lació de geografies, una corrua de narracions que configuren un vitrall des d’on admirar l’”altra banda”.

La Montserrat Espallargas presentà El Clan de Sa Ràpita, Premi Ferran Canyameres de Novel·la, 2017 pel qual va donar les gràcies.

Montserrat Espallargas. Fotografia Ana Mesa

Al campus de la Universitat de les Illes Balears, tres vicerectors troben el cadàver del seu rector; fa olor de peix com si hagués estat potinejat per pegellides o tellerines o cavallets de mar. El cos, esquarterat, eixancat de dalt a baix, el localitzen els tres homes entre unes mates del campus, és un esquelet més camacurt que l’originari, amb els cabells més rinxolats que l’originari. El rector, en Colau Grimalt, era un intel·lectual sòlid, un físic reconvertit en informàtic per les exigències del temps, un home de gran vitalitat acadèmica, que rendia culte a la veritat i als principis de l’objectivitat. Una consigna de la revolució del maig francès del 68, l’ennui est contrerévolutionnaire, sembla que va tenir poc o molt a veure en la seva mort. Del que va passar o no va passar en aquesta desaparició en parla la història d’El Clan de Sa Ràpita.

Ana Fernández. Fotografia Ana Mesa

L’Ana Fernández va presentar el seu llibre, Mina, Aigües de Terrassa (1842-2017). Una crònica de 175 anys, comentat la gran controvèrsia que hi ha ara amb aquesta empresa, de com Terrassa ha mirat aquesta companyia que ha format part de la historia de Terrassa i que també l’ha marcat amb les accions que ha dut a terme.

Gemma Freixa. Fotografia Ana Mesa

La Gemma Freixa va presentar Muso Kunda, la casa de les dones.

La Mariam és una jove de Mali que treballa a la biblioteca de l’Institut Ahmed Baba de Timbuctú. Està enamorada de la seva feina, sempre envoltada de llibres, i col·labora en un programa cultural de ràdio adreçat a les dones malianes que es diu Muso Kunda.

Un funest dia de 2012, els violents extremistes d’Ansar Dine es fan els amos de Timbuctú i la ciutat cau en un règim de terror enmig d’una cruenta guerra civil entre els salafistes i els independentistes tuaregs, i, alhora, les forces del govern de Bamako.

La imposició de la xaria farà que la vida de les dones de Timbuctú esdevingui un malson insuportable, però no totes estan disposades a deixar-se ultratjar, malgrat que el preu que calgui pagar sigui altíssim.

Muso Kunda, la casa de les dones, és una novel·la que viatja al cor del Sàhara per denunciar el salvatgisme camuflat de creença religiosa i per retre homenatge a totes les lluitadores per la llibertat de la meitat més vexada del gènere humà.

Tessa Julia. Fotografia Ana Mesa

Tessa Julià Dinarès presentà Refugiada, L’odissea d’una família.

Per què m’han fet llevar tan de pressa? Si encara és de nit. Marxem carregant poques coses. No anem d’excursió. Tothom fa cara de por, de tristesa. No em diuen res. Tinc por. El pare m’agafa molt fort de la mà. Em fa mal, però no li vull dir. Tinc ganes de plorar. Però no ho faig. On anem? Per què marxem? Són les preguntes que passen pel cap a la protagonista d’aquesta història fictícia tan real.

Una part de los beneficis es donarà a l’ONG de rescat de refugiats Proactiva OpenArms.

Antoni Comellas. Fotografia Ana Mesa

Antoni Comellas presentà el llibre La Naturalesa: altres documents, i relats breus que trobarem a totes les biblioteques i que no està a la venda, un recull de documents que el fotògraf terrassenc ha fet acompanyat de relats.

Domènec Jofresa i Vellsolà. Fotografia Ana Mesa

Domènec Jofresa i Vellsolà presentà la novel·la De l’estadi a la trinxera, que transcorre entre 1932 i 1939, a cavall de dues realitats ben diferenciades, Catalunya i Rússia, i un eix central, la Guerra Civil.

La trama principal gira a l’entorn de la frustrada celebració de l’Olimpíada Popular de 1936, i és aquest el punt de confluència entre la trama russa i la catalana.

El focus se centra en els personatges –combinació de reals i ficticis–, implicats en un joc d’interessos polítics, socials i econòmics que transcendeix els petits drames dels individus sense restar-los, però, protagonisme.

Un entramat de referències històriques mantenen viu l’interès del lector, tot consolidant el rerefons argumental, tant el context català: proclamació de la Segona República, lluita obrera, conflictes generacionals dins la burgesia, esclat de la Guerra Civil, els racionaments, l’afusellament de Companys…; com el context rus: els gulag siberians, les purgues stalinianes, el propagandisme soviètic…

Antoni López. Fotografia Ana Mesa

Antoni López presentà Cristina, una novel·la que transcorre per la Terrassa tèxtil del 1920, on són presents les lluites de classes, el pistolerisme, i també els amistançaments dels amos, com la Cristina.

Toni Prunés. Fotografia Ana Mesa

El Toni Prunés presentà L’atzarosa vida de Marty Bosch.

La trama de la novel·la és el desencantament d’un home normal, educat, i de com la vida el mena per viaranys difícils, alguns fruit de les seves decisions i d’altres fruit de l’atzar; l’ordit és una visió panoràmica dels darrers quaranta anys de Catalunya, sense cap pretensió notarial. A mig camí entre diversos gèneres, la novel·la conté traces d’intriga, política, societat, corrupció, amor, mort i uns polsims de sexe; tot ben amanit amb la ironia pròpia de l’autor. L’estil hi és àgil i el llenguatge senzill i desimbolt. Avís: el lector lliure s’ho passarà pipa i l’adoctrinat patirà molt.

Anna Carpena. Fotografia Ana Mesa

L’Anna Carpena  presentà Retalls de vida emocional, Educant la interioritat i la intel·ligència social

«A la ràdio del cotxe se sent la cançó “Jo no tinc por”.
‒Jo sí que en tinc, de por –diu l’Eduard, assegut al seient del darrere.
L’Eduard té quatre anys i sap que tenir por és normal. L’hi ha ensenyat el pare. I també ha après que, si en parla, les pors es tornen petites.»

A partir d’experiències reals, Anna Carpena basteix un relat viu i sincer que ens mostra com abordar l’educació emocional, imprescindible per a la felicitat dels infants i adolescents amb qui convivim i per a la nostra pròpia.

Ester Vives. Fotografia Ana Mesa

Ester Vives presentà el seu projecte en format de conte anomenat Les Aventures del Quim.

En Quim és un nen molt baixet i amb els seus companys sempre viu els fets quotidians plens d’emocionants aventures. Llegint les seves històries es comprèn que encara que tinguem limitacions; això no impedeix tenir un grapat de bons amics, fer un munt de coses i fins i tot, ser un heroi com li passa al protagonista d’aquest conte.

Francisco Zaragoza Esbrí . Fotografia Ana Mesa

 

Francisco Zaragoza Esbrí presentà la seva novel·la El Celler del Temps.

Barcelona, una ciutat farcida d’història, rica en llegendes i plena d’enigmes atrapats, dins les pedres i el temps dels seus murs. Quin missatge amaga l’estranya bústia de la Casa de l’Ardiaca? Quina relació tenen els símbols de sota el pont del carrer del Bisbe? On està situada la Porta Templària de Barcelona? Quan es va construir? Qui va autoritzar la seva construcció? Cap a on conduïa en el segle tretzè? Té algun significat, el número -3- que hi ha al seu damunt? És una casualitat? O potser, és un missatge ocult? Existeixen a dia d’avui els Cavallers Templers? Si ho fan, el seu jurament és el mateix que fa 9 segles? Hem viscut altres vides?

Si la nostra resposta és ‘sí’, per què no les recordem? Quan morim, on va el nostre esperit? Podria tornar a l’Univers fins poder ocupar un nou cos? Una novel·la per pensar. Un relat que ultrapassa tot el que avui creiem possible. Una història que desafia les nostres regles de joc. Què faries si poguessis canviar el passat per reparar una injustícia? Com podries acceptar llavors, que els teus records fossin duals? Un novel·la que pretén anar més i més enllà. Una trama que gira al voltant d’una pedra plana i foradada que té gravada una lletra diferent a cadascuna de les seves dues cares.

Dues lletres que aniran prenent una dimensió impensable. Dues lletres que la trama de la novel·la es cuidarà de deixar-nos ben palès que són complementàries i inseparables. Una novel·la amb un fil argumental que ens convidarà a voler-la assaborir amb els ulls tancats, però amb la ment ben oberta.

Eloi Falguera. Fotografia Ana Mesa

Eloi Falguera presentà el seu llibre El traspàs tot reivindicant la lectura de llibres de teatre. El nostre col·laborador  a Malarrassa va fer èmfasi en que és l’ovella negre del gènere, el germà petit de la narrativa, i que hi ha poques editorials que publiquin teatre. Gràcies a guanyar el Premis RecVll, ell ha tingut l’oportunitat de fer-ho.

Les tropes de Franco són a un pas d’arribar a la frontera. Què hi fan dos mossos d’esquadra a les portes d’un mas? Amaguen algú? Custodien alguna cosa? Si s’arrisquen tant, deu ser molt important.

Aquesta obra ens proposa endinsar-nos en un dels episodis més desconeguts del final de la Guerra Civil. Una història de traïcions, passions i visites inesperades que qüestiona la moral i la integritat d’aquells que tenen l’obligació de protegir el que és de tots.

Salvador Comelles. Fotografia Ana Mesa

Salvador Comelles presentà dos llibres, la novel·la gràfica El Secret de la Sagrada Família i el llibre de contes infantils Bon dia. Poemes de bon matí.

El Secret de la Sagrada Familia

Tot va començar el dia que va aparèixer una carta d’Antoni Gaudí, l’arquitecte de la Sagrada Família, una carta antiga que parlava d’un secret que ningú no sabia. Dos nens, en Joan i el seu amic Pere, intentaran descobrir quin és el secret que s’amaga a la Sagrada Família. I hauran d’afanyar-se, perquè hi ha altres persones que el volen descobrir primer, i aquests altres porten molt males intencions… Una emocionant aventura per a lectors a partir de 8 anys.
Tot va començar el dia que va aparèixer una carta d’Antoni Gaudí, l’arquitecte de la Sagrada Família, una carta antiga que parlava d’un secret que ningú no sabia. Dos nens, en Joan i el seu amic Pere, intentaran descobrir quin és el secret que s’amaga a la Sagrada Família. I hauran d’afanyar-se, perquè hi ha altres persones que el volen descobrir primer, i aquests altres porten molt males intencions…Una emocionant aventura per a lectors a partir de 8 anys.
Bon dia. Poemes de bon matí.

Saps què fan els pirates, els astronautes, els músics o els mags quan es lleven? Els poemes d’aquest llibre ens parlen del que fan ells i també del que fem nosaltres cada matí: obrir els ulls, mirar quin dia fa, vestir-nos, esmorzar…

Uns poemes i uns dibuixos per gaudir a qualsevol hora del dia.

Toni Duró. Fotografia Ana Mesa

Tren a Vladivostok. Apunts d’un viatge en el Transsiberià va ser el  llibre presentat per  Toni Duró, el quaal sense ser un llibre d’història, recull el viatge en el Transsiberià durant tres setmanes.

Presentació Autors terrassencs-Llibres. Fotografia Ana Mesa

Related Articles

Deixa un comentari

MLRS en PAPER
SEGUEIX-NOS A TWITTER