Dolors Lledó
Fa uns dies, llegint uns comentaris a les xarxes socials, vaig pensar que hi ha coses que semblen no canviar, tot i que estem vivint al segle de més obertura en termes de diversitat sexual. Sí però…
Aquesta és la frase, “sí però”. Parlar de la vida privada de les persones per treure algun tipus de rèdit o benefici polític o per atacar-la simplement per la seva condició sexual, és d’una baixesa que només fa que retratar qui ho fa. Perquè qui fa això no em mereix gens de respecte; sense valors, amb mi que no hi comptin. Des de moltes entitats locals i plataformes lluitem, a Terrassa, per una ciutat feminista, lliure de masclismes, agressions i fòbies; defensem drets i donem veu a totes aquelles situacions que la vulneren i que en cap cas són defensables.
M’agraden les frases reflexives, aquí va una de ben bona: “Soy dueña de mis silencios, esclava de mis palabras”. Més d’una i d’un s’ho podien aplicar. Acabades les campanyes electorals, el balanç és el que han dit les urnes, però el camí per arribar a aquestes, en molts casos, ha sigut lleig i denigrant. Torno a dir, com ja vaig fer dies enrere, la política ho devora tot i sincerament, no tot s’hi val per uns quants vots (o si??).
Comparteixo les paraules que he llegit, publicades en nom de LGTB Terrassa, al cent per cent. Amb elles em trobaran sempre, defensant els drets i la dignitat. Quan comencem a entendre que els valors són més importants que altres coses, farem via. Mentrestant, continuarem denunciant aquestes situacions des de l’activisme, perquè la vida íntima és això, íntima:
“Ens hagués agradat tenir una campanya lliure de LGTBIfòbia, lamentablement sembla que haurem d’esperar a la propera. Desqualificar els rivals polítics per la seva orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere és LTBIfòbia. Desitgem que les crítiques polítiques algun dia es basin en motius polítics i no en desqualificacions masclistes i LGTBIfòbiques”. (LGTB Terrassa)
Dolors Lledó, Presidenta de la FAVT
Deixa un comentari