El dissabte dia 18 de febrer, vaig tenir el plaer d’assistir al concert de presentació de l’últim àlbum de la Carola Ortiz, Siri, a la Nova Jazz Cava. La Carola té, sense cap dubte, els elements necessaris per liderar una formació musical: talent i carisma. Comunicant-se a través del seu alter ego, la “dona ocell” migratòria i cosmopolita, es va plantar damunt l’escenari sense complexes i va captar l’atenció dels espectadors amb un gran domini de l’expressió corporal.
Va demostrar també una enorme capacitat d’adaptació a gèneres musicals molt distints, tant a nivell interpretatiu i d’improvisació com en la composició (cal remarcar positivament que gran part del repertori era original). A més, el fet d’usar el clarinet com a instrument solista, que resulta poc habitual en aquest tipus de música, li afegeix un plus d’originalitat i consolida el segell propi. Sobretot va captivar, desplegant del tot les seves capacitats, en la interpretació d’alguns temes amb el clarinet baix, encara que el va utilitzar poc en comparació amb el soprano.
Pel que fa a la banda que l’acompanyava, va quedar un xic eclipsada per la seva forta presència a l’escenari, però està clar que no es va quedar curta. Val a dir que al començament, degut a algun desajust de volums, es va notar algun indici de descoordinació que ràpidament es va solucionar. Destacar sobretot el guitarrista Guillermo Rizzotto, que va excel·lir tant en la guitarra flamenca com en l’elèctrica, adaptant-se camaleònicament a qualsevol gènere. El mateix podem dir de l’Aleix Tobías, de presència tímida, però contínuament jugant amb els sons més orgànics i càlids de la percussió i la bateria, de manera molt personal, però alhora atenent sempre la resta del grup.
En conclusió, un concert molt remarcable i complet, a l’altura de les expectatives. També comentar que gràcies a l’ambient familiar que es va generar al públic, l’actuació va resultar agradablement propera.
Cecília Coca Peña
(Text i fotografies)
Deixa un comentari