[Vicenç Villatoro] Sobre Primàries Catalunya Terrassa, ‘Coherència i eficàcia’

No Comment

Si unes eleccions municipals són sempre importants, perquè toquen els aspectes de la vida més concreta dels ciutadans, les que ara vénen tenen una especial transcendència política. Especialment per al sobiranisme català. Certament, com sempre, les eleccions ens permetran comptar-nos, i això és essencial en el procés sobiranista, que necessita poder exhibir majories electorals i socials. I en sortiran els ajuntaments i sobretot les alcaldies que tindran un paper molt rellevant en les circumstàncies que el país pot viure en els pròxims mesos: la resposta cívica a la sentència dels presos, el manteniment d’un front institucional en un hipotètic horitzó d’aplicació molt dura de l’article 155, la projecció exterior del cas català com una qüestió de democràcia i llibertat. Els ajuntaments (i les Diputacions, que surten també d’aquestes eleccions!) poden esdevenir les veritables casernes d’hivern institucionals del sobiranisme.

És molt important comptar regidors, però és encara més fonamental comptar alcaldes. Els ajuntaments són una institució presidencial, on el pes i la visibilitat de les alcaldies és molt gran. I el sistema electoral fa que l’accés a aquestes alcaldies tingui una lògica pròpia, diferent a les eleccions parlamentàries. L’experiència ens ha ensenyat que, en les circumstàncies actuals, que porten a una gran fragmentació del vot, és molt difícil en els ajuntaments grans i mitjans aconseguir pactes postlectorals amb majoria absoluta. I si no hi ha majoria absoluta, l’alcaldia s’atribueix a la llista més votada, encara que sigui minoritària. Per tant, ser la llista més votada és en les municipals infinitament més important que en les parlamentàries. Estic convençut que la major part de les ciutats mitjanes i grans de Catalunya, Terrassa inclosa, tindran com a alcalde el cap de la llista més votada, sense que necessàriament tingui majoria absoluta en el ple d’investidura. I que seran molt estranys els casos en els que algú arribi a l’alcaldia amb la meitat més un dels regidors al darrere.

Al sobiranisme li convé tenir molts vots, molts regidors, però sobretot moltes alcaldies. És el que més li convé. Quina ha de ser l’estratègia, doncs? La que, sense renunciar a la coherència en els principis bàsics, faci més fàcil que al llista més votada a cada població sigui sobiranista. El sentit comú diu que això és més fàcil si hi ha el mínim de candidatures sobiranistes en cada ciutat, si es produeixen processos de confluència i pactes pre-electorals. Primàries? Sense renunciar a la coherència i a la transparència democràtica, tot allò que faci multiplicar i dispersar les candidatures independentistes pot esdevenir un problema. Tot allò que les faci sumar per garantir ser la llista més votada, un avantatge estratègic. És millor guanyar que buscar culpables per no haver guanyat. És més negoci per a l’independentisme tenir moltes alcaldies que tenir molts solidíssims retrets a llençar-nos al cap els uns contra els altres.

Vicenç Villatoro, escriptor

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER