El proper dimecres 18 la Filmoteca de Catalunya estrena “Elle” del director germano-francès Paul Verhoeven al Cinema Catalunya, única sala concertda per la Filmoteca a Terrassa. La pel·lícula, que es passarà en versió original, ha estat una de les estrenes més exitoses del 2016 i ha rebut nombroses crítiques positives i guardons que destaquen l’audàcia de l’argument i el risc assumit pel director alhora de narrar la història d’una dona que reacciona amb sorprenent fredor a la seva violació a mans d’un desconegut. Isabelle Huppert és l’actriu que dona vida a Michèle, la poderosa executiva sense escrúpols que, lluny de conformar-se amb la posició de víctima, es proposa acorralar al seu violador i acaba endinsant-se en el fosc camí de la venjança.
Tal com va afirmava el mateix Verhoeven a les entrevistes promocionals del film: la idea d’una dona que és violada però es nega a assumir el seu paper de victima és quelcom nou al cinema, potser per això diverses actrius van declinar interpretar aquest paper que finalment va assumir, amb gran èxit de crítica, Huppert. L’actriu francesa de seixanta-quatre anys està en un moment àlgid de la seva carrera cinematogràfica i en 2016 sorprenia a crítica i espectadors protagonitzant dos films (Elle, de Paul Verhoeven i L’avenir de Mia Hansen-Løve) on l’argument central girava entorn a dues dones d’edat mitjana forçades a adoptar rols vitals poc comuns al cinema. Dones que s’enfronten a situacions vitals tràgiques -la violació, el fracàs laboral, la ruptura sentimental-tot plantejant una sèrie de estratègies de supervivència que poden arribar a ser, fins i tot, dubtoses des del punt de vista moral.
I és que molts crítics han coincidit en afirmar que es fa complicat sentir cap mena d’empatia per Michèle, la protagonista d’Elle. La propia Huppert reconeix que molts dels personatges femenins que ha interpretat al llarg de la seva carrera plantegen certs dubtes ètics però ella, que no entén «el cinema sense transgressió» afirma que ja li agrada que aquest tingui un punt amoral. Potser és la predilecció per aquests tipus de personatges allò que fa que Isabelle Huppert hagi brodat una interpretació considerada «arriscada» amb la què ja ha acumulat setze guardons, entre ells el Globus d’Or 2017 a la millor interpretació dramàtica.
Deixa un comentari