El futur no està escrit, pot anar en diferents direccions. Depèn de com es resolgui la guerra russa-ucraïnesa.
L’augment d’armes en el conflicte només serveix perquè la guerra continuï i se’n beneficiïn les empreses armamentístiques.
Les sancions no tenen res de pacífiques, són un instrument més de guerra.
Evitar que el gran, el fort (Rússia) aixafi el petit, el feble (Ucraïna), és qüestió de l’esforç polític, a través de mediadors (persones o Estats) i no per armes o sancions. El diàleg passa per entendre per cedir.
La guerra acabarà amb un acord polític. Per això, s’han d’esforçar les institucions, amb el poder dels Estats, a arribar a un acord com més aviat millor i així evitar més víctimes al camp de batalla i a la resta del món per les crisis deslligades per la guerra.
Segons es resolgui el conflicte, sigui per un vencedor o per un acord, el fet determinarà el nou ordre mundial. Per això, l’esquerra continuem proposant, amb els nostres valors humanistes, que sigui la política la que resolgui el conflicte pacíficament, i que acabem amb les guerres i les sancions en el futur. Que sigui la Democràcia l’imperatiu de resolucions de conflictes.
La crisi democràtica que vivim actualment és deguda a gent molt interessada a desacreditar la política per impedir l’avenç democràtic. D’aquí el mètode Jakarta, revolucions de colors (R. Taronja), Otpor, cops tous, tàctiques com “la no violència”, “la desobediència civil” (admeses com a “bones en si mateixes” i assimilades per la democràcia), guarimbes, operació sobirania, teories de Gene Sharp (198 mètodes de desestabilització: protesta i persuasió, no cooperació, i intervenció no violenta), silenci mediàtic, desinformació, discursos d’odi, falses notícies, etc. Deriva a l’anti política, el cabdillisme i la violència.
LA PAU S’ACONSEGUEIX AMB DIPLOMÀCIA I DIÀLEG, SENSE VENCEDORS.
Armando Sánchez
Deixa un comentari