Crònica #artTRS 2014

Exposició Jeniffer Ferrer a l’Estudi Tigomigo. Foto: PV

Comença el 2015, com cada any, ple de bons propòsits; i entre tots ells el clàssic “m’apuntaré al gimnàs”. Jo us vull proposar un de més interessant, menys cansat, més barat i que no s’ha demostrat perjudicial per a la salut. “M’aproparé més a l’art”. D’acord, pensareu que al gimnàs es lliga més, però tampoc està del tot demostrat.

Deixem enrere un any amb llums i ombres per les arts plàstiques a Terrassa. L’esdeveniment amb més ressò mediàtic, que aquest any ha posat Terrassa al mapa de les arts a nivell nacional, sens dubte ha sigut la gran exposició de l’obra de la Joana Biarnés a la Sala Muncunill.

Per qui encara no la conegui, aquesta veïna de Terrassa de somriure dolç, fa anys va ser la primera fotògrafa documental a treballar en el que fins aleshores havia estat un ofici d’homes. Tal com ella va augurar, va ser la primera de moltes. Més enllà d’aquest exemple de valentia i que ha fet transcendir la seva historia, es troba una fotògrafa excepcional amb una obra sòlida que, avui en dia, encara resulta sorprenentment fresca.

Una altra dona, una de les millors artistes que ha tingut la nostra ciutat, ha protagonitzat l’apunt més trist per les arts visuals d’aquest 2014: la prematura mort de la Roser López Monsò.

Ni els anys de lluita contra la malaltia van fer que la Roser deixés de banda la creació. Artista multidisciplinar, museòloga, poetessa i gestora cultural. Tant de bo algú amb prou coneixement pugui articular la seva obra en una gran exposició i ho pugui fer aviat. De moment podem seguir els passos de la Roser a través dels diferents blogs que va deixar, com boies al mig del mar. Hi trobarem il·lustracions i art tèxtil, que va ser una de les grans passions de la Roser; també els textos i poemes que ens endinsen en la sensibilitat d’aquesta artista.

Pel que fa al circuit d’art a Terrassa, s’hi ha afegit l’Estudi Tigomigo, un espai mixt que pretén esdevenir un altaveu de propostes artístiques de tot tipus, un punt de diàleg, experimentació i creativitat per compartir la passió per l’art.

Més aire fresc per a les arts de Terrassa ha sigut La Descomunal. La iniciativa del BaumannLab proposa la trobada bimensual de creadors i altres persones vinculades a les arts per conèixer-se, debatre, compartir i crear vincles.

La Descomunal #1 al maig de 2014 a la casa Baumann va servir per presentar diversos artistes i agents culturals, i proposar als col·lectius implicats amb el projecte el seu compromís per organitzar les següents trobades amb diferents formats i apropant-se a més persones. La Descomunal #2 a càrrec de Final de trajecte va estar dedicada a la música. En aquesta trobada, a més de presentar nous artistes i programadors, es va debatre sobre la descentralització de concerts i de les eines per promocionar els joves músics de Terrassa. La Descomunal #3, organitzada per Videodrome, es va celebrar a l’emblemàtic cinema del Coro Vell i la temàtica, no podia ser d’una altra manera, va ser l’audiovisual.

Acabàvem l’any amb dues exposicions extraordinàries “Solament mirar” de Rosanna Fontanet a la Soler i Palet i “Topografies: atles mèdic-artístic” de Laia Puig i Cori Mercadé a la Sala Muncunill.

Feliç 2015!

Paulo Cacais
tigomigo.com/blog