Molta gent la nit del dissabte 10 de juny a la plaça de la Cultura, Poble Nou. Taules, orquestra i ball de germanor. Foto: PV
Lluís Costa
Tornem als carrers i les places que bullen d’activitat aquest cap de setmana: carpes, barres i cuines, l’escenari central, discursos, colles de foc, capgrossos, música i ball a tots els barris de la ciutat en aquests mesos de final de primavera i començament de l’estiu. Són moments únics de trobada del veïnat, famílies, amigues i no tant, però bé, és festa major. Aquest any, amb més motiu, més festa i més gran després de la pandèmia i, aquí al Poble Nou-Zona Esportiva, amb l’equip de la nova junta, joves de l’esplai, que s’han arromangat les mànigues i agafat les regnes de l’associació veïnal.
Són moments importants i significatius, hom respira inconscientment o, almenys, tan tranquil·lament com es feia abans d’haver conegut aquest nou veí del món dit coronavirus. Les mascaretes als CAP i farmàcies, darrer reducte de les forces ocultes d’aquells dies foscos i d’una incertesa vital desconeguda, també deixen de ser obligatòries i ens permeten, d’alguna manera, segellar un assumpte que ens ha trasbalsat, encara que quedi una por en el cos.
En el ball del vespre reconeixem els veïns de l’escala, la parella de la cantonada, una mirada alegre i de complicitat, no se’ls dona gens malament aquest balanceig del txa-txa-txa. Ara, imbatible el merengue dels dominicans, i què dir dels moviments del company equatorià que sempre veiem amb la roba de la feina i, avui, vesteix impecable per lluir amb el ritme salser quan la cantant de l’orquestra, bregada en mil revetlles, fa aixecar ànims i cossos.
El 9 de juny al vespre vam assistit al pregó de festa, no ens volíem perdre el discurs del Ramon Clariana, parlant en públic després d’una bona temporada, per problemes de salut, apartat de la seva vida com a activista veïnal, defensor de l’aigua i serveis públics, així com, i sempre, dels drets humans.
En el seu pregó, un sentit i documentat record a les persones que construïren el barri, una mirada personal i social a 100 anys (podeu llegir el text íntegre a www.malarrassa.cat). I un emocionat i especial reconeixement a totes les persones que han estat al capdavant de l’associació veïnal des que, encara en temps de la dictadura, iniciaren la mobilització per la dignificació urbanística, serveis, equipaments i cultura d’aquesta part de la ciutat.
Al final, en la crònica dels últims anys, un moment crític i clau que pot marcar la represa, l’inici d’un nou cicle de lluites veïnals; ara, lògicament i inevitable, responsabilitat del jovent. Després de la pandèmia, recordà Clariana, a l’assemblea general del 2021, la junta que havia dirigit l’entitat durant més de 30 anys, presentà la dimissió bloc. «L’inexorable pas del temps i les limitacions que això comporta, i com que no s’havia aconseguit el necessari relleu generacional», explicà, portaren l’equip a prendre aquesta decisió «a contracor».
Després de la nit, però, surt el sol, i amb aquest, la decisió dels joves de l’esplai que manifestaren públicament la seva voluntat d’assumir la gestió provisional de l’entitat veïnal, amb la intenció de fer reunions obertes a tot el barri per impulsar allò que en els últims anys s’ha posat tan de moda, tot i ser una vella i clàssica estratègia dels moviments socials: «ampliar la base» i que surtin noves persones que segueixin assumint la responsabilitat immediata del funcionament i treball de l’associació que cuida del barri.
«Ho estan aconseguint, en part», destacà qui ha estat president de referència de la junta de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa, «perquè encara són poques persones», però han donat cos a una potent comissió de festes que organitzà una festa major de dos dies, l’any passat, i aquest any ha recuperat els tres dies, innovant, a més a més, amb una descentralització d’alguns actes que es fan a Poble Nou.
«Enhorabona a tots ells, els joves de l’esplai, les noves persones de la Junta, les comissions que organitzen i participen en la Festa perquè tot està molt bé, però després de la Festa no oblideu la necessitat de seguir fent pinya i ajudar i integrar-vos en la mida que pugueu perquè l’associació de veïns pugui tirar endavant i segueixi, no sols fent la festa major, sinó lluitant per anar millorant el barri i la vida dels seus veïns».
Novetat d’aquesta festa de barri i especialment juvenil, la Carpa cultural de la Soci, amb emissió de ràdio i podcast que es poden escoltar a la pàgina web. L’han estrenada amb una entrevista al veterà dirigent veïnal Ramon Clariana, reconeixement i homenatge personal i a l’anterior junta.
Ramon Clariana llegeix el seu pregó a la festa major. Foto: PV
«Qui és el Ramon», li han preguntat, i no ha estat de forma retòrica o protocol·lària: un veí, amb 75 anys, que ha viscut sempre al carrer Pardo Bazán; perit industrial químic, amb molta experiència a la indústria tèxtil. Recorda que es va iniciar en l’activisme social als seus 40 anys, per contestar un pla d’urbanització pels jocs olímpics que volia enderrocar 52 habitatges on vivien altres tantes famílies des de feia molt temps.
En Clariana crida les persones oients a implicar-se en el moviment veïnal, «per una societat justa i equitativa». Defensa que les AV són «mediadores entre veïnat i administració, per millorar la ciutat i la societat». Cita l’exemple del Jaume Pavia, que porta endavant el seu compromís amb el barri i al capdavant de la lluita en defensa de la sanitat pública, a la Marea Blanca de Terrassa. Cita també el seu propi exemple com a president de la Favt i cocreador de l’Espai Drets per la defensa dels drets humans.
Preguntat pel jove entrevistador i portaveu de la comissió de festes, el Xavi, sobre els resultats d’aquesta lluita durant tots aquests anys, en Ramon alerta que «no són immediats, no saben mai, s’ha de picar molta pedra, i t’ho trobes si es treballa bé», emfasitza. «Qui es vulgui implicar hauria de tenir desig de millorar la societat, inquietud personal i comprendre que la suma de voluntats és el que dona resultat»; i insisteix en la «necessitat de tenir molta paciència, no hi ha resultats immediats».
Finalment, l’entrevistador li demana una reflexió: «has dit que fa pocs mesos has patit complicacions de salut, una etapa molt dura; però que, en paraules teves, ha desembocat en una segona vida i oportunitat. En què es traduirà això en el teu dia a dia?»
En Clariana explica que «els últims mesos i anys, efectivament, han estat difícils», pateix una diabetis que es va complicar molt, «podia morir», subratlla, «però no ha estat així». També ha tingut afectada la vista, quasi la perd; tanmateix, ha recuperat quasi el 100%. Declara amb alegria i encara sorprès, que no s’ho esperava, «un especialista em va dir que li resultava increïble». Tot aquest llarg i greu episodi l’ha portat a una reflexió, confessa: «si estic ara millor que fa cinc anys, potser és per algun motiu, en una societat tan malament, tantes persones que necessiten ajuda de moltes maneres, potser hauries de fer el que poguessis», considera.
Responent a l’última pregunta de l’entrevista, en Clariana afirma tot donant un consell, com li demana el portaveu de la comissió de festes: «l’essència de la vida, la síntesi, és aprendre a estimar, a respectar i intentar ajudar a tota persona d’edat i creences, sense limitació; doncs res, intentem ajudar tot el que puguem».
Aquí al Poble Nou-Zona Esportiva, amb l’equip de la nova junta, joves de l’esplai, que s’han arromangat les mànigues i agafat les regnes de l’associació veïnal
Ramon Clariana crida les persones oients a implicar-se en el moviment veïnal, «per una societat justa i equitativa»
Defensa que les AV són «mediadores entre veïnat i administració, per millorar la ciutat i la societat»
Deixa un comentari