Els Castelleders de Terrassa (CdT) estan en el tercer any d’un cicle molt potent de la seva trajectòria recent. Després de 2 temporades com a cap de colla, en Xavi Nouvilas explica que aquesta tercera és la definitiva d’un projecte decidit per la colla amb tres objectius fonamentals: primer, fer augmentar la massa social de la colla; segon, creixement tècnic i, tercer, sanejament econòmic. Amb un equip quasi constant d’unes 90 persones, a més de la canalla, i que ronda els 180 en moments importants, miren amb satisfacció i alegria el futur.

El 3d8 descarregat dels Castellers de Terrassa a la Festa Major d’enguany. Foto Rafel Casanova BCF

El nivell tècnic de l’entitat marca un llindar vital. “considerem que el nivell mínim d’una colla que es vulgui mantenir i anar fent actuacions de cert prestigi, ha de tenir consolidats els castells bàsics de 8: el 3d8 i el 4d8”, explica en Xavi. A la festa major de Terrassa els plantaren a plaça tots dos, “però encara no els hem assolit, estem batallant, caldria fer-los amb normalitat”.

Aquesta temporada, avalua el cap de colla, “va començar bastant bé, amb molt poques construccions de 6”. El plantejament bàsic era apujar un pis, “on els fèiem de 6 anar pel 7, i on els fèiem de 7 anar cap a 8”. A l’inici d’aquest cicle, confessa en Nouvilas, “hi va haver certa dificultat, vam canviar les formes de treballar, a l’assaig sobretot”.

Però, de mica en mica, ja es veuen els resultats d’aquesta feina, “les coses que hem anat treballant ja surten quasi automàticament; vam començar el setembre amb uns troncs que venien de l’any anterior, igual que els primers cordons de pinyes, una sèrie d’automatismes d’assaig que ja estaven assolits dels dos anys anteriors, així que el treball d’aquest any ha estat més senzill”.

Així, ràpidament van descarregar el 5d7, el 4d7 amb el pilar, i també el 2d7. Aquest darrer, explica, “ens costava bastant, només en vam fer 2 la temporada passada, i aquest any ja en portem 6, o sigui que hem trobat el puntet aquell”.

Són dades que ho diuen tot. Aquest domini dels castells de 7, el fet d’assajar molta gent, provar moltes estructures, “és el que ens ha permès portar a la FM el 3 i el 4 de 8 i el 9d7, estrenant els 3 el mateix dia, que això no estàvem massa habituats; i s’ha fet des de la normalitat”.

Com a part d’aquesta mateixa estratègia, Castellers de Terrassa vénen treballant un vano ampli de construccions, des dels castells bàsics, els compostos, com són el 4 amb el pilar, el 5, el 7, el 9 i també el 3 per sota. “És aquesta la gamma que assagem, l’hem fet pràcticament tota enguany, ens faltaria només el 3d7 aixecat per sota per acabar de fer-la”.

Però la fita ara és aixecar un pis més del 2, amb el folre, i consolidar el 3 i 4 de 8, aquest és el treball per aquesta temporada, assegura el cap de colla, al temps que considera que “per encarar el 3d9 necessiten créixer més, i a part entremig hi ha altres castells de 8, com el 5 i el 7, si més no que la colla tingui un rodatge amb més gamma de castells de 8”.

En Xavi Nouvilas, veí de Barcelona i membre de Castellers des del 2003, explica que l’element clau pel creixement de la colla és que la gent s’hi senti còmoda, “és la forma senzilla i natural d’entrar a la colla, via algun conegut”, per això plantegen que “les dinàmiques de l’activitat castellera, de la pròpia entitat tant al local durant els assaigs com en les actuacions sigui sempre positiva”. Això té un component de relacions personals, però també relacionat amb el treball tècnic que es comentava, “no caure o caure el menys possible ajuda molt”, alerta.

Element important i central d’aquest projecte casteller són les activitats informaties i pràctiques que la colla ofereix a barris de la ciutat, com fan habitualment al Roc Blanc, a Ca n’Aurell i altres: fan cicles durant setmanes de tallers a les escoles, i el dissabte final, taller i actuació, amb participació de famílies de les mateixes escoles. “A la gent els va agradar molt que anéssim a fer els tallers i una actuació completa allà, i a nosaltres també ens agrada implicar-nos amb el barri el màxim que podem”.

Amb el barri de Ca n’Aurell, on tenen el local, al carrer Pasteur, des de fa molts anys, hi ha una relació especial. Participen i col·laboren sempre que hi ha activitats i celebracions, sobretot la Festa Major.Al veí barri de La Cogullada aquest any també han participat a la Festa Major al mes de juliol realitzzant tallers i actuació.

“És necessari que hi hagi dues colles a la ciutat”

Xavi Nouvilas, cap de colla. Foto PV

Aquesta temporada, els de la camisa blauturquesa tanquen el cicle d’activitats pel 35è aniversari del naixement de la colla, el 1980. És, per tant, un dels grups de cultura popular més veterans a la ciutat, sorgit d’una escissió de Minyons, encapçalada per l’històric Emili Miró, figura clau del món casteller en el país.

Entre altres temes controvertits, explica en Nouvilles des de la distància, hi havia el de la participació al concurs de colles castelleres que es fa a Tarragona, que defensaven el CdT i rebutjaven els Minyons, fins avui encara. El primer any al concurs de Tarragona, el Castellers van descarregar el 4d7. Aquesta dècada va ser de consolidació dels castells de 7, i descarreguen el primer 4d8 l’any 1988. En la temporada 1991-2, destaca el cap de colla, els CdT van ser la primera colla a descarregar en una mateixa actuació la “clàssica de 8” (2d7, 3d8, 4d8), “ja es feien castells superiors”, explica, “però aquesta tripleta en una mateixa actuació no s’havia fet”.

La millor temporada va ser la del 1995, on es descarrega el 2d8 amb folre i es carrega el 3d9 amb folre. L’any següent es descarrega de nou el 2d8 algunes vegades però no es prova el 3d9. Amb el canvi de mil·lenni, però, per problemes varis, l’alçada dels castells baixa a 7, fins que al 2004 es recuperen el 2d7 i el 4d8, construccions que no consolidaran, però, fins les temporades del 2010 i 2011.

El punt d’inflexió va produir-se amb el nou pla comentat al inici. “No hi havia malestar”, recorda, “però ens semblava que estava costant massa aquest nivell”. Això té una vessant personal i també com a grup, “cal estar per sobre d’un límit, sinó tot costa més, també que et contractin per festes, que altres colles et convidin o per actuacions importants”. El balanç encara no és positiu del tot, avalua autocrític en Xavi, “voldríem fer castells de 8 en al menys vuit o deu actuacions de les entre 24 i 27 que fem en una temporada. Però anem prou bé”.

Aquest balanç cal emmarcar-lo en un context general molt bo de la cultura popular i, específicament, del món casteller. “Crec que ens ha ajudat molt que declaressin els castells patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Això ha fet que més gent reconegués aquesta activitat, la gent s’enorgulleix, i segur que ara és més fàcil donar el pas si et sents atret al temps que més fàcil sentir-se atret”.

Entre altres fets que han animat l’ambient, considera, hi ha la creació de la colla castellera universitària dels Bergants, impulsada per gent de Terrassa, “que ens ha portat gent a la colla, i a Minyons també, segur”. I, sobretot, el concurs de Tarragona, cada dos anys. “Aquell dia és bastant senzill convidar gent, familiars i amics a participar”, declara, “i és un dia perfecte per donar a conèixer la colla”. Enguany, faran molta per portar un bon grup el 3 octubre al concurs.

D’altra banda, CdT ha aprofitat, des del primer any que van participar, la Fira Modernista com una oportunitat per recuperar vestuari i tradicions castelleres, “fer-lo com pensàvem que es podia fer en aquella època”. Aquest últim any, per exemple, van reproduint una actuació que es va fer a començaments del segle XX, de la colla Vella de Valls que va venir amb tren fins a Martorell i des d’allà amb tartana fins a Terrassa. Els blauturquesa van fer el mateix recorregut en les mateixes condicions i després, ja a Terrassa, l’actuació a la plaça del Progrés.

Pel que fa a la relació amb Minyons, en Xavi afirma que “a Terrassa és absolutament necessari que hi hagi dues, perquè hi ha molta gent i podria haver més, hi ha molt bon rotllo i ens ajudem”. El que sí considera un “problema, és que el nivell no sigui més similar, perquè llavors encara seria millor. Però bé, la mancança en aquest cas és nostre”, reconeix, “però treballem per assolir aquest nivell mínim”. CdT participa també a la Coordinadora de Grup de Cultura, amb el Carles Bistué, “volem fer millor la coordinació i ajudar aquest equip que està al capdavant, es pot fer una bona feina amb el Codinas i gent d’altes entitats que coneixen molt bé el pany i crec que anirà molt endavant”.

Alerta, la tècnica!

5d7 descarregat a Esparreguera dels Castellers de Terrassa. Foto: Castellers de Terrassa

Intentem fer el màxim de proves possibles”, emfasitza en Xavi. Aquest va ser un dels canvis, incrementar el nombre del proves, anar el màxim de ràpid, planificant al màxim l’assaig, la gent, les posicions, fer canvis, mirar d’assajar tothom, preparar persones i recanvi per si algú no pot venir; i així, “anem fent els castells pròpiament de la colla, no dels individus sinó de la colla tota, perquè cada dia els assaja, encara que falli gent, que passa sempre, garantint opcions de recanvi, la colla s’ho va sentint seu, les proves han estat bones… a partir d’aquí és la pròpia colla la que té ganes de fer el castell a plaça”.

Aquí, considera, “s’inicia la roda positiva”, on és la pròpia colla qui veu com estan els castells, s’il·lusiona i marca quan estaria bé fer-los. Cal, per això, ensenyar a gent nova i fer molta feina amb l’ensenyament de la tècnica castellera. Al local fan servir diversos elements per aprendre i entrenar, i llavors “molta inversió de temps, veure qualitats de la gent, les posicions, dificultats que es torbaran i recursos per resoldre-les; i anar provant.

L’assaig de canalla, lògicament, és una mica diferent, “la seva posició és de màxima dificultat, pujar fins d’alt és molt complicat”. Aquí, per tant, hi calen més hores, instruments, exercicis. “Són coses senzilles”, comenta, “com la corda per pujar i agafar força als braços, espatlleres, exercicis en rotllanes… Des que hem començat, simplement això, aquest petit escalfament a l’inici i els exercicis han fet un canvi en pocs mesos molt gran, tothom va fer un pas endavant”. La canalla, tot plegat, és present i el futur, “aquí comença una roda”.

Pep Valenzuela