Lurrak és el nom de la companyia i també d’aquest espectacle musical de circ contemporani que explica la història d’uns treballadors que s’oposen a les condicions d’esclavitud a les que estan sotmesos a una fàbrica de la ria de Bilbao. Els personatges es mouen entre l’absurd, el còmic i la tradició obrera lligada a l’ambient fabril dels anys 60. La funció tindrà lloc el diumenge 3 de desembre, a les 18h, al Centre Cultural Terrassa.
L’absurd del treball rutinari i la impotència davant les situacions extremes, porten els personatges de Lurrak a rebel·lar-se contra l’avorriment i la manca de vitalitat. Personatges ben definits, amb les seves manies i obsessions, que comuniquen, a través de la música i el circ, emocions universals que saben arribar al públic de totes les edats i de tots els països.
L’espectacle és una festa, un homenatge a les diferències, a la creativitat i a l’alegria desbordant, a la poesia de la vida. Els artistes presenten números d’equilibri, bàscula i aeris, i estan pautades pel ritme que marquen els singulars instruments musicals bascs com el txalaparta i la trikitixa.
La companyia
Basant-se en l’experiència de la producció en gira amb l’espectacle Circus Klezmer es desenvolupa aquest projecte, i els Ajuntaments de Bilbao i Vitoria-Gasteiz s’impliquen en la coproducció de Lurrak. Es crea la Productora Lurrak Antzerkia SL i neix l’espectacle, amb un càsting d’artistes de circ a Bilbao i de músics a Vitòria, el febrer de 2015. Al novembre del mateix any comença la primera residència de creació i, des de llavors, l’equip ha anat creixent i variant segons els compromisos dels artistes o les necessitats de la producció.
La música
La música de Lurrak s’interpreta mitjançant instruments musicals bascs, reconegutsinternacionalment per la seva singularitat. Els instruments que pauten el rimte dels números circenses són els següents: Txalaparta Aquest instrument de percussió es tocava a una petita part del País Basc, i la seva utilització està lligada a l’elaboració de la sidra. Després de picar la poma, es sopava i, al final, la gent dels voltants s’acostava a la festa quan escoltava l’instrument. També es
tocava en una altra celebració: el casament, el mateix dia o dies abans. Se sentia en un radi de 5 km. i tothom de la zona acudia a la festa.
Trikitixa
Acordió diatònic que es toca des de 1889. En ser molt fàcil de transportar a les ermites i també de tocar rítmicament, va esdevenir indispensable a les romeries.
Alboka
El nom original ve de l’àrab “al-buk”. Es tocava antigament a l’Àfrica, Àsia i Europa, però actualment només s’utilitza al País Basc. És un instrument aeròfon compost per una o dues banyes unides per un tub de fusta. El so és ininterromput perquè s’utilitza la respiració circular (tècnica que permet respirar sense deixar de tocar). L’alboka era també habitual a les festes dels pobles i rivalitzava amb altres instruments com la trikitixa.
Tots aquests instruments es barregen amb l’ukelele, la flauta, l’harmònica, la gaita, el pandero… El resultat és una música festiva que arriba a provocar l’ovació del públic.
Fitxa artística
Creació i Direcció: Adrián Schvarzstein
Intèrprets: Ortzi Acosta, Gaizka Chamizo, Nuria Puig, Marc Muñoz, Izaskun Agirresarobe, Mikel Hernández
Urrutia, Anai Gambra Uriz, Roberto Castro/ Gotzon Batikon
Direcció Tècnica: Iker Donoso
Escenografia i Atrezzo: Mercedes Lorente
Vestuari: Paulette San Martín
Producció: Isabel Lorente
Deixa un comentari