El guitarrista i compositor formenterenc Caïm Riba és un dels noms destacats del cartell de la segona part del Festival de Música Moderna que durarà fins al proper mes de maig. Aquest diumenge 1 de Febrer a les 20:00h presenta el seu primer treball en solitari A 360 km en directe a la Nova Jazz Cava.
Fill del músic Pau Riba i de Mercè Pastor, crescut en un ambient d’artistes i bohemis, ara s’encara a un projecte en solitari paral.lel a Pastora, un projecte en català i més orgànic que respon a la seva necessitat d’expressió més íntima. A 306 km sorgeix de la voluntat d’editar en un disc les cançons de Caïm Riba amb un caràcter més introspectiu i que inicialment tenien un caire més instrumental. La participació d’en Jordi Lanuza del grup Inspira i d’en Santi Balmes , membre de Love of Lesbian, han donat al disc un toc de veu i han fet que, a poc a poc, el disc agafi un equilibri entre les cançons cantades i les instrumentals.
El nom del disc és aquell simbolisme que ens parla del camí vital recorregut per Caïm Riba desde la Formentera de la seva infància fins a la Barcelona d’avui:
– Com et vas iniciar en el món de la música? Quina és, o era, la teva motivació?
«De nen vaig estudiar bastants anys al Virtèlia, una escola on, a més de cursar els estudis normals, impartien classes de música: solfeig i piano en general, i instrument a elecció. Jo vaig escollir clarinet i després saxòfon. La veritat és que no m’acabava d’animar, però als 15 anys vaig cursar segon de BUP als Estats Units i allà tenia moltíssimes hores perdudes que vaig aprofitar per aprendre guitarra de manera autodidacta. A partir d’aleshores ja em vaig animar a tocar i composar.»
– Com es crear el projecte “Caïm Riba”? I com ha anat evolucionant al llarg del temps?
«Amb Pastora hi havia certes cançons com més complexes o introspectives que per funcionar amb el projecte patien una forta transformació, Amb el temps m’anava cuallant la idea de fer un disc instrumental amb aquestes cançons a les que preferia mantenir la seva escènica. Un cop em vaig posar de ple amb el projecte, mentre anava agafant forma, em vaig animar a cantar. Finalment va quedar amb una paritat entre cançons cantades i instrumentals.»
– En quines formacions prèvies has col.laborat?
«En els meu inicis com a guitarrista vaig tocar amb algunes bandes amateurs o d’amics, mentre també acompanyava al meu pare, Pau Riba, en l’espectacle Ribaival i Cosmossoma. Després, jo i el meu germà vam fundar Pastora com a grup audiovisual al que, més endavant, s’hi va sumar la Dolo Beltran com a vocalista. Per altra banda, he treballat amb altres artistes fent producció musical i remescles.»
– Quins mitjans i col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus discs?
«Imagino que preguntes per aquest últim disc com a Caïm Riba. La producció musical del disc l’he fet jo mateix, al meu ritme a casa meva. Per les bateries he comptat amb la col·laboració d’en Jorge Garcia i en Ferran Ochoa amb el baix. També hi ha un parell de col·laboracions vocals, la de’n Jordi Lanuza d’Inspira i la de’n Santi Balmes de Love of Lesbian. El màstering i les gravacions les vam fer als estudis Calma de Mallorca. Un cop fet el disc, vaig arribar a un acord amb Musicbus per editar i promocionar el disc, i amb Sony per distribuir-lo.»
– Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
«Estic mirant de fer-m’hi un lloc. El català és la meva llengua i, quan em vaig decidir a cantar, no m’ho vaig ni plantejar: em va sortir en català. De vegades tinc la sensació que som un país petit i que si cantes en català tens poc mercat i menys oportunitats per desenvolupar-te. Em passa pel cap cantar en anglès, però tampoc ho acabo de veure natural…»
– Com definiries la teva música?
«Rock pop d’autor, paisatjístic, amb tints de psicodèlia i vestida amb amb una mica d’electrònica.»
– Com et planteges la nova gira?
«La formació de gala és de 4 músics. En Salva Toscano a la bateria, en Ferran Ochoa al baix, en Narcís Coromines a les tecles, i jo a la guitarra i la veu. Per altra banda, de vegades anem amb una formació més petita per adaptar-nos a locals més íntims. De moment, el plantejament és promocionar-nos i tocar a tants llocs com puguem.»
– Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
«Com a espectador, vaig gaudir molt amb el concert que van fer els Underworld al Doctor Music Festival. Fa molts anys d’això! I, com a músic, he fet molts concerts que m’han quedat a la memòria, ja sigui per multitudinaris, per divertits o per desastrosos. Però, mirant a curt termini, em quedaria amb el fet de tocar al Canet Rock, ja que mai m’hauria imaginat fer-ho i tot va convergir.»
– Quines són les teves influencies musicals?
«Les meves influències són constants. Tot el que escolto em va donant idees però, històricament, m’han quedat uns quants artistes que m’han marcat especialment com Jimi Hendrix, Pink Floyd, Massive Attack, Norah Jones o, darrerament, Bon Iver.»
– Quina es la teva última descoberta musical emergent?
«Us diré que escolteu Betty Belle, un grup que ara fa una evolució del soul cap a l’electrònica i amb el que he estat treballant i fent la producció de l’EP que ara treu!»
– Un lloc on t’agradaria tocar?
«Al llit de la Letitia Casta!»
– Què aconsellaries a un grup emergent que comença ara el seu projecte musical?
«Que treballin molt i que facin el que els agrada ja que mai se sap el que pot funcionar. El primer que hi ha de creure és un mateix. Vaja, que no s’ho plantegin com un negoci i que ho fagin paral·lelament a altres maneres de subsistir ja que és força complicat guanyar-s’hi la vida. Que si la cosa tira endavant, encara que tinguin assessors, estiguin a sobre de tots els aspectes que afectin al projecte, promoció, imatge, contractació… Avui en dia no n’hi ha prou amb ser músic.»
– Què és el que t’apassiona de la música?
«Aquella sensació que tens quan crees una cançó nova que t’il·lusiona, els bons moments que passes quan toques en directe i amb altres musics, i escoltar-la.»
Deixa un comentari