JANA o la violència de gènere feta musical

No Comment

El diumenge passat el Grup Filagarsa de Molins de Rei ens va presentar un musical actual i adient al mes de març. Després de les últimes representacions on hem tingut drames, comèdies, clàssics i obres contemporànies, ara el Premi Ciutat de Terrassa ens ha regalat un musical de creació pròpia.

Filagarsa ja ens té acostumats als musicals i han sigut mereixedors de grans premis com per exemple l’últim espectacle El Gran Somni.

Aquesta última producció, Jana, ens demostra que el musical no és un gènere a part del drama i la comèdia, sinó que qualsevol gènere teatral es pot convertir en un musical i tot l’argument i els diàlegs encaixen perfectament amb les cançons.

Jana transcorre en una plaça de Barcelona on tres food trucks ofereixen pastissos, cafè, sucs i xurros als seus clients. Jana (Anna Costa), la protagonista, és la pastissera d’un dels food trucks. La seva vida dona un tomb en descobrir que està embarassada, però tot i tenir marit, la seva relació no és la millor per educar una criatura.

Més endavant descobrim que el marit, Èric (Romà Ferruz) és un jugador, bevedor, a l’atur que la controla i l’assetja refusant aquesta criatura i li mana que avorti. Ella no accepta les pressions i decideix tirar endavant amb l’embaràs. Les reiterades visites al seu metge (Adrià Vernetta), un jove educat i culte que la tracta amb tacte fan que s’enamori d’ell i que la vida que porta la noia a dins cada vegada sigui més visible. Aquesta relació el marit no la pot suportar i l’agredeix i la tira al terra, amb el perill de perdre la criatura. El mal és tant que el mateix marit l’ha de portar a l’hospital. Allà, la noia infanta una nena i ell és atrapat i empresonat.

A part de la trama principal de la Jana, ens trobem la història de Mar (Núria Gomarín), una companya dels food trucks, que tot i ser una dona independent, no pot resistir l’amor innocent amb l’Ovidi (Selu Manzano). Alhora, trobem la relació apassionada que hi ha entre la Beth (Mercè Álvarez) i en Pol (Joan Pere Bosch), dos madurs que, desenganyats de les seves realitats particulars, es troben per donar una segona oportunitat a la passió. També
trobem dins dels personatges a la Quima (Montse López), la infermera del doctor.

En resum, una bona representació per a un tema malhauradament massa actual i molt tràgic, amb un bon elenc d’actors voluntariosos, entre els quals destacaríem l’actuació de la Mercè, que imprimia força i empenta al paper que representava fent de contrapunt a la resta de components, també molt encertats.

La creació d’aquest musical recau en el duet format per Ermenegild Siñol i en Romà Ferruz, ja que entre ells es reparteixen la direcció artística, el guió, les lletres, la direcció coral i l’escenografia. Una partitura musical de factura original que va fer les delícies del públic. Aquest, entregat al concert, va vibrar amb sentiment amb l’obra de Jana, ja que cada vegada aplaudia més fort.

Els elements escenogràfics mòbils van fer fàcil la interpretació de cada espai escènic, ja que amb pocs elements com prestatgeries i calaixos i aprofitant una coreografia es convertien una vegada i una altra en els food trucks, en la consulta del metge i després en la casa de la Jana.

Vist l’entusiasme del públic amb una producció musical molt encertada i en altre temps guardonada, ens fa venir ganes d’esperar a veure quin serà el proper musical que compondrà el citat duet.

Marc i Cristina

Related Articles

Deixa un comentari