És oportú començar l’any amb bon peu. El pessimisme exagerat és contagiós i estèril. Fer pedagogia de les bones notícies ens ajuda a caminar més ferms i trenar nous somnis. Ras i curt. Tenim motius per felicitar-nos. Ordenances fiscals energètiques pel 2019, un pas endavant, positiu.
Anem a pams. Des de la constitució del Consell Municipal d’Economia Social i Solidària, el gener del 2018, fa just un any, hem plantejat en nom del Grup Local de Som Energia i de la XES (Xarxa d’Economia Solidària), per una banda, la necessitat de fer avançar les clàusules socials (compra i contractació pública transparent, responsable social i ambientalment), i d’altre, la de disposar d’una política energètica de fons renovables, més activa i agosarada, d’acord amb les noves possibilitats que s’estan generant als municipis. Rubí brilla, és un bon exemple proper, donant continuïtat a la iniciativa iniciada l’any 2010 a Terrassa (i coordinant l’acció de sis municipis: l’Hospitalet, Sabadell, Vilanova i la Geltrú, Sant Just Desvern, Rubí): Eficiència energètica i Agents d’estalvi energètic.
En aquesta ocasió ha estat el projecte Impuls Solar Vallès, el detonant principal. Des del Grup Local de Som Energia, vam plantejar la necessitat de revisar les ordenances fiscals, tant en aquest Consell, com al Consell municipal de Medi Ambient (a través de la nostra representant de Som Energia, Sílvia Invers), amb l’objectiu d’actualitzar-les d’acord amb els paràmetres més favorables d’altres municipis del Vallès, i fomentar, d’aquesta manera les instal·lacions de generació d’energia elèctrica als sostres dels nostres habitatges. Una acció de compra col·lectiva, estimuladora de noves accions amb el protagonisme de la ciutadania, tal com s’ha informat en aquestes mateixes pàgines.
Tenim motius doncs per estar satisfets, per animar a tothom a explorar aquestes possibilitats, i per actuar amb més coratge, com a ciutadania responsable, en la construcció d’un nou model energètic. Les modificacions incorporades a l’Ordenança fiscal, 2.1 (Bonificacions per energies renovables en l’IBI, l’IAE i l’ICIO), i al Pressupost del 2019, obren una gran finestra d’oportunitats, també nous reptes per l’Ajuntament de la nostra ciutat.
Unes pinzellades al respecte. Impost de Béns Immobles (IBI). S’estableix una bonificació del 50% durant una vigència de cinc anys pels habitatges unifamiliars que instal·lin equips de generació elèctrica (panells fotovoltaics, eòlica…), que contribueixin a una producció com a mínim del 30% de la despesa energètica que es consumeix, mitjançant estudi tècnic i de consums justificatiu.
També s’incorpora una bonificació durant cinc anys (el 5% de tots els habitatges vinculats) aquells habitatges plurifamiliars que facin instal·lacions per subministrar energia pels serveis comuns (com a mínim un 30%). Indicant que si la instal·lació arriba al 30% de la despesa energètica del conjunt de tots els immobles (locals i habitatges) la bonificació arribarà al 50%.
En el cas de les activitats econòmiques, la bonificació serà del 50%, sempre que s’arribi a una producció mínima del 30% de la despesa energètica. També es contemplen beneficis fiscals (bonificació fins el 50% de la quota) l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), durant tres exercicis. Igualment gaudiran de bonificació en relació a l’Impost sobre Construccions (ICO), les obres de nova construcció, reforma o ampliació on s’instal·lin panells fotovoltaics, de generació eòlica o qualsevol altre instal·lació de generació d’energies renovables. Tenint en compte diferents casos que es contemplen a la normativa.
De la satisfacció inicial als deures pendents
Hem tancat l’any 2018, amb l’aprovació de l’Observatori de la Contractació Pública de l’Ajuntament de Terrassa, però resta pendent el Reglament. Indispensable per començar a treballar. També resta pendent l’aprovació del Pla Estratègic d’Economia Social i Solidària de Terrassa. Cal tancar-los abans de finalitzar aquest mandat.
Els reptes i oportunitats per fer créixer l’economia social i solidària són enormes, com s’ha vist a la darrera edició de la Fira d’Economia Social, però no podem perdre el temps. La reducció d’emissions C02, la implementació de nous compromisos per la transició energètica de les ciutats, exigeix un nou impuls. Els vam enunciar a la darrera reunió del Consell Municipal d’Economia Social i Solidària del mes de desembre. Coincidint amb el 8 aniversari de la cooperativa Som Energia (53.000 associats a tot l’Estat), i que va aplegar a Terrassa, centenars d’associats el 15 de desembre (ja tenim més de 1000 a la ciutat).
Primer. Cal fer molta pedagogia de les noves possibilitats que s’han obert en l’àmbit municipal, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, per avançar en aquesta nova cultura energètica: produir i consumir energia renovable, de forma individual, mancomunada i distribuïda. Podem actuar, aquestes ordenances són un estímul. També per generar més ocupació i professionalització, de qualitat. Economia cooperativa i solidària.
Segon. L’Ajuntament ha d’assumir la seva quota de responsabilitat, produint energia neta, renovable. Ha d’establir un Pla per la instal·lació d’equips de generació elèctrica (fotovoltaica, eòlica…) a tots els equipaments i edificis i locals de titularitat municipals pels pròxims quatre anys. El retorn en estalvi energètic i de reducció d’emissions avalen aquesta inversió en un temps raonable. El diferencial entre necessitat energètica i capacitat produïda s’ha de contractar íntegrament a empreses d’energies renovables. Per estalvi monetari, per ètica i per responsabilitat social.
Tercera. Terrassa, disposa d’una gran superfície de sostres industrials, naus industrials. També hem de trobar la manera de posar-les al servei de la generació d’energia. L’aposta estratègica per una Terrassa de la indústria, passa per una acció concertada que permeti convertir els sostres i teulades industrials en centres de generació energètica. Estalvi directe i producció d’energia neta.
Quart. Aquests reptes demanden ja, anar més lluny. Necessitem una veritable Agència Energètica de Terrassa (o del Vallès) per articular aquestes iniciatives. Pedagogia. Facilitar a la ciutadania la contractació de la seva energia (fons renovables). La producció d’energia dels equipaments municipals, dels sostres dels habitatges, comercials, industrials. Una agència que ofereixi un servei transparent, compra i distribució d’energia, que converteixi als seus associats en usuaris i usuàries responsables. Si ho hem aconseguit amb la municipalització de l’aigua, per què no ho podem fer amb l’energia? Barcelona Energia, és ja una realitat, un bon exemple a seguir.
Domènec Martínez, Representant del Grup Local Som energia al Consell Municipal d’Economia Social i Solidària. Gener del 2019
Deixa un comentari