La Colla dels Federins organitza un gran concert al febrer
Membres de la Colla dels Federins en una celebració recent.
Ressons de la darrera carlinada és el títol d’un recorregut musical per un dels períodes més convulsos de la història de Catalunya, que tindrà lloc el proper 12 de febrer, de la mà de Marian Vayreda, escriptor i pintor que recollí les vivències com a soldat carlí al llibre homònim. La Cobla Mediterrània oferirà obres d’Agramont, Bizet, Carreras i Dagas, Ventura, i cançons populars, en la veu de la mezzosoprano Marta Valero.
Organitzat per la Colla dels Federins (Associació Trabucaires de Terrassa), el concert havia estat programat l’any passat, però es va ajornar per força dels elements i es presentarà, finalment, aquest febrer, a l’Auditori. «Ho organitzem uns amateurs», explica sorneguer en Josep Sellarès, un dels fundadors de la colla i actual president, «però és un concert ben professional, amb aquesta famosa mezzosoprano, la cobla i tal». L’espectacle, detalla, fa unes «pinzellades del conflicte, bestial com tots, però que ens ho mirem ara una mica com el far-west de la història catalana, ho dic aprofitant la trobada d’en Jaume Grau en el seu llibre Les carlinades. El ‘far-west’ a la catalana.
La proposta cultural és un reflex dels motius i objectius d’aquesta colla de cultura popular nascuda al 2010. Diversos interessos i trajectòries confluïren per donar vida a l’Associació, relata en Josep, com és l’entusiasme per les festes infantils i els carnestoltes, junt amb les ganes de participar activament en la Fira Modernista.
«Això, tot plegat, ens portà a donar valor als fets històrics del 22 de juliol del 1872 a Terrassa, perquè simbolitzen un moment de canvi històric fonamental per a la ciutat», argumenta el trabucaire, «marquen un canvi de cicle, Terrassa passa de Vila a Ciutat, i la victòria del poble en rebutjar l’agressió carlina va tenir un impacte durador en l’imaginari popular», com mostraria el record dels caiguts Jaume Jover i Valentí Alagorda: 40 anys més tard es va inaugurar un monòlit que estava al passeig de Joan Miró que va ser erigit per subscripció popular, explica en Sellarès.
Coincideix, a més, que en els anys següents es viu un període important de creixement econòmic i el modernisme, precisament. Afegeix encara en Josep, que el 1876. acabada la 3a guerra carlina es va fer a Terrassa una Festa de la Pau on per primer cop es presentà el Ball de Plaça que encara es balla cada diumenge de Festa Major. «O sigui, no sé si tot això mostra o demostra alguna teoria», considera, «però, en tot cas, sí són elements amb coherència i informatius que permeten crear una història, l’argument històric que nosaltres agafem».
Arguments més que suficients per tirar endavant amb la colla dels Federins, que ha anat buscant el vestuari més escaient. Es van fixar de seguida en els uniformes dels destacament de «suavos» (imitant uns famosos destacaments franco-belgues), molt vistosos amb peces copiades o inspirades en el vestuari nord-africà.
En aquest punt, confessa en Josep, la roba no correspon amb la dels carlins que vingueren a Terrassa, que no eren pas d’aquests suavos. Així mateix, explica que els trabucs tampoc no eren un element central en el disseny primer: «Es tractava fer una mica de cercavila, pensàvem en una desfilada amb música, més semblant a les desfilades de moros i cristians, però com que no érem molta colla ni teníem música, al final vam optar pels trabucs que sense molta colla ofereixen una bona solució, fan soroll i es fan notar. Així, al 2010 vam néixer, en el context de la Fira Modernista».
El 22 de juliol com a data emblemàtica, punt d’inflexió històrica, especialment pel que fa a la ciutat, així ho veuen a la colla dels Federins, que ho vinculen a l’esplendor del modernisme i tota una època de creixement econòmic i cultural important a la ciutat.
La colla recrea, el 22 de juliol, l’arribada dels carlins a Terrassa i l’enfrontament en el qual la resistència popular va derrotar l’intent d’assalt. Tot plegat, de federals (federins) a la ciutat no n’hi havia, però sí a Sabadell, assegura en Josep. En tot cas, durant la recreació dels enfrontaments es cridaven consignes i alertes com «que vénen els carlins!», «que vénen els federals!». A la fi, com en el cas de l’uniforme, potser més per estètica i afinitat política que per rigor històric, la colla decidí adoptar el nom de Colla dels Federins (oficialment dita Associació Trabucaires de Terrassa).
Es fa també una ofrena floral al monòlit dels dos caiguts en la defensa de la ciutat, recreant una processó cívica que es feia a Terrassa des del temps dels fets, fins al Cementeri Vell per honorar els dos màrtirs. La dictadura de Primo de Rivera la prohibí i els Federins l’han recuperat, «amb altres característiques, clar. Això és aigua passada. Tot i que, segons explica l’historiador local Verdaguer, acabada la Guerra Civil, en aquest lloc es va fer un acte de desgreuge amb vells carlins», informa en Sellarès, tot afegint: «pensa que la 22 de juliol, durant el franquisme es deia Héroes de Codo en homenatge al Terç de Requetès de Montserrat».
Actualment, la colla és constituïda per unes 20 persones. Hi ha una junta, però a efectes pràctics funciona més de forma assembleària. La roba i les armes són responsabilitat de cadascú. El trabuc necessita permís d’armes. Encara que es tracta d’armes de fogueig, cal també un permís especial de la Delegació del Govern per cada actuació. El vestuari és responsabilitat personal, però d’acord amb els criteris d’uniformitat que s’han apuntat, la dels suavos carlins, amb la jaqueta blava.
A la Fira Modernista els acompanyen la colla sardanista Amunt i Crits i altra gent i músics que participen ocasionalment per fer l’escenificació. El Toni Comas, que és de la Pàjara i col·labora amb altres colles, també amb l’altra de trabucaires bandolers, els va compondre una marxa que es diu Marxa de Trabucs i Pistons. L’any passat van estrenar un campament i també el dit «esmorzar de l’obrer», de pa amb tomàquet i arengada.
Finalment, però no menys important, la colla està creant escola amb el ja tradicional concurs de ratafies artesanes. I és que, a la fi, resum aquest trabucaire federí: «sempre tot acaba menjant i bevent i aquí també es tracta d’això, som un grup d’amics, no volem canviar la història, fem això sense més voluntat que l’interès cultural, la convivència i passar-ho bé».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari