Demà dimarts a les 18 hores s’ha convocat una segona reunió, a la Masia Freixa, per què un grup format per persones interessades de l’àmbit local aprofundeixin en els objectius de l’Àgora de Drets Humans, un espai impulsat pel Síndic Rafael Ribó i l’Institut de Drets Humans (IDHC).
Reunió informativa de l’Àgora Drets realitzada el 7 de març a la Masia Freixa, amb el Síndic Rafael Ribó en el centre de la imatge. MG
Amb l’objectiu de millorar i promoure la protecció dels drets humans, i per implicar la ciutadania en aquest objectiu, fa uns mesos es va crear l’Àgora per crear una estructura de Drets Humans. Es tracta d’un espai impulsat pel Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i l’Institut de Drets Humans (IDHC), que pretén desenvolupar un Pla de Drets Humans per elevar-ho al Parlament de Catalunya. Aquesta Àgora, que pretén aglutinar grups locals per treballar en l’aprofundiment dels drets, ha convocat també un espai propi a Terrassa.
Una primera trobada el passat 7 de març va servir per informar dels objectius i el mandat d’aquesta Àgora Drets. Davant d’una trentena de persones de diverses entitats locals interessades en la matèria, el Síndic Rafael Ribó defensà que Catalunya «ha de disposar d’un pla propi per vetllar pels Drets Humans, tal com ho demana l’ONU i entitats internacionals, i que ha de ser d’obligat compliment». A la vegada, Ribó comparteix que aquest s’ha de desenvolupar «a partir de la participació de la societat civil».
De cara a defensar i vetllar per tots aquells drets que s’estan incomplint de forma sistemàtica, entre d’altres, la llibertat d’expressió, accés a un habitatge digne, una educació digna, afegí Ribó: «no s’ha conquerit cap dret només amb la llei a la mà, tots han estat assolits superant els marcs legals».
«Cal disposar d’un Pla de Drets Humans»
En aquest sentit, subratllà Ribó que existeixen «tractats subscrits per l’Estat espanyol, i per tant són obligatoris de complir». Va posar sobre la taula els exemples d’Escòcia, o de Madrid, que disposen “d’un excel·lent Pla de DDHH”.
L’advocat Joan Tamayo, com a membre del col·lectiu local Espai Drets, manifestà també la necessitat d’adherir-se a aquesta iniciativa «per contactar amb la societat i veure quina és la situació dels drets humans a tots els nivells, obrir la diagnosi a la ciutadania i què s’ha de fer en aquest país perquè no es vulnerin els drets humans». Tamayo destacà que a la ciutat ja hi ha una dinàmica de treball en vetllar pels drets humans», tot referint-se a l’Espai Drets, format per diversos col·lectius locals, o la Carta de Salvaguarda de Drets Humans que l’Ajuntament va signar l’any 2002. També dóna suport la Síndica de Greuges Municipal, Isabel Marquès.
Aquesta Àgora proposa 27 drets que inclouen diversos àmbits: dret a la Seguretat vital, salut, educació, urbanisme, medi ambient, lingüístics, culturals, participació en els afers públics, dones, infants, col·lectiu LGTBIQ, persones amb discapacitat… Tots aquests drets i el seu desenvolupament es poden consultar a la seva web.
A les convocatòries de l’Àgora Drets que s’estan fent arreu del país, es pretén que els grups locals funcionin de forma autoorganitzada. A la primera reunió s’informà que el mes de juny s’ajuntaran totes les reflexions recopilades i seguidament es dissenyarà el pla.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari