Anna Carol
El grup de teatre Amics de les Arts ens posa en escena, des del 22 de novembre fins al 22 de desembre, al seu local, al carrer del Teatre, l’obra Les arrels (1959), del dramaturg anglès Arnold Wesker (Stepney 1932-Brighton 2016). L’adaptació està dirigida per Maria Miralda. Aquesta peça teatral, traduïda al català per Enric Dachs, es va estrenar per primera vegada a Catalunya l’any 1963, al teatre Guimerà, pel TEC (Teatre Experimental Català). Però el missatge que ens transmet és ben actual, tot i haver passat seixanta anys des que es va escriure.
La jove Beatie Bryant (Anna Massallé) arriba al seu poble natal, Norfolk, després de viure una temporada a Londres, on coneix el Ronnie, un jove del qual s’enamora i que vol presentar a la família. Un noi de ment oberta, un intel·lectual amb idees noves, que la sacseja per dins i li fa veure el món de manera diferent de la que els seus parents el veuen. Uns parents conformistes que van fent la viu-viu i que no es plantegen res més enllà del dia a dia.
Moment de l’obra ‘Les Arrels’. Foto: Isabel Díaz
La protagonista, que es rebel·la davant d’aquest immobilisme, intenta remoure consciències conversant amb els seus i transmetent les noves idees que ha après del seu promès. L’activitat frenètica a l’escenari, símbol d’aquest desvetllament interior, desconcerta a tothom, fins i tot el públic, que té a tocar.
L’escenari, al centre de la sala i que s’estén cap a l’auditori, situat a banda i banda d’aquest, fa que els espectadors gairebé formem part de la família Bryant, fins i tot sentim l´olor de vianda cuita i notem la fredor de l’hivern.
Així doncs, no ens deixa indiferents ni l’actitud del pare, Mr Bryant (Ernest Castañé) més amoïnat pels porcs que té a la granja que per la seva muller, ni Mrs Bryant (Anna Clariana), resignada a viure reclosa a la cuina i esperant que passi algun vehicle per treure el nas per la finestra i somiar uns segons. Tampoc la dels germans, la Jenny (Marta Espachs) i el Frank (Eloi Falguera) i la dels cunyats, en Jimmy (Marc Novellon) o la Pearl (Angela Villarrubias) que, resignats, assisteixen, sense massa esma, a l’àpat que prepara la mare per conèixer el pretendent. Malgrat tot, tots l’esperen encuriosits.
La interpretació que cada actor i cada actriu fa del seu personatge és impecable i ben travat, però vull destacar la credibilitat i la força interpretativa de les dues protagonistes: l’Anna Massallé en el paper de filla i l’Anna Clariana en el paper de mare.
També cal remarcar l’ambientació de l’obra; tant pel que fa al decorat, totalment adient a l’època, sense mancar-hi ni un detall, així com el vestuari, que ens acaba de situar cronològicament i on contrasten els colors foscos de les ànimes apagades amb els colors llampants de la protagonista.
Teatre amb l’objectiu de “desvetllar la massa”, com diu el mateix autor, objectiu que marca totes les seves obres i que, com he dit abans, és vigent en els nostres temps.
El monòleg final de la Beatie acaba amb una frase que resumeix el sentit de l’obra: “Estic començant a pensar!” crida la protagonista, satisfeta, mentre s’apaguen els llums. Comença a ser lliure!, exclamo jo.
Una obra impecable, ben dirigida i amb una coordinació excel·lent de tots els elements teatrals. No us la perdeu!
Deixa un comentari