Les mocions aprovades sobre democràcia, salut, educació, habitatge i treball s’adreçaran a l’Ajuntament
El 2on Parlament Ciutadà de Terrassa, que compta amb l’impuls de diverses entitats, va fer incís en les múltiples problemàtiques socials molt candents a la nostra ciutat, relacionades amb els àmbits de democràcia, salut, educació, habitatge, treball i pensions. Les mocions aprovades seran adreçades a l’Ajuntament, per tal d’exigir solucions en totes aquestes problemàtiques.
“El model actual que coneixem com a democràcia representativa està esgotat i deslegitimat”. Així de contundent comença la declaració sobre democràcia, presentada i aprovada per unanimitat pels presents al II Parlament Ciutadà de Terrassa, celebrat el passat dissabte 21 d’abril, al Centre Cívic President Macià. En concret, varen ser una declaració sobre democràcia i una altra sobre drets humans. I cinc mocions que se centraren en els àmbits de salut, habitatge, educació, i treball i pensions, i també de democràcia, totes elles aprovades.
Aquest Parlament va estar precedit de dues trobades, la primera sobre Democràcia i Participació, la segona centrada en la vulneració dels drets humans a la ciutat. Els debats que van tenir lloc propiciaren les declaracions i les mocions que es presentaren a debat i aprovació en aquest Parlament.
Ara, el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana vol presentar aquesta informació als partits polítics amb representació al ple municipal, i en el mateix ple. La forma de fer-ho i l’estratègia a seguir es determinarà a la reunió que realitzarà el Consell d’Entitats el proper 19 de maig.
El nucli d’aquesta experiència ambiciosa és fomentar la participació de la ciutadania en els afers públics, “per actuar com a subjecte polític, i que crei instruments propis que facin possible l’accés a la informació, la deliberació, i la construcció d’acords”, resa la declaració de democràcia. Es tracta doncs d’un “procés independent de les institucions i dels partits, que ha de tenir la seva pròpia agenda”.
“Denunciem que la política actual no funciona a l’hora de solucionar els nostres problemes, per això ens hem d’organitzar, no delegar”. Aquest és el leit-motiv del Parlament i del seu rebuig implícit al sistema representatiu de partits i institucions. “No en tenim prou amb fer manifestacions i actes de protesta, hem d’anar més enllà, i que sigui un moviment propositiu”. Fem documents que han d’ajudar a canviar les coses: com volem que s’organitzi la societat.
En aquest model de participació amb capacitat de decisió i no merament consultiu, per tant, s’apunta a modificar el Reglament d’Ordenació Municipal (ROM) per tal que la participació ciutadana sigui realment activa i efectiva. Per tant, es reconeix el paper bàsic de l’Ajuntament, al qual s’interpela per tal que reconegui el Parlament Ciutadà “com un instrument de participació ciutadana a la ciutat, i legitimat per què aquest faci arribar propostes al ple municipal”.
“Els partits no compleixen els seus programes!”
Un altre aspecte que es repeteix a les diferents declaracions aprovades assenyala que és obligatori el compliment de les resolucions que adopta el Ple municipal, per part del govern municipal. Es contrastà de forma vehement, “els partits no compleixen els seus programes!”. Per això, la declaració inclou demanar al ple municipal que, “abans d’acabar la present legislatura, aprovi totes aquelles resolucions que el mateix programa electoral del PSC, ara al govern, incloia al seu programa.
“Volem que a Terrassa es compleixi el Dret a la Ciutat, a la comunitat local. Hem de construir ciutats com a espais de trobada i participació, on es parli de persones”, i on es garanteixin tots els drets socials i de benestar social: sanitat, habitatge, treball, medi ambient, educació, cultura…”. Es contempla que la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans, aprovada i adoptada pel mateix Ajuntament, sigui una eina que faciliti el cumpliment de tots aquests drets.
Temporalitat extrema, condicions precàries, hores extres abusives, salaris baixos i desigualtat, manca d’igualtat d’oportunitats, accidents de treball que augmenten, abisme entre el món educatiu i el del treball… En definitiva, un panorama que ja des de fa uns anys va empitjorant sense remissió.
La qüestió de la manca d’habitatge digne és un altre tema especialment greu en una ciutat gran com Terrassa. El sobreendeutament hipotecari s’asssenyala com una de les problemàtiques més punyents.
