Els grups de consum, ecobotigues i experiències locals vinculades a l’agroecologia, es mostren convençuts que s’ha de treballar per un model que transformi el sistema alimentari a la comarca.
Com és el mapa terrassenc per consumir productes ecològics? Aquesta era una de les preguntes que es pretenia abordar amb una trobada d’actors i experiències del món agroecològic que opera a la ciutat. L’acte l’havia organitzat la CUP, a la Societat Coral Els Amics, dins el marc de la Terrassa Cooperativa. Va ser doncs, una xerrada centrada en debatre sobre què i com és el que mengem.
Les experiències d’ecobotigues o supermercats on adquirir productes ecològics, de proximitat i que dignifiquin les condicions de la pagesia i el medi ambient, estan en un moment àlgid, també a la comarca. Tot plegat, són condicions englobades sota el concepte d’agroecologia. En són exemples propers El Rodal, a Sabadell, i l’Egarenca de Terrassa. «Des de grups de consum que no estaven gaire articulats, després d’un any de trobades vam decidir canviar de model», explicà la Mireia d’El Rodal, que va obrir les seves portes el passat mes de març. Primer van crear molta base social, procurant que altres persones de la ciutat s’impliquessin, i amb un tarannà participatiu, des de crear un grup motor d’impuls, a fer una consulta popular per escollir el nom. La massa ha anat augmentant fins les 110 sòcies actuals, de les quals, detalla la Mireia, unes 67 famílies són consumidores de cada setmana.
L’ecobotiga l’Egarenca, al carrer del Nord 105, és un projecte similar i agermanat amb El Rodal. El Marc Montlló, treballador de l’Egarenca, explicà l’antecedent és el grup de consum de la Coope Candela, que va funcionar durant 17 anys; «venim dels moviments socials, de famílies que s’autoorganitzen, ja que no troben el producte fresc que volen i contacten amb productors perquè els els portin». L’experiència també sorgeix arran de la coordinació amb el col·lectiu PIC Vallès de consumidors i pagesos de la comarca. El Marc reconeix que després de 17 anys, es plantejaren, «o fem un pas endavant o xapem». Especifica el Marc que «a la península existeixen models que superaven les limitacions de les coopes de consum, com ara la Magrana Vallesana, Landare a Pamplona, o l’Ortiga a Reus».
Trobada amb grups de consum i iniciatives de promoció de l’agroecologia i el consum responsable, el passat 17 de novembre a la Coral Els Amics. MG
La Cooperativa de Consum i Resistència, ubicada al Casal Atzur, va començar a funcionar fa tres anys, nascuda dins del moviment de l’esquerra independentista. «Volíem generar un grup de consum alternatiu, amb unes 25 famílies, una xifra que facilita l’organització assembleària», segons en Roc Padró, un dels impulsors de la coope. El dimarts al vespre és quan es recullen les comandes setmanals. En Roc reconeix: «som conscients de les limitacions dels grups del consum carències, per això estem parlant amb l’Egarenca per col·laborar plegats. Fem una planificació a petita escala, i això et fa replantejar quin és el model que necessitem. Quan ens veiem amb els productors, primer ens demanen: què hem de plantar per l’any vinent? Amb l’experiència t’hi vas adaptant i sobretot vas coneixent la realitat del camp».
El projecte «La Colmena que dice sí!», nascut a França, és una experiència per comprar productes ecològics que compta amb uns 40 punts a Catalunya. A la ciutat existeix el grup del Rusc de Terrassa, ubicat al BauHouse de la Casa Baumann, on es lliuren un cop per setmana les cistelles de les comandes fetes a través d’una web, explicà el Raül Fernández: «la idea del projecte és apropar els productors locals i ecològics a consumidors de la ciutat. La web del projecte indica que es treballa amb uns 15 productors de la província que inclouen pa, cervesa, formatges, oli i llegums. També va ser convidada a l’acte una experiència pionera en tenir garanties d’agricultura ecològica als anys 80. La botiga del “Centre internacional de Dietètica i Nutrició”, al carrer Cremat 11, «la va obrir la meva mare fa 40 anys, amb la intenció de vendre productes lliures químics, després de parlar amb els pagesos de la zona2, exposà la Judit, mentre constata com «els darrers anys, però, hem anat veient com els ‘supermercats’ normals es van apropiant d’aquesta alimentació perquè veuen que és rendible».
De la banda de la producció, acudí en Víctor Rodilla i presentà Vímet, una horta ecològica situada a Torrebonica que acaba de començar la seva activitat: «som pagesos, fem producció agroecològica». També col·laboren amb Serveis Socials de l’Ajuntament per oferir a persones amb dificultats una parcel·la per utilitzar-la com a horta, i també a altres persones que poden gaudir dels beneficis de la terra: «volem que el camp s’acosti a la ciutat». A Vímet es fan cistelles de verdures que es venen a restaurants, a l’ecobotiga l’Egarenca, a L’Heura, o al Mercat de Sabadell, que són per ara els primers clients. Vímet surt de la cooperativa l’Eina, i compta amb dues hectàrees de terreny ampliables.
