[Ivan Martos] Municipalisme i compromís

No Comment

Des de l’esquerra tenim una llarga tradició de municipalisme al nostre país. Començant pels moviments republicans, federalistes i anarquistes al segle XIX fins a la fi tràgica de la II República, vam veure l’exercici de la descentralització del poder de l’Estat i la necessitat d’institucions locals autònomes i assembleàries, on des de la democràcia directa es gestionés els interessos comuns.

Amb el final del franquisme l’aportació municipalista del PSUC ha estat fonamental. Parlem dels immensos esforços realitzats pels Ajuntaments democràtics en els primers anys de la seva existència.

Ara, cal donar una embranzida a la proposta de municipalisme. És des de les ciutats, pobles o barris on desenvolupem les nostres vides on s’ha de construir el futur i la prosperitat que volem. Diu sovint el periodista Jordi Évole que “la meva pàtria és el meu barri”.

Per això, hem de reivindicar major autonomia i finançament de l’Estat als municipis. Els ajuntaments no han de ser simples gestors de recursos i fàbriques d’informes i resolucions sense efectes en la vida quotidiana. Volem ajuntaments valents, que encarin les dificultats, estiguin amb la gent i treballin per a fer una ciutat millor.

I fer una ciutat millor és, per exemple, municipalitzar els serveis bàsics com l’aigua (com hem fet a Terrassa), la neteja o el transport públic, reduint les innecessàries externalitzacions de serveis i amb un control estricte de les obres i contractacions públiques. Anar més enllà de l’alternança, per l’alternativa. Impedir la degradació dels nostres barris i donar-los vida, aturar la gentrificació que pateixen algunes poblacions, ser Ajuntaments més transparents i menys clientelars, crear una nova dinàmica d’ús del sòl i de l’habitatge, treballar amb un nou model més sostenible de ciutat, apostar pel benestar, la reindustrialització de qualitat, la plena ocupació i el treball digne…

Fer municipalisme no és aïllar-se de la política catalana, espanyola, europea o mundial. Moltes de les problemàtiques que patim la ciutadania provenen de d’afers polítics supramunicipals i són compartides més enllà per molta més gent. Fer municipalisme és comprometre’t en aquelles lluites polítiques i reivindicacions que ens millorin la vida a tots i totes.

I finalment, no hi ha municipalisme sense democràcia participativa. Diu la dita que “les coses canvien quan tu et mous”. S’han d’establir mecanismes que millorin el compromís de la ciutadania amb la seva ciutat i puguin participar en els debats i en la presa de decisions i d’iniciatives. I per això és vital la fortalesa del moviment popular, des d’associacions de veïns fins a sindicats, passant per entitats culturals, grups de dones, de joves i de gent gran, d’associacions estudiantils o de mares i pares d’alumnes. La democràcia i el poder popular no venen per les institucions, sinó per la força de la gent organitzada. Municipalisme és que la gent s’apoderi de les seves vides i de la ciutat.

Més enllà de l’ambigüitat i el màrqueting electoral, és necessari donar contingut, claredat i solidesa als conceptes. Per això, la gran tasca d’una força política que es digui municipalista ha de ser que la gent s’organitzi i mobilitzi des del seu territori o barri. La política no ha de ser cosa d’elits, sinó de la gent que hi vivim i ens comprometem. Aquest és el gran repte de l’esquerra que no ens rendim, dels que som i serem militants de la vida.

Ivan Martos Aguilar, coordinador local d’EUiA a Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER