[Xavier Matilla] Les rieres, urgències i projecte de futur per Terrassa

1 Comment

Dijous passat vam viure una jornada molt complicada a Terrassa a causa de les intenses pluges que van caure. Es van comptabilitzar al voltant de 200 l/m2 en un dia. L’episodi ens va deixar imatges molt impactants amb carrers inundats, esllavissades i esvorancs. Algunes d’elles certament esfereïdores, com les que fan referència a l’estat actual dels murs de contenció de la Riera de Les Arenes.

Ho he dit en alguna ocasió anterior, les rieres, de Palau i Les Arenes, són la gran assignatura pendent de Terrassa. No em refereixo només a la urgent necessitat del seu manteniment bàsic per evitar que un dia passi una desgràcia, com va quedar palès dijous passat. Em refereixo a la necessitat de definir un projecte de futur per a les rieres i els barris que les pateixen des de fa massa temps.

Des de Terrassa en Comú sempre hem dit que el fonamental problema de les rieres a Terrassa no és econòmic sinó de mentalitat. Les rieres, millor dit, els barris de les rieres de Terrassa no han estat presents en l’agenda de prioritats polítiques i s’han considerat un problema perifèric i secundari tant per part de l’Ajuntament de Terrassa com de la Generalitat de Catalunya. Durant els últims anys hem hagut de presenciar i suportar una discussió interminable i lamentable, fins a arribar als jutjats, entre les dues administracions per veure quina de les dues tenia la responsabilitat d’abordar i costejar les accions de manteniment i millora de les rieres. La discussió bàsicament ha servit a totes dues per expulsar-se responsabilitats i paralitzar qualsevol acció de millora.

Em sembla lamentable i molt greu que dues administracions hagin arribat a dirimir aquesta qüestió en els jutjats quan les rieres haurien de ser un tema que totes dues haurien de fer-se seu. En aquesta història, m’hauria agradat veure un Ajuntament de Terrassa valent, conscient de les seves limitacions però alhora assumint la seva responsabilitat. Defensant amb contundència davant la Generalitat el que pertoca, però alhora fent tot el possible per dibuixar un nou futur per les rieres. Malauradament, crec que no ha fet cap de les dues. L’actual equip de govern del PSC es mou en una cultura política que prefereix evitar o dissimular els conflictes a encarar-los. Prefereix l’opció fàcil i còmode (per a ell) per davant de la necessària per la ciutat que resulta incòmode i requereix esforç i treball. Aquí tenim un greu problema que caldria revertir amb urgència.

La qüestió clau és deixar de veure les rieres només com un problema que cal evitar i si és possible endossar-lo a una altra administració. I començar a enfocar-les com una oportunitat, per desenvolupar barris i ciutat. Passar de la queixa i les demandes als reptes i les fortaleses. Certament, l’Ajuntament de Terrassa no disposa ni disposarà de tots els recursos necessaris per abordar tal repte però sí que té la responsabilitat de dibuixar, conduir i vetllar per un escenari de futur. Per desgràcia, durant aquest mandat l’equip de govern del PSC no ha avançat en res.
Coincidències de la vida, el mateix passat dijous, la «Comissió de les Rieres de Terrassa» formada per diverses entitats veïnals de barris adjacents a les rieres ens havien convocat a tots els grups municipals a una reunió per tractar el tema. Curiós que per part del PSC assistís una persona del partit, perfectament vàlida i respectable, però que tenint en compte la gravetat d’aquell dia, semblà estrany que no assistís cap regidor de govern, tal com va reconèixer el seu propi representant. El tema de la comissió molt clar: interpel·lar a tots els grups polítics a abordar de manera immediata les necessitats de les rieres de Terrassa.

Des de TeC creiem que el problema no és de les rieres en si mateixes sinó dels barris que conviuen amb elles i que la pateixen, i que durant molts anys han estat absolutament menyspreats per part de l’Ajuntament i la Generalitat. Millorar les rieres és una qüestió de justícia històrica i territorial.

Per als diversos governs que hi ha hagut a la ciutat les rieres no han estat mai al centre de les prioritats. Això és el que hem de canviar, posar les rieres al centre del mapa, atacar les urgències i definir un projecte de futur. Per aquest motiu, des de Terrassa en Comú hem proposat que es redactin el més aviat possible dos estudis integrals de les rieres de Les Arenes i Palau, per identificar i programar actuacions urgents i alhora definir un projecte de futur que permeti orientar totes les actuacions de millora. En el marc dels pressupostos per l’any 2019 l’equip de govern s’ha compromès a redactar-los. Esperem que compleixi amb el seu compromís i comencem a revertir una situació que és urgent i de justícia.

Xavier Matilla Ayala, Portaveu Grup Municipal de Terrassa en Comú

Related Articles

1 Comment

  1. albert roma cabeza

    Molt bo l’article de XAVIER MATILLA. Jo que he viscut molt a prop de la riera de les Arenes conec molt bé el tema. El tema és definir el camí que les rieres necessiten i ni deixar-hi viure ningú. Ja se que és difícil definir el camí, per aniran les aigües si ha vegades, diguem-ne involuntàriament, queden desviades per qualsevol modificació de carrers, inclús al ser asfaltats l’aigua baixa amb més “ràbia” i es cola per on mai pensaries que aniria. L’any 1940, per exemple, recordo bé, (ara en tinc 86), que a l’alçada de la carretera de Castellar la riera tenia una amplada de al menys 300 metres. Aquest any 40 va baixar una rierada pitjor que la del 62 i res no va passar, simplement perquè res no hi havia al seu pas. Jo anava a la riera a portar el dinar al meu avi que hi traginava sorra i amb la seva experiència em va deixar alliçonat. Vaig treballar a LA ELECTRA 20 anys i veia la “usurpació” a diari del sol de la riera pels emigrants que es feien la casa a la mateixa llera i els polítics franquistes del moment mirant cap a l’altra cantó ja que”en aquella riera no vaja mai aigua”. Jo ho veia i pressentia que alguna de grossa en passaria. Home, deixeu-me recordar-vos que on ara hi ha l’empresa CIRSA a la crta. de Castellar hi havia, el 1950 aprox., el primer camp de hoquei de Terrassa i era riera pura dels “pedregots” que hi havia. Després van fer-ho servir pel” tiro al pichon” l’ajuntament de Terrassa. És que si tirem anys i anys enrera arribaríem a culpar la RENFE, us ho asseguro. Bé, però ara ja ens embrancaríem massa enllà. Jo que la nit de la riada estava a l’estació, a la Rambla, amb l’aigua a la cintura com tots els que allà estàvem, ja vaig veure que a les Arenes seria dramàtic. Com així va ser. Deixem’ho aquí de moment.
    Albert

Deixa un comentari