La moció d’habitatge que fou aprovada i presentada per Valeria Santiago, Xavi Pallarés, de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE), denuncia que a Terrassa, “les polítiques públiques han configurat un parc d’habitatges que fa difícil garantir el reallotjament a les persones i famílies desnonades”. I són 2,5 desnonaments al dia a la nostra ciutat.
Vuit anys continuats de retallades en el sistema públic de salut provoquen que aquest es troba en el seu límit, amb “llistes d’espera desorbitades, amb temps d’espera excesius per al metge de capçalera, per especialista, per proves especials, o per intervenció quirúrgica”. Terrassa és la ciutat amb pitjors xifres de Catalunya, denuncia igualment la moció sobre Salut aprovada en el Parlament Ciutadà.
El fet no és quelcom innocent, sinó que forma part de l’orientació “del govern i la pressió dels lobbys sanitari i farmacèutic per mercantilitzar la sanitat, convertir-la en un negoci”, afirmen els col·lectius signants de la moció de salut que fou també aprovada.
Es reconeix que a Terrassa, l’agreujament de les llistes d’espera provoca que la població acabi acudint a la sanitat privada, fet que es tradueix en què “els diners que es reben per l’assistència pública són utilitzats per la privada”. De la mateixa manera, els recursos humans pagats per donar assistència pública són desviats en part a la privada, tant a Mútua de Terrassa com al Consorci Sanitari.
Es parlà també, dins del marc de la salut, de la dependència i les polítíques socials adreçades a la gent gran, especialment pel que fa al tema de les residències.
Les dades proporcionades mostren que, a desembre de 2017, la llista d’espera acumulada (visites, proves especials, intervencions quirúrgiques) a Catalunya era de 721.926 persones, de les quals 39.455 corresponien a Terrassa (25.525 Mútua, 13.930 CST). Al gener de 2018 a Catalunya havia baixat a 712.791 (1,26%) mentre que a Terrassa va pujar a 40.315 (27.311 Mútua i 13.004 CST).
“La problemàtica en l’àmbit educactiu està relacionada també amb la mala planificació urbanística”, manifestà la Puri Carmona, de la Comunitat Educativa de Terrassa. Es posa de manifest l’existència d’una doble xarxa, privada i pública, i que la LOMCE potencia la competència entre centres educatius per captar l’alumnat.
Suport al Kasalet
Durant el Parlament es va materialitzar una denúncia específica al respecte de la situació del Kasalet, espai social okupat que es troba en risc de ser desallotjat. En concret, la denúncia reclama que es doni suport oficial des de l’administració contra el desnonament del Kasalet, i per què es faciliti la utilització d’espais i edificis desocupats per part dels joves que hi duen a terme activitats socials.
A més, la denúncia efectuada demana a l’Ajuntament que publiqui el nombre d’espais ocupats a la ciutat i les activitats que s’hi realitzen, així com els espais buits existents al centre de la ciutat que siguin susceptibles de ser recuperats i utilitzats pels joves i la ciutadania en general.
Queixes i denúncies ciutadanes exposades en el Parlament
Durant el Parlament Ciutadà es dedicà un espai a escoltar queixes ciutadanes. S’acabà aprovant una declaració en què es denuncia l’escalada repressiva de l’Estat espanyol, formulada pel Grup Dinamitzador del Consell d’Entitats. És un rebuig “a la llei mordassa que el PP va aprovar l’any 2015, i que encara està en vigor malgrat que es podria derogar”. En un “intent desesperat per fer callar a tota persona o col·lectiu que expressa la seva disconformitat i que proposa noves formes de gestió i de fer política”. En aquest sentit, també per “l’empresonament preventiu de polítics catalans arran del passat 1 d’octubre”, com a punta de l’iceberg del macro-procés contra bombers, professorat, pallassos, mecànics o regidors”, així com la “campanya de criminalització contra els Comitès de Defensa de la República i per extensió contra tota protesta social”.
També es formulà una queixa sobre les pràctiques en la selecció de llocs de treball que tenen lloc al Consell Comarcal del Vallès Occidental. Formulada per Àlex Gaona, la denúncia se centra en un càrrec que ha vist augmentat el seu complement específic de 27.764 € a l’any 2016, fins a 47.000 € l’any 2017, fet que considera abusiu i fora de llei.
La implantació de la Renda Mínima Garantida per a persones sense o amb escassos recursos, també es posà en coneixement del Parlament, pel fet que no està sent aplicada a falta de la formació d’un govern a Catalunya. El fet comporta “greus incompliments de la llei que afecta milers de persones i famílies en situació de pobresa”.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari