Creixent interès per la memòria i presència de la Guerra Civil i la revolució a Terrassa
Aquest any 2016 han estat dues les rutes i itineraris històrics sobre la Guerra Civil i la revolució a la ciutat programades amb motiu del 80è aniversari de l’esclat de tots dos fenòmens. D’una banda, el Museu de Terrassa va programar un dit «Itinerari de la Guerra Civil a Terrassa», mentre que l’organització local de la Joventut d’ERC, per altra banda, preparà una «ruta de la Guerra Civil» emmarcada en el context del seu habitual cicle de xerrades i formació política.
Parada al Vapor Ventalló. foto JERC
El recorregut de totes dues rutes és quasi el mateix. Destaca, de totes formes, en Bernat Pizà, historiador i organitzador de la ruta dels republicans (al temps que membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa-CEHT), que per a la gent d’ERC i la seva joventut aquesta és una ruta molt viva, car encara veuen com la «Casa del Poble», al carrer Cremat, «seu històrica del republicanisme egarenc, bastant abans de l’existència de la pròpia ERC, va ser expropiada per la Falange i encara és propietat de l’Estat espanyol».
Una història molt viva, també en el relat dels avis i àvies, però a més «afectant molt l’actualitat, sense anar més lluny els hereus del règim governen encara a l’Estat espanyol». Per això mateix, «mantenir viva la memòria, amb més documentada, més documentada, no és només una qüestió de justícia, prou important, sinó que també és necessari per entendre tot plegat la situació que vivim, la dita Transició i la democràcia actual».
Terrassa la «roja», o «roig-vermella», té una tradició llarga
Durant els anys de la guerra es posà en evidència a la ciutat el nivell de politització, «Terrassa era una ciutat amb molt activisme social i sindical, molt revolucionària des de principis del segle XX», emfasitza en Bernat.
La tensió social, el dur conflicte de classe tingué expressió en «posicions molt radicalitzades», apunta l’historiador, «la gent era molt de dretes o molt d’esquerres», per tant una patronal impietosa i una forta CNT «totalment anarcosindicalista». Així, en esclatà la guerra, a la ciutat la violència va ser gran. Es comptabilitzen unes 226 persones mortes durant el conflicte i més 35 afusellades, quasi totes per judicis sumaris, després d’acabada la guerra. «Els republicans compromesos, la majoria van marxar a l’exili; o sigui que la gent afusellada no eren responsables polítics».
El recorregut elaborat pel Bernat visita llocs emblemàtic: la Casa del Poble ja citada, també el Teatre Principal, que es va dir «Teatre del Poble» durant aquell temps, un espai que, assegura, no va parar durant la guerra. Explica que les autoritats republicanes van mantenir una activitat cultural important malgrat les circumstàncies.
El Vapor Ventalló és un punt interessant i important per recordar el món fabril i analitzar l’experiència de les col·lectivitzacions o socialització de les empreses i indústries en el marc d’una necessària reorganització de la producció per atendre les necessitats d’un país en guerra, però també apuntant formes noves, democràtiques i participatives de funcionament de l’economia com una part més de la vida social.
El carrer de Sant Pere, anomenat llavors «de les Milícies Catalanes» és l’espai per comentar els aspectes de la mobilització militar de la República, de la Generalitat i des dels ajuntaments. En aquest carrer, el Gran Casino, avui comprat pels actuals i recents propietaris de l’escola Cultura Pràctica per ampliar espais d’aquesta, va ser «expropiat per la CNT, igual que altres propietats de burgesos».
La casa Alegre de Sagrera va ser espai d’acollida per a persones refugiades durant la guerra, comptabilitzades en la seva totalitat i que van trobar llar en aquesta casa i a d’altres de burgesos que havien marxat. La ruta passa també pel Sant Esperit, objecte d’atacs, com bona part de les propietats i símbols d’una església que, encara i la fe o creença de tantes persones, havia estat principalment suport dels poders més reaccionaris.
Amb parada davant l’Ajuntament, que va ser un dels pocs on hi va haver alcaldes anarcosindicalistes, de la CNT, i al mercat de la Independència, s’acaba una visita als llocs i la història de la Guerra Civil i la revolució a Terrassa
Aquest itinerari va tenir lloc el dissabte 8 d’octubre, només una setmana abans de l’homenatge al President de Generalitat Lluís Companys, assassinat per la Dictadura franquista, l’únic president elegit democràticament i afusellat per un règim feixista e Europa, en els 76 any.
Dossier breu Guerra Civil a Terrassa, a càrrec del Museu de Terrassa: http://culturaeducacio.gencat.cat/admin/uploads/docs/20150910104958.pdf
Pep Valenzuela
Deixa un comentari