PAM Teatre del Casal de Sant Pere i el Centre Cultural Recreatiu de Pineda de Mar convencen el públic de la Sala Crespi amb una molt bona entrada en un cap de setmana intens i ple d’emocions
«Skid Row. La botiga dels horrors», una magnífica obra coral de PAM Teatre
PAM Teatre del Casal de Sant Pere va estrenar divendres i dissabte el seu nou projecte, el musical «Skid Row. La botiga dels horrors», dins del programa, fora de concurs, del 50è Premi Ciutat de Terrassa de Teatre.
Els santperencs van pujar a escena un elenc, majoritàriament molt jove, de 14 actors i actrius que van interpretar en directe els 18 temes de l’immortal musical «La botiga dels horrors», «Little shop of horrors», amb música d’Alan Menken i llibret i lletres de Howard Ashman.
PAM Teatre dona vida a uns personatges que lluiten per sobreviure a la seva miserable existència dins el Downtown. Una escenografia de dues alçades, que recrea aquest suburbi d’alguna ciutat d’Amèrica i un vestuari trencador, acolorit i innovador, completen la posada en escena d’un projecte dirigit amb èxit per Andrea Lara i José Carlos Muñoz, amb direcció musical d’Aïda Martínez i direcció escènica de Quim Aguilar.
«Skid Row» és una adaptació pròpia de PAM Teatre, tant de les lletres com del guió, a partir de la història original de «La botiga dels horrors». La trama transcorre als voltants de la Floristeria Mushnik, situada al 1313 d’Skid Row, un dels barris més pobres de la ciutat, i gira al voltant d’un tímid botànic, la vida del qual farà un gir de 180 graus quan descobreix una estranya espècie de planta carnívora. Aquest thriller còmic i musical, que és també una història d’amor, ens deixa la moralina de com l’ambició i l’èxit són dos “monstres” insaciables els quals cal alimentar amb molt de compte.
PAM Teatre torna a demostrar ser una companyia farcida de talent jove i supera amb nota la seva adaptació d’un musical immortal. Tant l’escenografia com el vestuari són excel·lents, amb una menció especial per a la fantàstica i acurada recreació d’Audrey II, la planta carnívora que s’erigeix en protagonista indiscutible de l’obra. Els protagonistes interpreten
ambn convicció i solidesa els seus personatges, José Carlos Muñoz i Xavier Pallejà donen vida amb encert a Seymour i el Sr. Mushnik, respectivament, mentre que Clàudia Patllè i Andrea Lara broden els seus personatges d’Audrey i Audrey II amb unes interpretacions magistrals de les seves cançons.
Les coreografies dels temes musicals també contribueixen a donar vida a un espectacle rodó, al que albiro una llarga i exitosa vida escènica, que va fer les delícies del nombrós públic que, tant divendres com dissabte va gairebé omplir la Sala Crespi.
«Assassinat a l’Orient Express» ens porta un Hèrcules Poirot majúscul
Una molt bona entrada també va registrar el diumenge la Sala Crespi del Casal de Sant Pere per assistir, ja a concurs, a la representació d’«Assassinat a l’Orient Express. El musical», adaptació de Pol Beltran de la mítica novel·la d’Agatha Christie que vam poder veure de la mà del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar. Beltran signa una adaptació al teatre musical amb mitja dotzena de cançons obra de Rubén Espinosa, que signa la direcció musical, interpretades en directe amb l’acompanyament d’un piano.
Ambientada als anys 30 i en ple hivern, la companyia del Centre Cultural Recreatiu de Pineda de Mar recrea amb encert aquest clima a l’escenari. Així, el muntatge musical «Assassinat a l’Orient Express» té com a protagonistes vuit passatgers d’arreu del món que viatgen a bord del luxós tren Orient Express. En plena nit, una tempesta atura el tren en algun lloc perdut de Iugoslàvia. L’endemà un dels viatgers, Samuel Ratchett, un desagradable home de negocis una mica tèrbols, és trobat mort. La neu impedeix entrar o sortir del tren, així que l’assassí només pot ser un dels vuit passatgers que viatgen a bord de l’Orient Express. Però quin ha estat? I per què? Sembla que tothom té un bon motiu per donar mort a Ratchett. El detectiu Hèrcules Poirot, un disciplinat i excèntric belga amb la reputació de ser, probablement, el millor detectiu del món, es veurà empès a solucionar un dels casos més especials de tota la seva trajectòria.
El millor de la posada en escena dels pinetencs és la meravellosa escenografia que ens submergeix en un vagó de l’Orient Express amb gran luxe de detalls, piano inclòs, i un vestuari exquisit. Ara bé, parlar de musical, potser és una mica agosarat, ja que els sis temes interpretats pels de Pineda potser arriben a suposar una quarta part de la durada de l’espectacle. Els problemes tècnics amb la microfonia, que van fer iniciar l’espectacle amb un quart d’hora de retard, també van significar un llast en l’actuació dels maresmencs, que potser s’haurien de plantejar la necessitat de microfonia – penso que amb uns micròfons d’ambient haguessin solucionat sobradament la interpretació de les cançons-.
En qualsevol cas, l’obra va de menys a més, amb algun problema de ritme durant els interrogatoris del detectius als passatges del tren, i compta amb un final espectacular, destacant la magnífica interpretació de Gustavo Jiménez que dona vida a un Hèrcules Poirot poderós i sense fissures que excel·leix també en la interpretació dels seus temes. Un notable alt per part del públic va recompensar l’actuació dels del Centre Cultural Recreatiu de Pineda de Mar, una de les companyies amb més solera del circuit de teatre amateur.
I la setmana vinent, la companyia de Sant Quirze del Vallès Onze al Teatre ens portarà «Que ve en Pitarra!», una comèdia costumista i satírica escrita a quatre mans per Eloi Falguera i Toni Gullamon, que han representat amb èxit arreu de Catalunya.
Josep Manel Martínez
Deixa un comentari