Felicitat Llop, nascuda a Nonasp, un llogarret de la Franja, catedràtica de Filosofia a l’IES Cavall Bernat de Terrassa, impulsa un taller de pensament crític: «Governamentalitat i lluita política. La rebel·lió dels cossos», que oferirà dues sessions dedicades a Michel Foucault i Judith Butler aquest primer semestre de 2020 a Amics de les Arts i Joventuts Musicals.
—Felicitat, perquè t’interessa especialment que es treballi al voltant de l’obra de Foucault i Butler?
—Tots dos parlen de cossos en lluita contra el Poder i proposen actituds alliberadores per fer fronta les seves noves estratègies. Foucault proposarà una actitud crítica davant qualsevol forma de poder, i Butler busca la construcció d’un «nosaltres» enfront del discurs individualista del neoliberalisme.
—Quina és l’aportació que fa Michel Foucault sobre com es manifesta el Poder des de la modernitat fins als nostres dies?
—Foucault parteix del mètode de Nietzsche que consisteix en fer «arqueologia i genealogia». Foucault treballarà en el rastreig dels orígens i manifestacions d’una sèrie de noves formes de Poder, nascudes amb la Modernitat, que es manifesten en determinades tècniques polítiques i socials que generen noves formes de control social encaminades al control dels individus. El Poder ja no es manifestarà tan sols en el control del territori, sinó que sobretot ho farà en el control de les persones en els aspectes més íntims de la seva vida quotidiana. Des del Poder se’ns diu què és normal i que no, què és correcte i què és incorrecte, i es cataloga i tracta la gent en funció d’aquests criteris. A les escoles ja es comença a etiquetar certs nois i noies com persones de característiques diferents que una vegada diagnosticades seran medicades, en alguns casos, i tractades en funció de les recomanacions del discurs psicopedagògic. Els manicomis i les presons són institucions on les persones adultes que sobrepassen certs límits d’incompliment de la normativitat són confinades per rebre teràpies lesives o ser castigades.
—I què proposa davant això?
—Foucault sempre va ser un activista social i polític molt involucrat en aquests temes, i estava obertament a favor de la rebel·lió com a única manera de canviar l’ordre de les coses. Foucault ens obre els ulls de manera crítica sobre la governabilitat, sobre aquesta manera subtil de controlar-nos, i ens adreça cap a la necessitat de resistir-nos a ser governats, o sia, a ser encasillats, conduïts, reglats, estructurats, manipulats… Proposa una actitud!
—Judith Butler potser és més concreta en les seves propostes…
—El text de Butler que he proposat per llegir és un capítol d’un llibre que porta per títol Cuerpos aliados y lucha política. Ella té molt clar que el neoliberalisme imperant avui dia es quelcom a combatre si el que volem és una vida vivible per a totes les criatures humanes i no humanes. L’ètica de Butler es basa en les aportacions de la Melanie Klein, una psicoanalista que va estudiar la formació de l’estructura psíquica dels infants i que creia que en aquest període de la vida el cos humà —som cossos per a la filosofia arran de Nietzsche— és un feix d’instints, i que alguns són agressius, perquè tot organisme lluita per la supervivència. Per a Klein, la figura materna, que és un referent essencial per satisfer les necessitats d’aquests cossos humans desvalguts i vulnerables, fa que els instints d’agressivitat cap a l’altre s’apaivaguin, pel vincle de dependència. Trobo genial que l’ètica de Butler es fonamenti, doncs, en els conceptes de precarietat i vulnerabilitat, que no sigui presentada com una normativa teòrica, sinó com la imprescindible satisfacció d’una necessitat molt humana a través de la creació d’un «nosaltres».
—Però no sempre es produeix aquest sentiment de pertinença a una comunitat…
—Butler, partint de les aportacions d’Emmanuel Levinas, planteja que una vegada ens adonem de la precarietat i la vulnerabilitat humanes podem triar dos camins. O les acceptem i creem vincles solidaris o, ben al contrari, ens entossudim a negar-les i escollim el camí de la transcendència per intentar escapar de les limitacions humanes i de la mort. Aquest últim camí desemboca en la creació de les relacions de poder, de domini, que descriu Foucault.
—Sotmetre els qui t’envolten…
—Quan es produeix un assetjament escolar, l’agressor és un individu deteriorat que no accepta les seves limitacions i vol negar-les mitjançant l’exercici un poder despòtic sobre un altre. El mateix mecanisme està a l’origen del masclisme i de totes les possibles manifestacions d’abús de poder.
—El format d’aquestes dues sessions del taller no serà el d’una xerrada convencional, oi?
—No, en primer lloc, tothom que participi hauria d’haver llegit prèviament els textos que he recomanat. D’altra banda, jo, si cal, em limitaré a anar conduint el col·loqui i a participar com una més.
—Serà un col·loqui obert a tothom…
—Per descomptat. La gent hauria de participar sense complexes. En el cas de Foucault, tinc clar que segurament jo mateixa no l’he entès del tot en alguns aspectes. Per introduir-se en la comprensió de textos que mobilitzen el pensament crític, fer-ho de forma col·lectiva és una molt bona manera de fer-ho.
* * *
GOVERNAMENTALITAT I LLUITA POLÍTICA. LA REBEL·LIÓ DELS COSSOS
Una introducció al pensament de Michel Foucault i Judith Butler
21 de gener, 19:00h – Michel Foucault / 12 de maig, 19:00h – Judith Butler
Amics de les Arts i Joventuts Musicals – Sant Pere, 46, primera planta – Terrassa
Aquesta introducció als pensaments de Michel Foucault i Judith Butler es farà a partir de la lectura prèvia dels textos següents:
► Ester Jordana Lluch: Michel Foucault: Biopolítica i governamentalitat, Gedisa, 2019
► Judith Butler: Cuerpos aliados y lucha política, Paidós, 2017. D’aquest llibre es treballarà en concret el capítol 3: «Vida precaria y la ética de la cohabitación»
Deixa un comentari