Eloi Falguera
Director i autor
Aquest divendres, 23 de novembre, el Grup de teatre d’Amics de les Arts estrena una nova comèdia: A les fosques. Es tracta d’una adaptació de l’obra Comèdia negra, de Peter Shaffer, el mateix autor que va escriure les famoses Amadeus o Equus. Parteixen, doncs, d’un text i d’un autor de primer ordre.
La tindran en cartellera tot un mes (fins al 23 de desembre), durant el qual la representaran fins a 16 vegades. Es podrà veure tots els divendres, dissabtes i diumenges i, fins i tot, el dijous 6 de desembre.
El repte amb aquesta estrena és gran, sobretot si tenim en compte que ve després del gran èxit que ha suposat Deixeu-me un tenor, comèdia d’embolics que encara van representant i que els està donant moltes alegries. Sense anar més enllà, aquesta setmana han rebut el Premi a la millor obra de la Mostra de Teatre d’Ulldecona. Una obra que els ha sortit rodona, com també esperem que els surti A les fosques.
Per parlar d’aquest nou muntatge hem entrevistat la seva directora, Maria Miralda.
Maria Miralda, directora de Grup de teatre d’Amics de les Arts. Fotografia Eloi Falguera
De què tracta A les fosques?
Tracta d’un jove escultor que està esperant, al seu estudi, la visita d’un milionari. Si al milionari li agrada la seva obra n’hi comprarà. Podria convertir-se, a més, en el seu mecenes. Això, sens dubte, li canviaria la vida ja que podria començar a viure de ser artista.
Interessant punt de partida.
A més, hi ha la parella de l’artista, la qual vol aprofitar la visita del milionari per presentar el noi a la seva mare i, així, causar una bona impressió. Per acabar d’embolicar la troca, com que l’escultor no té un ral, aprofita que té un veí col·leccionista d’art, que afortunadament és fora, per agafar-li prestats tot un seguit de mobles i objectes. A partir d’aquí tot s’embolica.
A les fosques és comèdia, però té un punt de negror…
L’objectiu principal és que la gent rigui amb les coses que passen. Però, en el fons, totes aquestes comèdies que semblen només per passar-ho bé, tenen alguna cosa que ens fa reflexionar. L’escultor de l’obra intenta vendre no el que realment fa, sinó una aparença de si mateix. La pregunta seria: És ètic aparentar una cosa que no ets per voler triomfar?
Això és molt actual. Avui tothom busca un èxit immediat.
Això no vol dir que el que hi hagi al darrera no sigui bo. L’escultor de l’obra pot ser bo o pot ser dolent, però com que l’èxit costa, opta per aparentar el què no és i intentar un camí més fàcil. El mateix passaria amb la mare de la noia. La fan venir, en aquest moment, perquè es pensi que l’escultor té diners i així els deixi casar. Un altre engany que, traslladat a avui dia, fa preguntar-nos si totes les aparences que ens posem al davant, per semblar el que en veritat no som, són ètiques o no.
Parlem dels personatges. Qui fa el paper de l’escultor?
Aquesta vegada el protagonista li ha tocat al Marc Novellon. Fa del pobre escultor, sense un duro, que a més és un faldiller. Un home que té una mentalitat molt oberta pel que fa a les relacions amb les dones i els amics. La seva vida és l’escultura i per tirar endavant, tot d’una, decideix que és millor casar-se amb una noia amb diners, per així continuar fent d’artista. És una mica un vividor.
I el paper del milionari?
El fa el Toni Garrich. És un personatge que apareix a última hora i ve a veure les escultures.
Quants personatges surten en total?
És una comèdia de 8 personatges. Els interpreten el Marc Novellon, la Marta Espachs, la Mercè Coll, l’Anna Clariana, l’Ernest Castañé, l’Àngela Vilarrubies, el Vicenç Lorenz i el Toni Garrich.
És la tercera comèdia seguida que dirigeixes, després de Cansalada cancel·lada i Deixeu-me un tenor. Amics de les Arts aposta per les comèdies o és casualitat?
En les dues obres anteriors tenia clar que volia fer comèdia. Aquesta vegada tan me feia. La veritat és que A les fosques és una obra que ja havia llegit, feia 4 o 5 anys, i la tenia guardada al calaix. Quan valoràvem què fer aquest any, la que en realitat volia dur a escena vaig veure que no tenia prou temps per tirar-la endavant, i vaig optar per aquesta. Que sigui comèdia és casualitat.
La portareu de gira?
No, aquesta obra no. Aquest hivern encara tenim actuacions de Deixeu-me un tenor i la que ara estrenem no sortiria de gira fins l’any que ve. Total, que hem decidit descansar. El motiu principal per no fer gira amb A les fosques és descansar. Sempre som els mateixos i sortir tants diumenges és cansat. De totes maneres, fa pocs anys que fem rodar els espectacles. A nosaltres el què més ens agrada és fer-la aquí, a la nostra sala, durant un mes.
L’escenografia tinc entès que, una altra vegada, serà espectacular.
Sí. És una escenografia de dos pisos. Aquest és un altre motiu que ens dificulta portar-la de bolos. Torna a ser obra de l’Ernest Castañé. Si vols no tindrà res d’especial: És una planta baixa i un pis, però els colors, la barreja d’objectes, com l’Ernest ha pensat l’habitació que fa d’estudi… Tot això és sorprenent. Fins i tot estic demanant que em posin teló perquè quan el públic entri no la vegi.
Després de l’èxit de Deixeu-me un tenor, tens la sensació que aquesta estrena és tot un repte? Que el públic n’espera molt?
Sí. És un repte molt gran perquè Deixeu-me un tenor segueixo pensant que és una comèdia molt bona, molt ben escrita. Cada cop que la representem als bolos penso: “Ostres que és bona!” No hi ha res que sobri. I A les fosques és una comèdia molt diferent. Deixeu-me un tenor és una comèdia de situacions, en canvi, a A les fosques la situació sempre és la mateixa i l’argument és simple. L’important ara serà l’acció, tot el que vagi passant. Els gags surten de les accions, no de les situacions.
Després de dos anys de gira, quina valoració en fas del circuit de mostres i concursos de teatre amateur?
El circuit és molt gran i això vol dir que hi ha moltes oportunitats de girar i voltar. Hi ha llocs molt interessants, concursos formidables, amb teatres ben equipats, amb escenaris nets, amb gent entesa, que programen companyies bones… però llavors, et trobes també tot al contrari: llocs on res està cuidat, on no es valora, on sembla que hi vagis a fer el festival de final de curs. Per a mi això és un contrast molt gran. Cada cop que anem a un lloc nou penses: “A veure què et trobaràs. Un lloc bo o un lloc on no hi tornaràs mai més?” I és que el teu espectacle, segons en quines condicions, no pot lluir el què tu vols. La base és que encara que tinguis poques condicions estiguin ben cuidades.
A les fosques es podrà veure del 23 de novembre al 23 de desembre, a la Sala d’actes d’Amics de les Arts (C/ del Teatre, 2). Els divendres i dissabtes a 2/4 de 10 de la nit i els diumenges a les 6 de la tarda. Representació especial el dijous 6 de desembre. Reserva d’entrades: 937859231 (de 5 a 8).
Deixa un comentari