Lluís Costa
«La idea va ser, una mica, recuperar les 17 hores de cinema, aquella marató de pel·lícules que es feia a Terrassa, organitzades per Amics de les Arts, amb el Toni Verdaguer, però en un format una miqueta més assequible», explicà a Malarrassa en Marc Girona, un dels promotors, junt amb el Jaume Farré, tots dos apassionats de la pantalla gran, i, per descomptat, el cinema Catalunya.
«Va ser una feliç coincidència», informa la Maite Piqueras, cap responsable del cinema. «En aquella època, nosaltres ja hi pensàvem a incloure en la programació un tipus de sessions com aquestes». La cosa va anar així, sumant l’entusiasme, els records i l’empenta del Marc i el Jaume amb la de l’equip de treballadores del cinema. «Quan ens ho van proposar vam dir: home, tot perfecte, perquè la idea i la intenció les teníem i ells tenien ganes i vam dir va, fem-ho!».
D’això fa 4 anys, i s’han celebrat tres edicions, la primera el 2019. «Vam haver de prescindir-ne l’any de tancament per la pandèmia», recorda la Maite.
Per què específicament cinema fantàstic i de terror?
Maite: Partint de la base que 17 hores seria massa, almenys de moment, havíem de limitar temps i, per tant, millor també la temàtica. Perquè havent d’escollir 6 pel·lícules, fer un megamix de comèdia, romàntica, ciència-ficció… ens va semblar massa. Fantàstic i terror era la proposta que en Marc i el Jaume portaven, i a nosaltres ens va agradar mol, perquè pot agradar al jovent i portar públic.
Marc: Una idea que va estar molt bé va ser que, de les 6 pel·lícules, la primera fos una mica més juvenil, més de caràcter infantil, més fantàstica que de terror…
Maite: Familiar
Marc: Familiar, exacte i que les menors de 18 anys poguessin gaudir també de la jornada sense haver de posar El exorcista a criatures de 8 o 9 anys, per exemple.
Maite: I podies fer un cicle amb una sèrie que ja és un clàssic, una estrena, pel·lícules mítiques i una de familiar per poder abraçar com més gent millor.
Això Teniu la sensació de fer-ho per un públic molt reduït dels molt apassionats o el resultat mateix ja mostra que no és això?
Maite: No, el resultat demostra que no és això perquè tenim tota mena de públic tenim gent jove, famílies, gent gran, tenim amants del cinema… perquè fem un clàssic. Llavors, hi ha la gent que ens ve normalment i, a més, el públic que ve perquè són aquestes jornades i perquè l’ambient que es crea és divertit, màgic.
S’omple el cinema?
Maite: sí, sí. A les sessions ve molta gent, en algunes més de 200 persones. L’última edició es van vendre més de 130 abonaments complets, per les 6 pel·lícules. Aquest any s’han venut ja més de 100. Després, hi ha les entrades per una o dues pel·lícules només.
Marc: Per nosaltres, el màxim era veure el cinema ple, i ho omplim, sí. Inclús ve gent de fora de Terrassa. Es nota de seguida quan és una pel·lícula que és un clàssic, la gent ho gaudeix molt.
La gent ja coneix les pel·lícules?
Marc: La majoria ja les han vist i esperen el moment de tornar a veure-la en pantalla gran.
Maite: També hi ha molta gent que no l’ha vista en cinema, potser sí a la televisió i, llavors, té molta il·lusió per veure-la en el cinema.
Aquesta edició passeu Tiburón.
Marc: Recuperem aquest clàssic que en pantalla gran no l’ha vist molta gent, la gent jove i no tant, segur que no.
Com va ser la selecció de les pel·lícules?
Marc: Es fa una proposta en comú i consultem amb més gent.
Maite: Després s’han de veure les limitacions, perquè no totes les pel·lícules que vols estan disponibles per a l’exhibició. Hem de mirar les llistes de les distribuïdores. En tot cas, n’hi ha moltíssimes, el menú cinematogràfic és excepcional, és increïble i no ens quedem mai curtes.
Marc: Tenim també una votació popular per escollir una de les 6, a partir d’una proposta de 3 pel·lícules disponibles. El públic pot votar a la pàgina web del cinema. Aquest any han votat 270 persones, entre, que és una del Peter Jackson, La Matanza de Texas i Zombieland. Ha guanyat La Matanza de Texas, amb 130 persones vots.
Una pregunta més enllà del festival: hi ha crisi de les sales de cinema?
Maite: La crisi de la qual es parla ara és des de la pandèmia. Molta gent va canviar els costums i s’ha passat a veure pel·lícules en línia, a la televisió. El 2019 els cinemes estaven en una situació bona, feia uns anys que recuperaven espectadors. El 2020 va ser un trencament absolut, i ara estem en recuperació, però encara els cinemes no han arribat al nivell del 2019.
Però es veu la recuperació?
Maite: Sí, segur. Ara, costa recuperar i no sabem si es recuperaran les xifres d’abans.
Deixa un comentari