El Mercat Cooperatiu Ecològic es constituí precisament per recuperar una distribuïdora que ajudi a seguir fent gran el moviment del consum crític, a través d’acompanyar que es creiïn noves cooperatives al voltant de l’agroecologia, fomentant la intercooperació i la mancomunació de serveis. Amb aquesta iniciativa sorgida d’un projecte singulars de la Generalitat, «volíem remoure aquest món, i ajudar a fer un salt d’escala que no ens faci por, entre els clàssics grups de consum, complementats amb gent menys militant que també vol consumir de forma crítica», explica l’Arnau.
Crear estructura social i organització local
«Han plegat tantes coopes perquè hi ha gent que no vol compromís, són consumidors puntuals, llavors si obres la diversitat pots captar més gent i educar-los en què això és una cooperativa», sentencià en Marc.
«El capitalisme absorbeix allò on hi veu filó per entrar-hi, i així passa amb el producte ecològic, quan en realitat no ho és: hem de saber d’on ve, amb quines condicions treballen els pagesos», aclarí la Mireia, mentre es mostrà convençuda dels avantatges de l’ecobotiga: «sabem que de l’enciam que comprem, una part va íntegra al productor, i l’altra a mantenir el model de la cooperativa, que és realment transformador, i volem transcendir-lo a una esfera col·lectiva». També es vol destacar d’aquestes iniciatives el fet que «la coexistència amplia la diversitat dels productes que adquirim, a l’igual que la importància de la transparència amb les productores».
Les condicions laborals i la professionalització del model és un altre punt fort per a la Mireia: «la nostra treballadora a la botiga està contractada amb dignitat, quantes dones d’altres súpers ho estan?». En la mateixa línia s’expressà el Marc: «quan es compra un producte, a l’Egarenca, el 80% del cost va cap a l’origen. Tot i que estem començant i ara és complicat, no tothom cobra per tot el que fa, reconeix a la vegada.
“El sistema alimentari mundial està pensat per fer diners, no per alimentar a la gent”
Els participants del debat sobre agroecologia local ho tenen clar: «hem de tenir la cultura de consumir només el que sigui de temporada, i no tot el que hi ha al súper». El Roc afegia que «s’ha de pensar en alguna planificació, no pot ser que s’estigui llençant el 30% del menjar». Per al Marc, «som famílies que rebem un servei de rebost, i els calers van al camp». Al respecte de consumir producte exclusivament pròxim, el Marc comenta que «a la botiga venem 45 quilos de plàtan a la setmana, i és que molta gent els vol». Per això, aposta per generar aprenentatge en aquests entorns d’ecobotiga: a llegir etiquetes, a entendre els preus del camp, del porc, o dels làctics. «Hem de ser conscients que el porc és car, i que a més a Catalunya tenim un problema bestial amb les purines i els transgènics, som el rebost de porc d’Europa, és molt indignant, hem d’aprendre a consumir».
També es va voler il·lustrar «l’abús de productes processats i manufacturats que es fan, quan s’ha de tornar a l’alimentació més fresca, canviar el model alimentari». Per al Roc, les apostes agroecològiques han de visualitzar aquestes qüestions: dieta saludable i que afavoreixi el nostre territori; «quan parlem de consum agroecològic, parlem també d’incorporar llegums a la nostra dieta, que no només té un benefici per a la salut, sinó que contribuïm a una naturalització dels processos de conreu del camp», sentencià. Si més no, tal com resumí el Marc, «el paisatge que observem és un reflex de la nostra cultura alimentària, veiem polígons perquè mengem polígons».
Davant les certificacions ecològiques que promouen les diferents administracions, «producte ecològic és una marca, i alguns se’n poden anomenar així perquè segueixen uns estàndards. Nosaltres parlem de productes agroecològics». En aquest sentit, defensa encara més el model: «el que sí assegurem és que a l’Egarenca ens hem reapropiat dels circuits de distribució i de la cadena alimentària, la propietat d’això és nostra». I té clar que «el sistema alimentari mundial no està pensat per alimentar a la gent, sinó per fer diners».
«Si un producte està certificat, diu que compleix les normes de marca ecològica de la UE, Si no està certificat, has de tenir la confiança en el productor», apunta el Raül de La Colmena. «Quant de temps seguirem delegant en l’Estat aquestes qüestions? Ens hem d’apoderar, proveir-nos d’aliments el més de proximitat possibles. I confiar en les ecobotigues, que comptem amb una estructura, declara l’Arnau, que no creu ni confia «en les etiquetes del CCPAE o les etiquetes de la UE si volem assolir una veritable sobirania alimentària».
Arnau: «veiem com el capitalisme marca el que és ecològic. Per això és clau l’organització, tant la pagesa com la consumidora, i recuperar elements bàsics com estar sindicades, a banda de consumir de forma crítica: fem sobirania!».
Miquel Gordillo
Deixa un comentari